La Punta Bisaurín, nom tant en aragonès com en castellà, també conegut com a Bisaurín, és un cim dels Pirineus situat al nord-oest de la comunitat autònoma d'Aragó.

Té una alçada de 2.668 m i al cim s'hi troba un vèrtex geodèsic de l'Institut Geogràfic Nacional d'Espanya (número 14467).

Està inclòs íntegrament al Parc natural de les Valls Occidentals.

Toponímia El nom de Bisaurín podria provenir de la composició dels mots bascos bizar (barba) i horia (daurat), podent-se derivar aquesta segona part també del llatí aurea, amb el mateix significat. D'aquesta manera el significat de Bisaurín podria ser barba daurada. Una altra interpretació situa l'origen en els mots prellatins bisu-aurrin, que voldria dir congesta daurada.

Geografia El cim es troba al municipi d'Aragüés de lo Puerto, tot i que a tocar, a uns 35 m al nord, del límit amb el de la Val d'Echo, i forma part d'una serra que discorre en sentit E-O que separa la Val d'Echo, a l'oest, de la Val d'Aragüés, a l'est, i que tanca aquesta darrera vall pel nord-oest.

És el cim més elevat entre l'oceà Atlàntic i el Somport, fet que el fa un dels més destacats del sector occidental dels Pirineus.

Les aigües del vessant oest s'escolen per diversos torrents que formen el barranc d'Agüerri, el qual vessa per l'esquerra a l'Aragon Subordan, al seu torn afluent del riu Aragó, a la conca de l'Ebre. Pel vessant est, en canvi, les aigües flueixen per diversos torrents fins al riu Osia, també un afluent per l'esquerra de l'Aragon Subordan, el qual troba al nord de la localitat d'Embún, a la Val d'Echo.

Vies d'accés L'accés al cim de la Punta Bisaurín no és complicat ja que en el seu entorn hi arriben dues carreteres asfaltades que comuniquen, respectivament, amb els refugis de Lizara i Gabardito i les corresponents estacions d'esquí de fons.

Des del refugi de Lizara, situat al sud-est del cim, hi ha diverses opcions. La primera segueix el sender de gran recorregut GR 11 fins al Colláu de lo Foratón (2.016 m). En aquesta collada es deixa el GR i es remunta el vessant sud fins al cim, primer per una cresta herbada i després per un roquissar prop de la part culminant.

Una altra possibilitat recorre el barranc de Vernera, el qual separa la Punta Bisaurín del massís de Vernera, situat a l'est del primer. Un cop s'ateny el Paül de Vernera (1.984 m), cal dirigir-se cap a l'oest fins a la collada de Secús (2.401 m), des d'on es remunta l'aresta nord-est a través d'una canal. Aquesta es pot evitar ascendint fins a la collada del Baste (2.487 m), a partir de la qual cal pujar per l'aresta est fins al cim.

Des del refugi de Gabardito, emplaçat a la Val d'Echo, al sud-oest del cim, cal agafar el GR 11 fins al Colláu de lo Foratón, on es troba amb la primera opció des del refugi de Lizara. Alternativament, es pot pujar pel barranc d'Agüerri fins a la Foya de Secús (1.904 m), des d'on es puja a la collada de Secús, punt on es troba amb la segona possibilitat d'itinerari des de Lizara.

També es pot accedir a la Punta Bisaurín des de la vall d'Aspa, al vessant nord dels Pirineus. La ruta comença a l'indret anomenat Sansanet (), a 1.329 m d'altitud, i a tocar de la carretera N 134, que porta al Somport. Des de l'aparcament parteix un sender abalisat que condueix a l'ibón d'Estaners. Es continua recorrent el Valle de los Sarrios fins al Port de Vernera (2.115 m). Des d'aquest es baixa fins al Paül de Vernera, on es troba un dels itineraris procedents de Lizara.

Des de la vall d'Aspa també es pot iniciar l'ascensió a l'indret anomenat les Forges d'Abel, des d'on una pista asfaltada mena a la central elèctrica d'Estaners i a un aparcament situat prop de la cascada d'Espélungère (), a 1.333 m d'altitud. Des d'aquest es puja fins a l'ibón d'Estaners per l'anomenat Pas de l'Echelle (1.728 m), el qual se supera per una escala metàl·lica. Des de l'estany es continua en direcció sud-oest fins a la Brecha de Secús (2.245 m), per posteriorment assolir la collada de Secús i ascendir al cim pel seu vessant nord.

Finalment, també existeix l'opció d'accedir a la Punta Bisaurín des de la Selva d'Oza i Aguas Tuertas, a la part superior de la vall de l'Aragon Subordan. Des d'un aparcament al qual s'hi accedeix per una pista de terra () es pren el GR 11 fins al Port d'Escalé (1.663 m), on s'abandona per dirigir-se al sud fins a l'ibón de Ornat (1.849 m). Des d'aquest es puja fins a la Brecha de Secús, on es troba amb l'itinerari anterior.

Història Dins del panorama excursionista català de principi del destaca la figura de Juli Soler i Santaló. Fou un dels primers excursionistes del país que sortí de Catalunya i feu nombroses expedicions pel Pirineu aragonès en un moment que aquest sector era totalment desconegut pels catalans i només visitat per alguns pirineistes francesos.

En una d'aquestes expedicions, Soler i Santaló feu la primera ascensió documentada per part d'un excursionista del sud dels Pirineus a la Punta Bisaurín.

El quinze d'agost de 1910 Soler i Santaló, acompanyat d'un guia, remuntà la vall de l'Osia des d'Aragüés de lo Puerto fins a Lizara, des d'on continuà en direcció nord-oest cap al Colláu de lo Foratón. Poc abans d'arribar-hi s'aturà a la pleta de Fetás, on hi passà la nit. L'endemà a trenc d'alba continuà l'ascensió, primer pujant fins el Colláu de lo Foratón i des d'aquest assolí el cim pel vessant sud en una hora i quart. Des del pic continuà la marxa en direcció nord-est i després sud per tornar a creuar la serra fins a l'indret anomenat la Balellaza, tram on hagué de calçar-se uns grampons per superar les nombroses congestes que trobà. A partir d'aquest punt, faldejà per sobre del congost dels Castillones fins, en una hora i mitja des del cim, arribar al barranc de Vernera, el qual creuà per un pont de neu. Després de caminar 10 minuts més cap a l'est, feu parada per fer un mos en una de les fonts que hi ha al circ de Vernera, on s'acaba la ressenya de l'excursió.

Una ressenya de l'expedició junt amb nombroses fotografies es publicà al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya poc abans de la mort de Soler i Santaló.

Galeria

Referències

Categoria:Muntanyes del Pirineu aragonès Categoria:Jacetània