La Constitució del Principat de Liechtenstein () va ser promulgada el 5 d'octubre de 1921, en substitució de la constitució de 1862.

Va ser atorgada per Joan II, príncep de Liechtenstein, i va establir un règim de democràcia parlamentària parcial combinat amb el d'una monarquia constitucional, a més de preveure referèndums sobre les decisions del Landtag.Nohlen, D & Stöver, P (2010) Elections in Europe: A data handbook, p1156 També va abolir els tres escons del Landtag designats pel príncep i va baixar l'edat de votació de 24 a 21 anys.Nohlen & Stöver, p1158 El país va substituir el sufragi universal masculí pel sufragi universal, arran d'un referèndum nacional el 1984.

Antecedents Després del Cop d'Estat a Liechtenstein de 1918, que havia afeblit enormement la constitució de 1862, sumat a la devastació econòmica causada per la Primera Guerra Mundial, es va crear una base de suport àmplia i significativa per a la revisió constitucional al país. Es va articular principalment entorn de les idees de Wilhelm Beck, qui defensava l'ampliació de l'estat del benestar, un sufragi més ampli i un cap de govern de nacionalitat liechtensteiniana.

Això va iniciar un període durant els tres anys següents en què tant el Partit Ciutadà Progressista com el Partit Popular Cristianosocial van treballar conjuntament per redactar una nova constitució basada en una monarquia constitucional, inspirada en gran manera en la Constitució Federal de Suïssa. El procés de redacció va comptar amb la participació de polítics destacats com Wilhelm Beck, Josef Ospelt i Josef Peer. La constitució va ser signada com a llei pel príncep Carles Alois en nom de Joan II i per Josef Ospelt com a representant del govern el 5 d'octubre de 1921.

Capítols La constitució consta de dotze capítols:

Capítol I. El Principat Capítol II. El Príncep Regnant Capítol III. Responsabilitats de l'Estat Capítol IV. Drets i deures generals dels ciutadans de Liechtenstein Capítol V. El Parlament Capítol VI. El Comitè Nacional Capítol VII. El Govern Capítol VIII. Els Tribunals A. Disposicions generals B. Els tribunals ordinaris C. El Tribunal Administratiu D. El Tribunal Constitucional Capítol IX. Organismes administratius i funcionaris Capítol X. Els municipis Capítol XI. Esmenes constitucionals i interpretació Capítol XII. Clàusules finals

Esmenes La constitució s'ha esmenat diverses vegades, incloent-hi:Constitució de Liechtenstein Govern de Liechtenstein

1939: S'inclou l'article 49, paràgraf 4 (que permet la substitució dels membres del Landtag impossibilitats d'assistir-hi); es modifica l'article 53. 1947: Es modifiquen l'article 48, paràgrafs 2 i 3, i l'article 64, paràgrafs 2 i 4. 1958: Es modifiquen l'article 47, paràgraf 1, i l'article 59. 1972: Es deroguen els paràgrafs 6 i 7 de l'article 16. Es modifica l'article 17, paràgraf 1. 1973: S'inclou l'article 46, paràgraf 3, que fixa la meitat o llindar electoral en el 8%. Aprovat en referèndum. 1982: Es modifica l'article 61. 1984: Es modifiquen l'article 48, paràgrafs 2 i 3, i l'article 64, paràgrafs 2 i 4. 1988: Es modifica l'article 46, paràgraf 1, per augmentar el nombre de membres del Landtag de 15 a 25. Aprovat en referèndum. 1989: Es deroga l'article 52, paràgraf 2. S'inclou l'article 63b. 1992: Es modifica l'article 31, paràgrafs 2 i 3. 1994: Es modifica i es corregeix l'article 46, paràgraf 2. 1997: Es modifica l'article 46, paràgraf 4, s'inclou el paràgraf 5 i es deroga l'article 47, paràgraf 2. S'inclou l'article 63ter. 2000: Es modifica l'article 29, paràgraf 2, sobre la ciutadania. Aprovat en referèndum. 2003: Es modifiquen els articles 1, 3, 4, 7 (paràgraf 2), 10, 11, 13, 13bis, 13ter, 51, 62f, 62g, 63 (paràgrafs 1 i 2). S'inclou l'article 62h. Es deroga l'article 63, paràgraf 3. Aprovat en referèndum.

Referències

Categoria:Constitucions Categoria:Obres del 1921 Categoria:Liechtenstein