L'eclipsi de Tales va ser un eclipsi solar que, segons l'historiador grec Heròdot va escriure aproximadament 150 anys després, havia estat predit pel filòsof grec Tales de Milet. Si el relat d'Heròdot és correcte, seria el primer eclipsi conegut del qual es conserva constància que hagués estat anunciat abans que es produís.

Segons Heròdot, l'enfosquiment sobtat del cel va ser interpretat com un presagi i va interrompre una batalla d'una llarga guerra entre els medes i els lidis a Anatòlia, a l'actual Turquia. L'únic eclipsi solar conegut que concorda aproximadament amb l'època, la regió i les condicions de visibilitat necessàries per explicar l'episodi és el del 28 de maig del 585 aC.La data correspon al calendari julià prolèptic, que no inclou cap any zero; en la numeració astronòmica dels anys, correspon a l'any −584. Tanmateix, no se sap com Tales hauria pogut predir amb precisió un eclipsi solar, i diversos investigadors moderns han posat en dubte la historicitat del relat. També s'han proposat altres dates i interpretacions de l'episodi.

Relats antics miniatura|Mapa de la zona on se sol situar la batalla

Heròdot explica que, durant el sisè any de guerra entre els lidis i els medes, els dos exèrcits van lliurar una batalla indecisa, coneguda modernament de vegades com la batalla de l'Eclipsi. Enmig del combat, el dia es va convertir sobtadament en nit. Davant d'aquest fenomen, els dos bàndols van aturar les hostilitats i van iniciar negociacions de pau.

Heròdot afirma també que Tales de Milet havia anunciat prèviament el fenomen als jonis i n'havia indicat l'any. No especifica, però, ni el lloc exacte de la batalla ni el dia o l'estació de l'any en què es va produir.Heròdot, Històries, I, 74, 2.

Segons el relat d'Heròdot, després que el rei lidi Aliates II es negués a lliurar uns fugitius reclamats pel rei mede Ciaxares, va esclatar una guerra que es va prolongar durant cinc anys, amb victòries alternes dels dos bàndols. En el sisè any, mentre es disputava una nova batalla, «el dia es convertí sobtadament en nit». Tales hauria anunciat anteriorment aquest esdeveniment i hauria indicat l'any en què es produiria. En observar l'enfosquiment, medes i lidis van cessar el combat i van mostrar-se disposats a acordar la pau.The Histories, Heròdot.

Com a part de l'acord de pau, Arienis, filla d'Aliates, es va casar amb Astiages, fill de Ciaxares, i el riu Halis va ser establert com a frontera entre els dos regnes.

Altres autors antics posteriors a Heròdot també van esmentar l'eclipsi. Diògenes Laerci, al segle III, afirma que Xenòfanes, que va viure al mateix segle que Tales, havia quedat impressionat per la predicció, i recull igualment testimonis atribuïts als filòsofs presocràtics Demòcrit i Heràclit.

Ciceró, al segle I aC, assenyala que Tales va ser el primer home que va predir amb èxit un eclipsi solar durant el regnat d'Astiages, darrer rei dels medes.Ciceró, De divinatione, I, 49. Plini el Vell, al segle I, també afirma que Tales havia predit un eclipsi solar durant el regnat d'Aliates II.Plini el Vell, Naturalis historia, II, 9 (53).

Interpretacions modernes miniatura|Trajectòria de l'eclipsi del 28 de maig del 585 aC

Si el fenomen descrit per Heròdot s'interpreta com un eclipsi solar, els càlculs astronòmics moderns permeten relacionar-lo amb l'eclipsi total del 28 de maig del 585 aC. La seva franja de totalitat va travessar el sud-oest d'Anatòlia durant les darreres hores de la tarda.

Alguns historiadors situen la batalla prop del riu Halis, que es trobava a la regió fronterera entre els dos regnes i quedava a prop del recorregut calculat de l'eclipsi.

L'escriptor estatunidenc Isaac Asimov va descriure aquesta batalla com un dels primers esdeveniments històrics antics que es poden datar amb precisió d'un dia i va qualificar la suposada predicció de Tales com «el naixement de la ciència».«Happy Birthday to Science», Tom Mandel, Chicago Sun-Times, 28 de maig de 1990. També s'han proposat altres dates per a l'episodi, com el 21 de setembre del 582 aC o el 16 de març del 581 aC.

Tanmateix, diversos historiadors de la ciència han qüestionat que Tales fos realment capaç de predir un eclipsi solar.

En l'època atribuïda a la predicció de Tales encara no es coneixia amb claredat que els eclipsis solars es produeixen quan la Lluna s'interposa entre la Terra i el Sol. Aquesta explicació no apareixeria fins més d'un segle després, associada a pensadors com Anaxàgores o Empèdocles.

Si el relat fos cert, Tales podria haver intentat calcular l'aparició d'un eclipsi a partir de la identificació de regularitats en els cicles dels eclipsis. S'ha suggerit que podria haver conegut el cicle de Saros o alguns coneixements de l'astronomia babilònica. Tanmateix, els astrònoms babilonis d'aquell període encara no podien determinar amb prou precisió les condicions locals de visibilitat d'un eclipsi solar, cosa que fa difícil explicar una predicció exacta per aquesta via.

No es coneix cap cicle que en aquella època permetés predir de manera fiable un eclipsi solar per a un lloc determinat. Per això, alguns estudiosos consideren que, si Tales realment va anunciar l'any d'un eclipsi que després va ser visible a la zona de la batalla, l'encert podria haver estat en bona part fortuït.

També s'han plantejat dubtes sobre altres aspectes del relat. L'eclipsi del 585 aC s'hauria produït poc abans de la posta de sol en qualsevol de les localitzacions plausibles de la batalla, una hora poc habitual perquè els exèrcits antics iniciessin o mantinguessin un combat important. A més, d'acord amb la llista de reis medes i les durades dels regnats que proporciona el mateix Heròdot, Ciaxares hauria mort uns deu anys abans de l'eclipsi.Otta Wenskus, «Die angebliche Vorhersage einer Sonnenfinsternis durch Thales von Milet. Warum sich diese Legende so hartnäckig hält und warum es wichtig ist, ihr nicht zu glauben», Hermes, vol. 144, núm. 1, 2016, p. 2–17.

Hipòtesi d'un eclipsi lunar Una interpretació alternativa considera que el relat d'Heròdot podria haver estat associat posteriorment, i erròniament, amb un eclipsi solar. Segons aquesta hipòtesi, la batalla podria haver estat interrompuda en realitat per un eclipsi lunar produït al capvespre, poc abans o durant la sortida de la Lluna.

Si els combatents havien previst continuar les seves activitats aprofitant la llum d'una lluna plena, l'aparició d'una Lluna eclipsada mentre es feia fosc podria haver causat una impressió considerable. En aquest cas, la batalla no s'hauria produït el 585 aC, sinó possiblement el 3 de setembre del 609 aC o el 4 de juliol del 587 aC, dates en què es van produir eclipsis lunars compatibles amb aquesta interpretació.Thomas De Voe Worthen, «The Eclipse of 585 BCE».

Notes

Referències

Bibliografia complementària

Heròdot, The Histories, traducció de Robin Waterfield, Oxford University Press, Nova York, 1998. .

Tales Categoria:Segle VI aC