El sistema de traducció simultània del Congrés dels Diputats d'Espanya és el conjunt de recursos tècnics, humans i de procediment que permet la interpretació en temps real i l'ús de les llengües cooficials (català, basc i gallec) en les sessions plenàries i comissions de la cambra baixa. La seva implantació plena es va produir el 19 de setembre de 2023, data en què es va celebrar el primer ple plurilingüe de la història de la institució.

Antecedents i marc legal Històricament, el castellà era l'única llengua admesa als debats del Congrés, i l'ús d'altres llengües oficials als territoris de l'Estat comportava sovint amonestacions o la retirada de la paraula per part de la presidència de la cambra. Després de les eleccions generals de juliol de 2023 i l'elecció de Francina Armengol com a presidenta de la Mesa, es va impulsar una reforma de l'article 6 del Reglament del Congrés dels Diputats per reconèixer el dret dels parlamentaris a expressar-se en qualsevol de les llengües oficials de l'Estat.

Funcionament tècnic i logístic El sistema es basa en un model d'interpretació simultània:

Equip humà d'intèrprets: Un equip de traductors i intèrprets professionals treballa de manera remota fora de la seu parlamentària, sense instal·lar cabines d'interpretació a l'edifici del Congrés. Tradueixen en directe les intervencions en català, basc o gallec cap al castellà a través d'un senyal d'àudio i vídeo d'alta qualitat. Distribució de so i auriculars: Els diputats, els membres del Govern, la Mesa i el públic disposen d'auriculars i receptors individuals (coneguts popularment com a orelleres) per seleccionar el canal d'àudio amb la traducció. Transcripció oficial: Les intervencions es transcriuen al Diario de Sesiones tant en la llengua original utilitzada pel diputat com en la seva corresponent traducció al castellà.

Incidents i polèmiques destacades La jornada d'estrena del 19 de setembre de 2023 va estar marcada per la tensió política entre els diferents grups parlamentaris.

Protesta de Vox i les orelleres a l'escó del president El primer diputat a fer ús oficialment d'una llengua cooficial va ser el socialista gallec José Ramón Besteiro. En el moment en què Besteiro va començar a parlar en gallec des de la tribuna, els 33 diputats del grup parlamentari de Vox van abandonar en bloc l'hemicicle en senyal de protesta. Abans de sortir, van dipositar un per un els seus auriculars de traducció sobre l'escó buit del president del Govern, Pedro Sánchez, com a gest de rebuig a la mesura i al cost econòmic de la seva posada en marxa.

Intervenció de Borja Sémper En el mateix debat, el portaveu del Partit Popular (PP), Borja Sémper, va protagonitzar una sonada controvèrsia en utilitzar el basc per defensar la posició del seu grup en contra de la reforma reglamentària. En el moment en què Sémper va començar a parlar en euskera, els diputats de Vox (que havien tornat als seus escons) van tornar a abandonar l'hemicicle en senyal de protesta. Sémper va pronunciar diverses frases en euskera i se les va autotraduir al castellà des de la tribuna. Aquesta acció va generar un fort malestar tant en sectors de la dreta com dins del seu propi partit, així com crítiques dels grups sobiranistes i d'esquerres, que van assenyalar la contradicció d'emprar el basc precisament per oposar-se a la seva oficialització a la cambra.

Referències

https://www.elperiodico.cat/politica/20230919/catala-congres-llengues-cooficials-plens-92267340 https://www.rtve.es/noticias/20230919/congreso-estrena-uso-lenguas-cooficiales-plenos/2456286.shtml https://www.lasexta.com/noticias/nacional/congreso-aprueba-uso-lenguas-cooficiales-votos-vox_20230921650c19711fb4a6000142832d.html https://www.newtral.es/uso-lenguas-cooficiales-congreso-diputados/20230919/ https://www.3cat.cat/3catinfo/en-directe-el-catala-sestrena-al-congres-dels-diputats/noticia/3250675/

Categoria:Traducció Categoria:Congrés dels Diputats