miniatura|Dos coronels de les Forces Aèries dels Estats Units inspeccionant la trajectòria de l'eclipsi del 25 de febrer de 1952, en preparació per a una expedició a l'Àfrica. miniatura|Un avió (centre-esquerra) perseguint l'eclipsi del 21 d'agost de 2017, a Tennessee, Estats Units
Lobservació d'eclipsis o (en anglès, eclipse chasing) és la cerca i observació dels eclipsis solars quan tenen lloc arreu del planeta Terra. Els eclipsis solars s'han de produir almenys dues vegades i fins a cinc vegades a l'any a tota la Terra. Els eclipsis totals es poden produir múltiples vegades cada pocs anys.
Una persona que persegueix eclipsis és coneguda com un umbràfil o umbràfila, que significa amant de l'ombra.Els umbràfils sovint viatgen per als eclipsis i utilitzen diverses eines per a ajudar a veure el Sol, incloent-hi ulleres d'eclipsi, així com telescopis. Les raons per a presenciar els eclipsis van des de l'estudi científic fins a experiències emocionals.
Història Al segle XIX, Mabel Loomis Todd, una redactora i escriptora estatunidenca, i el seu marit David Peck Todd, professor d'astronomia a l'Amherst College, van viatjar per tot el món per veure eclipsis solars.
miniatura|Observadors d'eclipsis a Ahu Tahai, Hanga Roa, a Rapa Nui (Illa de Pasqua) observant l'eclipsi anular de l'octubre de 2024. El 1923, la Marina dels Estats Units va intentar observar l'eclipsi solar del 10 de setembre des de setze avions, incloent-hi un biplà Felixstowe F5L, «per determinar la línia central de l'eclipsi des de l'aire». Cap fotografia va registrar l'eclipsi. L'oficial i fotògraf Albert William Stevens va ser un dels pilots d'aquesta expedició; de vegades se'l considera «el pare de l'astronomia aèria». Hi va haver un altre intent d'observar un eclipsi solar, aquest cop des d'un dirigible. El 24 de gener de 1925, l'Observatori Naval dels Estats Units i l'U.S. Bureau of Standards van reunir un grup d'astrònoms per observar un eclipsi solar total des del dirigible USS Los Angeles sobre la ciutat de Nova York, amb el capità Edwin Taylor Pollock al capdavant del grup. Van utilitzar «dos parells de càmeres telescòpiques», per capturar les porcions interior i exterior de la corona del Sol, i un espectrògraf. L'expedició va obtenir una bona publicitat, però no va tenir molt d'èxit en les seves observacions: el dirigible no era molt estable i les fotografies van sortir borroses. El següent intent va ser un èxit: una expedició de l'Observatori Naval per observar l'eclipsi solar del 28 d'abril de 1930, a Honey Lake (Califòrnia), amb un avió Vought 02U-1 equipat amb una càmera, va registrar «l'arribada de l'ombra».
El Cos Aeri de l'Exèrcit dels Estats Units i la National Geographic Society van organitzar una altra expedició el 1932, per observar l'eclipsi del 31 d'agost. Acompanyat pel tinent Charles D. McAllister del Cos Aeri de l'Exèrcit, Stevens va fer la primera fotografia de l'ombra de la Lluna projectada sobre la Terra durant un eclipsi solar.
La Reial Força Aèria Canadenca va observar l'eclipsi solar del 9 de juliol de 1945 des de quatre avions: «un Spitfire, un Mitchell i dos Anson»; tres avions van utilitzar set càmeres de fotografia aèria estàndard, «ajustades per fer exposicions de manera automàtica». Per a l'eclipsi solar del 9 de maig de 1948, la National Geographic Society va organitzar diverses estacions terrestres i dos avions de reserva en cas de mal temps. Dos B-29, estacionats a les illes Aleutianes, van observar i fotografiar l'eclipsi amb èxit.
Per a l'eclipsi solar del 30 de juny de 1954, les observacions es van fer «des de la porta oberta d'un avió especial Lincoln». Les fotografies van ajudar a «derivar la brillantor i la polarització coronals, juntament amb la brillantor i la polarització del cel». Es van realitzar diverses missions a la dècada del 1960. Tres avions Boeing NC-135 del Laboratori Científic de Los Alamos (LASL) es van utilitzar per a les observacions d'eclipsis des del 1965 fins al 1980. Els avions eren operats per la Comissió d'Energia Atòmica dels Estats Units.
miniatura|Vídeo a càmera ràpida de deu minuts de l'eclipsi solar total del 8 d'abril de 2024 a Mazatlán, Mèxic El 1973, el prototip francès del Concorde, 001/1973, va ser modificat amb ulls de bou al sostre per a una missió d'observació d'un eclipsi solar del 30 de juny de 1973, dins del programa de proves francès. S'hi van instal·lar instruments d'observació a bord i l'aeronau va volar sobre Àfrica durant 74 minuts de totalitat. Un dels científics va ser Donald Liebenberg, que anteriorment havia volat en un NC-135 del LASL. L'avió es troba actualment al Museu de l'Aire i de l'Espai en exposició permanent amb la decoració de l'eclipsi i amb els ulls de bou a la vista.
El 2024, els responsables de turisme dels Estats Units van estimar que almenys entre 4 i 5 milions de persones van viatjar des de diverses parts del país per presenciar l'eclipsi del 8 d'abril al llarg de tota la franja on fou visible de forma total. Això el va convertir en el dia de més desplaçaments de l'any al país, generant un impuls econòmic estimat de 1.500 milions de dòlars.
Als Països Catalans el major caçador d'eclipsis és Josep Masalles (Barcelona, 1956), enginyer català que n'ha presenciat més de 43.
Referències
Categoria:Astronomia Categoria:Eclipsis