El Primer Congrés de Jurisconsults Catalans fou una assemblea de juristes i advocats de Catalunya, promogut per la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País i amb Valentí Almirall com a secretari, que va tenir lloc a Barcelona el 1881 per tractar la problemàtica que suposava l'aprovació pel govern espanyol de la llei de bases del futur Codi Civil espanyol de caràcter unificatori i que amenaçava les especifitats del dret civil català. S'hi van aprovar les bases del dret foral català que es mantenidrien en el Codi civil espanyol.
Antecedents El 2 de febrer de 1880 es va aprovar el Reial Decret de llei de bases per un nou Codi civil espanyol. Alhora, el ministre de Gràcia i Justícia Manuel Alonso Martínez va encarregar a prestigiosos juristes que informessin de les institucions forals que s'havien de mantenir com a excepció de la generalitat de la nova llei, i que els elevessin a la Comissió General de Codificació abans del 31 de desembre de 1880.
En conseqüència, el 3 de març de 1880 la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País acordà convocar un Congrés de Jurisconsults Catalans per tal de mantenir en el Codi civil les especifitats jurífiques catalanes.
Organització La Comissió organitzadora es va constituir el 14 de maig de 1880 presidida per l'aleshores president de la SEBAP, Vicente de Romero y Baldrich, amb presentants de l'Audiència Provincial de Barcelona; de les quatre diputacions provincials catalanes; de les societats econòmiques de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Cervera; dels col·legis d'advocats de Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona, Balaguer, Figueres, Mataró, Cervera i Sant Feliu de Llobregat; de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya; de l'Acadèmia de Dret Administratiu; de l'Acadèmia de Dret; de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre; de l'Ateneu Barcelonès, i del Col·legi de Notaris de Catalunya.Primer Congrés de Jurisconsults Catalans, a termcat.cat
Celebració Les sessions s'iniciaren el 10 de setembre, el 20 de novembre s'aprovaren les bases de les propostes i es convocà el Congrés per al 31 de desembre de 1881 a la Universitat de Barcelona perquè sota la base del Projecte de Codi civil publicat el 10 de maig del 1851, es decidís quines institucions i principis de dret foral s'havin d'introduir com a excepció per a Catalunya al Codi Civil.
Foren nomenats presidents honoraris el magistrat marquès de San Miguel de la Vega i Manuel Duran i Bas,Mort de D. Manuel Durán y Bas, Crònica de la Secció Jurídica i com a president, Vicente de Romero y Baldrich, així com dos vicepresidents i dos secretaris, un d'ells Valentí Almirall.
Els congressistes participants es dividiren en dos grup oposats: els partidaris de unificar el dret civil català amb l'espanyol, minoritari, i els partidaris de la conservació del dret civil català, majoritari. Entre els defensor de la unificació d'ambdós drets hi havia Manté, Ròmul Mascaró i Franquesa, Manuel Planas i Casals i Joan Sol i Ortega, i entre els defensors de la conservació del dret civil català hi havia Buxaderes, Felip Bertran i d'Amat, Josep Maria Vallès i Ribot, i Valentí Almirall.Els advocats de Catalunya. Dret, societat i política a Barcelona, 1759-1900 (Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2015) per Stephen Jacobson, p. 270-280
Les bases sotmeses a discussió feien referèncie als àmbits personal, matrimonial, de la minoria d'edat, de les coses, de la prescripció, de les donacions, de la successió testamentària, de la successió intestada, i de les obligacions i contractes. Finalment, s'aconseguí la promesa del govern espanyol de conservar les institucions jurìdiques més arrelades.
Referències
Categoria:Dret a Catalunya Categoria:1881