Sayonara Wild Hearts és un videojoc de ritme i acció del 2019 desenvolupat per l'estudi suec Simogo i publicat per Annapurna Interactive. Descrit com un «videojoc d'àlbum pop», segueix la història d'una jove amb el cor trencat a través d'un paisatge surrealista. Cada nivell del joc correspon a una cançó, i el jugador guia la protagonista mentre recull cors, evita obstacles i s'enfronta a enemics.
El joc es va publicar per a iOS, macOS i tvOS a través d'Apple Arcade, i també per a Nintendo Switch i PlayStation 4, el 19 de setembre de 2019. La versió per a Windows es va publicar el 12 de desembre de 2019, la de Xbox One el 25 de febrer de 2020, i la de PlayStation 5 el 24 de febrer de 2025.
El 2023, el Projecte Ce Trencada va publicar una traducció catalana no oficial del joc i també en va fer el doblatge en col·laboració amb l'AADPC, amb Victòria Pagès doblant Queen Latifah en el paper de narradora. Se'n va fer una presentació al SAGA, saló del gaming el desembre del 2023, en una taula rodona sobre el doblatge al videojoc amb Àlex Casanovas, Ricard Soler Roger i Txell Sota.
Jugabilitat Sayonara Wild Hearts és un joc de ritme estructurat en 23 nivells. En cada nivell, el jugador controla la protagonista mentre avança automàticament per un paisatge surrealista acompanyat d'una banda sonora pop. Les mecàniques concretes varien segons el nivell, però, en general, el jugador ha de guiar el personatge per recollir cors i obtenir punts, alhora que evita obstacles.
En alguns nivells, el joc demana prémer un botó al ritme de la música per saltar o esquivar obstacles. En d'altres, cal moure un cursor per apuntar amb una arma d'arc i fletxes i derrotar enemics, d'una manera semblant a Rez. Els enfrontaments amb caps combinen moviments, esquives i pulsacions sincronitzades amb la música.
El jugador obté puntuació segons els cors recollits, la precisió en les pulsacions i la capacitat d'evitar obstacles, i rep una qualificació de bronze, plata o or al final de cada nivell. Si el personatge xoca contra un obstacle o rep un projectil enemic, torna a l'últim punt de control. Si el jugador no aconsegueix superar una secció després de diversos intents, el joc ofereix la possibilitat de saltar-la mitjançant una ajuda anomenada «The Magician», tot i que això implica perdre els punts que s'haurien pogut obtenir.
Argument L'argument de Sayonara Wild Hearts es basa en els arcans majors del tarot. En un univers alternatiu vigilat per tres arcanes divines —la Gran Sacerdotessa, el Hierofant i l'Emperadriu—, una arcana maleïda anomenada Little Death, juntament amb les seves aliades, les Dancing Devils, les Howling Moons, les Stereo Lovers i Hermit64, roba tota l'harmonia i l'amaga dins dels seus cors. Abans d'esvair-se, les arcanes divines creen una heroïna a partir dels fragments d'un cor trencat.
En un temps proper al present, una jove lesbiana pateix una ruptura sentimental que li trenca el cor violentament. L'heroïna creada per les arcanes divines es transforma en una papallona i vola fins a la jove, que descansa al llit. La papallona la transporta a l'univers alternatiu. Allà, mentre recorre una autopista etèria sobre un longboard, la jove persegueix la papallona i, en capturar-la, es transforma en una heroïna emmascarada, associada a l'arcanum del Boig.
La protagonista cau després per un passatge i arriba a una ciutat porpra i rosa. Invoca una motocicleta, associada a la Roda de la Fortuna, i comença a circular-hi esquivant cotxes, tramvies i edificis. Allà troba les Dancing Devils, un trio de dones amb màscares demoníaques. Després d'enfrontar-s'hi al carrer i en una persecució amb motocicletes, derrota cadascuna d'elles i recupera els seus cors.
