L'estany Esbalçat és un estany d'origen glacial situat al nord de la parròquia d'Ordino, a Andorra. Es troba a 2.278 metres d'altitud, dins un petit circ glacial pròxim a la frontera entre Andorra i França, i té una superfície aproximada d'1,8 hectàrees.
Toponímia El mot estany, molt freqüent en la toponímia pirinenca, prové del llatí stagnum, ‘extensió d'aigua estancada’.
Esbalçat és el participi del verb català esbalçar, amb el sentit d'‘estimbar’, ‘precipitar per un cingle’ o ‘esllavissar’. El verb deriva de balç, ‘cingle o precipici’, mot procedent probablement del llatí balteus. El topònim faria, doncs, referència al relleu rost, escarpat o esllavissat de l'entorn de l'estany.
Algunes fonts han interpretat la primera síl·laba com l'article salat es, seguit del substantiu balç. Tanmateix, aquesta segmentació és menys versemblant morfològicament que la derivació directa del participi esbalçat.
Geografia Situació i relleu L'estany és situat a l'extrem nord-occidental d'Andorra, dins una cubeta de sobreexcavació formada per l'acció glacial. El petit circ que l'envolta és constituït principalment per roques metamòrfiques, especialment esquists, característiques d'aquest sector del nord-oest andorrà.
Al nord de l'estany s'aixeca la carena fronterera amb França, on es troben el pic de les Planes, el pic des Fangasses i el port de l'Estany Esbalçat.
Hidrografia L'estany té una superfície aproximada d'1,8 hectàrees. Les seves aigües originen el riu de l'Estany Esbalçat, que conflueix amb els cursos procedents de la Coma del Mig i desemboca al riu de Tristaina. Aquest forma part de la conca de la Valira del Nord i, successivament, de les del Valira, el Segre i l'Ebre.
Accés L'itinerari habitual comença a la zona del Castellar, al quilòmetre 20 de la carretera general 3, en direcció a Ordino-Arcalís. Des del pont de Castella se segueix inicialment una pista forestal fins a les cabanes del Castellar i, posteriorment, el camí del Comís Vell.
La ruta té aproximadament 1,8 quilòmetres de longitud, uns 350 metres de desnivell positiu i requereix al voltant de més d'una hora de pujada. Andorra Turisme la qualifica de dificultat mitjana.
Vegetació A l'entorn de l'estany predominen els prats alpins i subalpins acidòfils, amb comunitats dominades pel nard (Nardus stricta) i el gesp (Festuca eskia). A prop de la riba meridional també hi apareixen alguns exemplars de pi negre (Pinus uncinata).
Galeria
Vegeu també Llista d'estanys d'Andorra Geografia d'Andorra
Referències
Categoria:Llacs d'Andorra Categoria:Geografia d'Ordino