El Concili de Girona de 1068 fou presidit pel legat pontifici, el cardenal Hug Candi i amb la presència de l'arquebisbe Guifré de Narbona; els bisbes Berenguer Guifré (de Girona), Guillem de Balsareny (de Vic), Berenguer de Barcelona, Bernat de Carcassona i Guillem de l'Arpa (d'Elna); i els comtes Ramon Berenguer I i Almodis.Pons i Guri, Josep Maria. «Constitucions de Pau i Treva de la província eclesiàstica de Narbona (segles XI-XIII)». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, vol. 17, 1964, p. 55-60. ISSN 0213-6228 En aquest concili es va prohibir la simonia (compra de càrrecs eclesiàstics), el va promulgar el celibat dels clergues, un tribut anual de dos mancusos d'or a la Santa Seu per part de cada bisbat, que els laics no podien nomenar ni destituir cap sacerdot ni podien ser investits amb càrrecs eclesiàstics, i la protecció de les sagreres on no s'hi podia fer cap acte de violència.Villanueva, Jaime. Viage literario a las iglesias de España. Tomo XII. Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia, 1850, p. 162-166. A més, es van renovar les constitucions de la Pau i Treva de Déu (treva de violències entre dijous i dilluns i a les zones de sagrera) i es van fixar les limitacions de la justícia comtal que acabarien integran el nucli inicial dels Usatges de Barcelona.Font Rius, Josep Maria. Estudis sobre els Usatges de Barcelona. Barcelona: Fundació Vives i Tutó, 1988, p. 45-52. ISBN 84-297-2831-7 El comte Ramon Berenguer I assumeix la protecció de la Pau i la Treva de deu i fa que la pau eclesiàstica esdevingui una pau civil entre el gener i el maig.
Referències
Categoria:Concilis Categoria:Història de Girona Categoria:Segle XI