La protagonista viatja tot seguit a un bosc mític. Amb l'ajuda d'un cérvol blanc, associat a l'Emperador, travessa el bosc i es troba les Howling Moons, un quartet de gàngsters amb màscares de llop. Després de perseguir-les, aquestes invoquen una llopada, i l'heroïna equipa la motocicleta amb dues metralladores automàtiques associades a la Justícia i el Judici. Les Howling Moons entren en un gran cèrber mecànic, però la protagonista el destrueix i reclama els seus cors.
Més endavant, la protagonista és transportada a una torre i després a una ciutat flotant. Allà s'enfronta a una enemiga emmascarada amb una espasa, associada a la Força, que es divideix en dues bessones: les Stereo Lovers. Les bessones canvien l'univers on es troben cada pocs segons, però l'heroïna aprèn a fer el mateix i les persegueix per la ciutat. Finalment, les derrota dalt d'un avió i recupera el seu cor abans de viatjar a un desert.
Mentre condueix un cotxe durant la nit, la protagonista es troba amb Hermit64, una enemiga que porta un visor de realitat virtual com a màscara. L'heroïna entra al món virtual d'Hermit64, associat a l'arcanum del Món, i n'obté el cor atrapat.
Després d'invocar una nau i navegar per un oceà, la protagonista arriba a una ciutat fosca i plujosa, on es troba Little Death, una antagonista amb màscara de calavera i una dalla. Little Death envia calaveres voladores contra l'heroïna, però aquesta invoca un arc i les abateix, i també sobreviu a obstacles electrificats. Després de derrotar Little Death, els fragments del cor de l'enemiga es recomponen en un gran monstre final.
Un cop vençut el monstre, l'heroïna torna a transformar-se en la jove d'abans. Aleshores s'imagina a si mateixa com cadascuna de les antigues enemigues i s'hi enfronta successivament; però, en lloc de derrotar-les, les perdona amb un breu petó. Les arcanes divines li diuen que ha restaurat l'harmonia al seu món i se n'acomiaden. La jove torna al seu món, una mica més gran, però recuperada i de nou en sintonia amb si mateixa.
Desenvolupament Abans de Sayonara Wild Hearts, Simogo havia desenvolupat diversos jocs narratius per a dispositius mòbils, com Year Walk i Device 6. Segons el responsable de l'estudi, Simon Flesser, l'equip volia fer una obra «més de ventre que de cervell» i va començar a explorar idees.
Una idea inicial va ser l'esbós d'una dona amb màscara inspirada en la moda teddy girl dels anys cinquanta. A partir d'aquesta imatge, l'equip va anar construint una experiència sobre viatges per paisatges onírics amb motocicletes i referències al tarot. Al principi, Simogo pensava que la música del joc havia de ser surf rock, però, mentre prototipaven, escoltaven música pop, i Flesser va considerar que això definia immediatament el to que buscaven. Entre les influències musicals citades hi havia Sia, Chvrches i Carly Rae Jepsen.
La banda sonora va ser composta per Daniel Olsén i Jonathan Eng, amb veu de Linnea Olsson. Tot i que la major part de les composicions són originals, la banda sonora també incorpora fragments de «Clair de lune» i «Rêverie», de Claude Debussy.
Els controls van ser un aspecte important del desenvolupament. Simogo tenia com a filosofia que els seus jocs poguessin ser jugats per persones que habitualment no juguen a videojocs. L'equip va mirar cap a jocs arcade clàssics i va reduir les interaccions a moviments amb una palanca o una pantalla tàctil i, en moments concrets, una sola pulsació de botó per saltar o executar moviments de combat. Aquest sistema va permetre incloure indicadors visuals a la pantalla perquè el jugador sabés quan havia d'actuar, cosa que facilitava les seqüències de combat coreografiades. Moltes mecàniques van ser simplificades o descartades per mantenir la fluïdesa i el ritme del joc.
Els nivells provenien de moltes idees diferents que l'equip havia anat acumulant. Simogo no va partir dels endless runner com a base, sinó que es va fixar en jocs de trets sobre rails com Sin and Punishment, Space Harrier i Star Fox, que combinen moviment i acció. Altres influències van ser WarioWare, Out Run i Osu! Tatakae! Ouendan. Inicialment, el joc incloïa seccions en tercera persona on el personatge podia caminar i resoldre trencaclosques, però l'equip va considerar que alentien massa el ritme. També es van descartar mecàniques que obligaven a disparar objectius en un ordre concret, perquè perjudicaven el flux de l'experiència.
