Androsace vitaliana (o bé Vitaliana primuliflora), la gregòria, és una espècie del gènere Androsace, (algunes fonts la situen en un gènere a part: Vitaliana) que pertany a la família de les primulàcies.

Descripció És una planta herbàcia, vivaç. Viu arrapada al terra i creix formant petits coixinets densos, en forma de pulvínul o de vegades separats per entrenusos més o menys llargs, voluminosos, format per branquetes columnars, que porten rosetes basals amb nombroses fulletes, densament imbricades, curtes, on s'acumulen les restes vegetals d'anys anteriors... Tot plegat no arriben superen els 10 cm d'alçada. Les fulles són més o menys linears, més eixamplades a la base, fines o engruixides, de fins uns 14 mm de llarg com a molt, amb pèls curts (0,1 mm).

Es distingeix bé de la resta de les andròsaces dels Països Catalans per les seves flors grogues, amb el calze molt més curt que el tub de la corol·la. A més aquest tub és més o menys llarg (8-10 mm) i aparent (representa ben be la meitat de la longitud total). Els lòbuls (part lliure dels pètals) fan fins 8 mm i són el·líptics i allargats.

Hàbitat i distribució És una espècie que viu en muntanyes del sud-oest d'Europa, principalment als Alps, als Pirineus o a la serralada Cantàbrica, però que també arriba una mica més al sud, cap als Apenins, el sistema Ibèric i fins i tot a Sierra Nevada. Les poblacions del sistema Ibèric arriben a la zona de Javalambre i hi ha alguna localitat al País Valencià, al Racó d'Ademús. És més fàcil de trobar a ambdós costats dels Pirineus, sobretot a l'Aragó. Als Pirineus catalans es troba en costers rocosos, tarteres i carenes exposades de l'alta muntanya, sobretot a l'estatge alpí, encara que pot davallar al subalpí, habitualment entre els 2000 i els 3000 metres d'altitud.

Taxonomia Linné, com que va veure que el tub de la corol·la era prou llarg, va pensar que era una parenta de les prímules i la va descriure com a Primula vitaliana a Species Plantarum, la seva obra principal, el 1753.

Aviat es va veure que l'estructura de la flor era més semblant a altres primulàcies i es va proposar moure-la a altres gèneres separats. Altres dos sinònims d'aquest tàxon serien:

Vitaliana primuliflora Bertol.(1836) és el nom reflectit a la Flora dels Països Catalans. Gregoria vitaliana (L.) Duby (1828)

Avui en dia, sembla més acceptat situar-la dins del gènere Androsace, seguint el criteri del botànic occità Felip Isidor Picot de La Peirosa, que ja ho va dir el 1813, encara que a primer cop d'ull no s'hi assembli gaire, ja que la majoria d'andròsaces tenen el calze proporcionalment més llarg i amaguen dintre seu al tub de la corol·la:

Androsace vitaliana (L.) Lapeyr.

Posteriorment s'han descrit diverses formes geogràfiques, amb petites diferències entre elles i de vegades amb característiques poc clares o exemplars amb caràcters intermedis que fan que la representativitat d'aquestes subespècies sigui poc clara. Sembla que la pilositat de la part superior de les fulles seria el caràcter diferencial més aclaridor:

A l'àmbit de la Flora dels Països Catalans se'n descriuen tres subespècies:

La subespècie cinerea viuria principalment als Pirineus Orientals i tindria tant la part superior com la inferior de les fulles pubescents, com a mínim a la part apical. La subespècie canescens (=A.vitaliana subsp. vitaliana) en canvi, té l'anvers de les fulles sempre glabre, sense pèls (el revers si que també és pelut).

Les poblacions del País Valencià i les de Sierra Nevada (segons quins autors) tenen les flors sensiblement més petites (6-12 mm) i pertanyerien a la subespècie assoana.

Les poblacions cantàbriques, semblants a la subespècie anterior, amb fulles més petites, de menys de 10 mm però que fan pulvínuls laxos amb rosetes de fulles més o menys pedunculades, han estat descrites com una subespècie particular, anomenada flosfugorum.

Referències

Categoria:Primulàcies