La claror de la Terra o llum terrestre és el reflex difús de la llum solar reflectida per la superfície terrestre i els núvols. És un cas particular de llum planetària. La radiació reflectida es detecta fàcilment si en el seu camí cap a l'espai exterior topa amb un objecte no lluminós, com ara la Lluna, la qual torna a reflectir cap a la Terra part de la que en fugia. El resultat és una il·luminació grisenca observada en el sector lunar no il·luminat directament pel Sol. Un dels noms que rep la lluna per aquest fenomen és de Lluna cendrosa. miniatura|Esquema dels raigs solars (sunlight) doblement reflectits i per tant afeblits, que permeten la percepció de la Claror de la Terra.
Visibilitat Des de la Terra La llum terrestre té una magnitud aparent màxima calculada de −17,7 vista des de la Lluna. Quan la Terra està en la fase màxima, la radiància total a la superfície lunar és d'aproximadament 0,15 W m−2 de la llum terrestre. Aquesta xifra és únicament el 0,01% de la radiància directa del Sol. La lluentor terrestre té una magnitud aparent màxima calculada de −3,69 vista des de la Terra. esquerra|miniatura|Lluna cendrosa. Fase creixent. Maresme, 12 d'abril de 2013. Aquest fenomen és més visible des de la Terra a la nit (o al crepuscle astronòmic) uns dies abans o després del dia de lluna nova, quan la fase lunar dibuixa una prima "llesca de meló". En aquestes nits, tot el disc lunar està il·luminat pel sol tant directament com indirectament, i per tant es pot veure la diferència d'intensitats. La llum de la Terra es veu més clarament després del capvespre durant la mitja lluna creixent (al cel occidental) i abans de l'alba durant la mitja lluna minvant (al cel oriental).
La fotografia d'alt contrast també pot revelar la cara nocturna de la Lluna il·luminada per la llum de la Terra durant un eclipsi solar.Claro, Michael (October 2, 2019). "Earthshine's Faint Illumination of the Moon Captured in Glorious Eclipse Photo," Space.com. Retrieved 18 May 2023.
Les freqüències de radiotransmissió també són reflectides per la Lluna, aprofitant per establir comunicacions "Terra-Lluna-Terra".
En la Lluna miniatura|250x250px|Vista obliqua en blanc i negre d'una porció del Mare Orientale des del CSM Apollo 17, que il·lustra l'efecte il·luminador de la llum terrestre sobre el terreny lunar durant la nit local; Evans va informar que va veure un "flaix" de llum aparentment originat des de la superfície en aquesta zona. El terme claror terrestre també seria adequat per a un observador a la Lluna que vegi la Terra durant la nit lunar, o per a un astronauta dins d'una nau espacial mirant la Terra per la finestra. Arthur C. Clarke l'empra des de la seva novel·la de 1955 Earthlight. Durant la missió lunar Apollo 11 mentre la nau espacial s'apropava a l'òrbita lunar a una distància de 19.000 quilòmetres el 19 de juliol de 1969, l'astronauta Michael Collins reportava: "The Earthshine coming through the window is so bright you can read a book by it."
Cap persona ha estat a la Lluna durant la seva nit per experimentar la lluïssor de la terra des de la superfície. La brillantor de la Terra durant la nit lunar és aproximadament 43 vegades més brillant, i de vegades fins i tot 55 vegades més, que una nit a la Terra il·luminada per la llum de la lluna plena. Només al costat llunyà i durant els eclipsis lunars al costat proper, la nit es torna fosca (i més fosca que una nit sense lluna a la Terra).
Quan els primers astronautes van viatjar a la Lluna durant la missió Apollo 8 i van volar cap a l'ombra que hi havia darrere el 24 de desembre de 1968, la foscor del costat no il·luminat era tan profunda que la Lluna era invisible per a la tripulació, en òrbita al seu voltant, que només podia detectar una silueta circular negra envoltada de milions d'estrelles que normalment no són visibles a la Terra. Bill Anders va descriure més tard com només es va adonar de la Lluna quan va notar el "gran buit negre... tan negre com mai he vist el negre" que bloquejava el tapís d'estrelles més espectaculars en nombre i enlluernadores en brillantor que les que es poden veure sota l'atmosfera terrestre. "Aquella va ser l'única vegada durant el vol que se'm van eriçar una mica els pèls del bescoll", va dir Anders.
Les operacions a la Lluna i l'estudi remot de la Lluna i la Terra són habilitades per la llum de la Terra, i s'ha utilitzat per a la investigació, per exemple per estudiar l'entorn de la Terra mitjançant l'estudi de la quantitat de llum terrestre que produeix. La llum de la Terra també permet il·luminar alguns llocs de la superfície del costat proper de la Lluna que mai són il·luminats pel Sol. Operacions a la Lluna i l'estudi remot de la Lluna i la Terra està activat per la llum de la Terra, i s'ha utilitzat per a la investigació, per exemple, per estudiar l'entorn de la Terra mitjançant l'estudi de la quantitat de llum terrestre que produeix. La llum de la Terra també permet il·luminar alguns llocs de la superfície del costat proper de la Lluna que mai són il·luminats pel Sol.
Referències
Categoria:Astronomia Categoria:Reflexió