La Coma del Forat, també anomenada Coma del Forat d'Arcalís, és una vall o coma d'alta muntanya situada a la parròquia d'Ordino, al nord-oest d'Andorra. Forma part del sector d'Arcalís i constitueix, juntament amb les conques de Tristaina i Arcalís, una de les capçaleres on s'origina la Valira del Nord.

La coma es troba integrada en el sector d'Ordino-Arcalís i és un dels principals punts d'accés a diversos indrets de l'alta muntanya ordinenca, com els estanys de Tristaina, l'estany de Creussans, el pic de Cataperdís, el port de Rat i el Mirador Solar de Tristaina.

Geografia La Coma del Forat ocupa una depressió d'alta muntanya situada a la capçalera de la vall d'Ordino, dins el conjunt orogràfic d'Arcalís. El Govern d'Andorra diferencia aquesta conca de les de Tristaina i Arcalís, totes tres integrades en el sistema de capçalera de la Valira del Nord.

El seu entorn està envoltat per diversos relleus de l'extrem nord-occidental d'Andorra, entre els quals hi ha el pic de Cataperdís, el pic d'Arcalís, el pic de Creussans i els relleus fronterers amb Occitània. La coma comunica naturalment amb el port de Rat i amb les zones lacustres de Creussans i Tristaina.

Una carretera, continuació de la CG-3, ascendeix des de l'Hortell fins a la Coma del Forat. Durant part de la temporada d'estiu el tram entre l'Hortell i la coma resta tancat al trànsit motoritzat mentre funciona el telecabina de Tristaina.

Medi natural La Coma del Forat conserva diversos ambients humits d'alta muntanya. Els inventaris de zones humides del Govern d'Andorra hi han identificat diverses molleres amb una notable diversitat d'hàbitats.

El seguiment ambiental efectuat el 2012 assenyalava que les molleres de la Coma del Forat havien estat alterades per les obres relacionades amb l'estació d'esquí, els moviments de terres i l'arrossegament de sediments. Malgrat aquestes alteracions, l'estudi destacava una elevada diversitat d'hàbitats i la presència d'espècies incloses a la Llista vermella de la flora d'Andorra.

Un inventari anterior de molleres i patamolls d'Andorra ja havia destacat zones humides situades sota els orris de la Coma del Forat entre els sectors amb una diversitat considerable d'hàbitats d'interès patrimonial.

Ocupació humana i arqueologia La Coma del Forat ha estat tradicionalment vinculada a l'aprofitament ramader de l'alta muntanya. En el seu entorn es conserven diversos orris, estructures relacionades amb l'activitat pastoral, que apareixen també en la delimitació oficial del camp de neu d'Ordino-Arcalís.

La importància històrica d'aquest ús pastoral va motivar la realització de prospeccions arqueològiques específiques l'any 2014. El Patrimoni Cultural d'Andorra conserva i publica la Memòria de les intervencions arqueològiques de la Coma del Forat d'Ordino. Prospeccions (2014).

Els antics camins ramaders de la parròquia també comunicaven el Serrat amb les pastures de Tristaina, la Coma del Forat i el port de Rat.

L'activitat ramadera continua present a la zona. El Comú d'Ordino ha documentat, per exemple, el trasllat d'uns 200 caps de bestiar des de la Coma del Forat fins a la vall de Rialb, dins la transhumància estival tradicional.

Esquí i turisme Una part important de la Coma del Forat està integrada en el domini esquiable d'Ordino-Arcalís. La cartografia de l'estació identifica específicament el sector de la Coma del Forat, on hi ha pistes, remuntadors i l'estadi nacional de competició.

A l'estiu la coma funciona com un dels principals punts de partida de les activitats de muntanya del sector. El telecabina de Tristaina permet arribar-hi des de l'Hortell i des d'allà parteixen diversos itineraris excursionistes.

Entre les excursions que tenen la Coma del Forat com a punt de sortida hi ha la dels estanys de Tristaina, de 3,4 km i uns 163 metres de desnivell, i l'accés al Mirador Solar de Tristaina, amb aproximadament 2,9 km i 475 metres de desnivell positiu. També hi parteix l'itinerari al pic de Cataperdís.

Ciclisme La carretera d'accés a la Coma del Forat és una de les ascensions ciclistes més conegudes d'Andorra. La zona ha acollit arribades de diverses proves ciclistes, entre elles la Volta als Ports d'Andorra.

La Coma del Forat va ser també el punt d'arribada de l'etapa del Tour de França de 2016 que finalitzà a Ordino-Arcalís. El neerlandès Tom Dumoulin va guanyar aquella etapa el 10 de juliol de 2016. El Comú d'Ordino assenyala que es tractava de la tercera arribada del Tour a Ordino-Arcalís, després de les de 1997 i 2009.

Patrimoni i cultura A la carretera d'accés a la Coma del Forat es troba Arcalís 91, també coneguda com l'Anell d'Ordino, una escultura monumental de l'artista italià Mauro Staccioli.

La zona també està vinculada a la denominada muntanya solar d'Arcalís. Bonaventura Adellach va proposar que el topònim Forat podia estar relacionat amb un fenomen solar observable des de la coma, quan el Sol travessa una obertura natural del perfil del pic d'Arcalís. El mateix Adellach presentava aquesta interpretació com una hipòtesi i no com una etimologia demostrada.

Cada 7 d'agost s'han organitzat excursions a la Coma del Forat per observar aquest fenomen solar.

Vegeu també Ordino-Arcalís Estanys de Tristaina Estany de Creussans Pic de Cataperdís Pic d'Arcalís Port de Rat

Referències

Categoria:Geografia d'Ordino Categoria:Valls d'Andorra