Finalment, Simogo volia que el joc funcionés com un àlbum musical, amb cançons i nivells presentats en un ordre concret per explicar una història, però que també poguessin repetir-se individualment o fora d'ordre sense perdre sentit. El desenvolupament va durar aproximadament quatre anys, des del 2015. Cap a la meitat del procés, Annapurna Interactive va contactar amb Simogo per donar suport a la publicació del joc, i el finançament va permetre contractar dos programadors addicionals. Flesser també va assenyalar que Annapurna va aportar una disciplina necessària al calendari de desenvolupament.
Queen Latifah va ser una incorporació d'última hora com a narradora. Quan Simogo i Annapurna van parlar de buscar una veu inesperada per a les breus línies narratives del joc, Flesser va esmentar el seu nom sense esperar que fos possible. Poques setmanes després, quan faltava menys d'un mes per al llançament, Annapurna havia aconseguit organitzar una sessió de gravació amb ella.
Llançament Sayonara Wild Hearts es va revelar per primera vegada als The Game Awards 2018 per a Nintendo Switch i altres plataformes. Més endavant es va confirmar que també arribaria a PlayStation 4 i que seria un títol de llançament d'Apple Arcade per a dispositius iOS, macOS i tvOS. Les versions de Nintendo Switch, PlayStation 4, macOS, tvOS i iOS es van publicar el 19 de setembre de 2019.
La versió de Windows es va publicar a Steam el 12 de desembre de 2019, i la de Xbox One el 25 de febrer de 2020. El 24 de febrer de 2025, durant una presentació d'Annapurna Interactive, es va publicar una versió per a PlayStation 5 amb un mode exclusiu anomenat «Remix Arcade».
A començaments del 2020, iam8bit va publicar una edició física limitada per a Nintendo Switch i PlayStation 4, juntament amb una edició en doble LP de la banda sonora. Una edició física mundial per a Switch i PlayStation 4 es va publicar el 29 de setembre de 2020. Des de l'agost del 2024, el joc ja no està disponible a Apple Arcade.
Rebuda Sayonara Wild Hearts va rebre crítiques «generalment favorables» segons l'agregador de ressenyes Metacritic. La crítica en va elogiar especialment l'apartat visual, la música i la jugabilitat.
La banda sonora va rebre elogis particulars. PlayStation Universe la va descriure com una banda sonora excel·lent i una de les millors del 2019. Edge va destacar peces com «Mine» i «The World We Knew», i Rock Paper Shotgun va considerar que la banda sonora era una part central de l'atractiu del joc.
Christian Donlan, d'Eurogamer, va elogiar la capacitat del joc de canviar constantment de gènere mantenint unes regles bàsiques consistents. Jenna Stoeber, de Polygon, va considerar que el joc tenia més estil que substància, però que els visuals i la música eren prou forts per justificar l'experiència. The Washington Post va destacar-ne l'estil visual com una evocació retro d'una època en què els gràfics vectorials i els jocs de trets sobre rails podien resultar espectaculars. Nicole Clark, de Vice, va interpretar el final del joc com una desviació del viatge de l'heroi convencional: més que convertir-se en una figura invulnerable, la protagonista abandona la màscara i arriba a una forma d'acceptació d'ella mateixa.
Premis Diverses publicacions van incloure Sayonara Wild Hearts entre els seus jocs de l'any del 2019, com Eurogamer, Polygon, Edge i Salon. Edge li va concedir el premi a millor disseny visual i el va nominar a millor disseny d'àudio en els seus premis anuals del 2019. Apple el va nomenar joc de l'any d'Apple Arcade el 2019.
El joc va rebre nominacions a millor direcció artística, millor banda sonora i música i millor joc mòbil als The Game Awards 2019. Als D.I.C.E. Awards va guanyar el premi a joc portàtil de l'any, i també va ser nominat a assoliment destacat per a un joc independent i a assoliment destacat en disseny d'àudio.