va ser un cantant, compositor i acordionista mexicà de cúmbia, essent un dels músics més importants en l'estil de cumbia rebajada.
Piña va ser un pioner en la barreja i fusió de sons tropicals, i moltes de les seves obres contenien elements de cúmbia, folk mexicà, cúmbia sonidera, ska, reggae, rap i R&B. Piña també és conegut com El Rebelde del acordeón i el Cacique de la Campana.
Biografia esquerra|miniatura|250x250px| Celso Piña el 2012 a Alemanya Celso Piña va néixer el 6 d'abril de 1953 a Monterrey, fill de Tita Arvizu i Isaac Piña. Era el més gran de 9 germans. El nom de Celso va ser escollit pel seu avi.
La primera experiència de Piña a l'escena musical de Monterey va començar com a membre d'un grup liderat per Ramón «El Gordo» Morales, Los Jarax, però estava insatisfet amb els ritmes tropicals i les balades que interpretava el grup, on tocava les maraques tot i el seu desig de tocar l'acordió.
Als anys 1970 va rebre el seu primer acordió reparat pel seu pare, fet que li va permetre submergir-se completament en la música colombiana. Piña va aprendre l'acordió de manera autodidacta sense cap formació formal. Va ser a través de la interpretació i els assajos constants que va desenvolupar el seu propi estil musical. Havent viscut la major part de la seva vida allà, va titular una de les seves cúmbies «Mi colonia Independencia», que es troba a la zona densament poblada de Cerro de la Campana, a prop del centre de Monterrey. El seu pare va comprar un segon acordió de botons i el va modificar per aconseguir el so desitjat per Celso. El seu pare també fabricava altres instruments colombians com la caixa i la conga colombiana.
Va deixar la seva feina per a dedicar-se plenament a la cúmbia colombiana, formant el seu propi grup, Ronda Bogotá, el 1975 juntament amb els seus germans. El grup estava format per Piña a la veu i l'acordió, el seu germà Enrique al baix i la seva germana Juana als cors i la conga. Piña va causar sensació a l'escena musical, interpretant música original basada en els estàndards clàssics de la cúmbia i el vallenato. Inicialment, aquesta interpretació musical no va obtenir una acollida favorable a l'escena musical de Monterey, a causa de la popularitat d'altres ritmes de l'època, com ara la música tropical i el norteño, però Celso y la Ronda Bogotá estaven decidits a continuar interpretant el seu estil musical de cúmbia per a oferir una alternativa als ritmes existents. Els seus primers èxits van ser cúmbies com «La cumbia de la paz», «El tren», «Como el viento» i la popular versió de «La piragua» de José Barros.
Barrio bravo i el salt a la fama Amb l'aparició del moviment musical avanzada regia i la popularitat de grups com Control Machete i El Gran Silencio, Piña va decidir reinventar i fusionar el seu so clàssic de cúmbia amb el de grups de diferents gèneres com el rock, l'ska i el rap. El resultat d'aquesta mescla va ser l'enregistrament de l'àlbum Barrio bravo el 2001, un àlbum produït per Toy Selectah, membre de Control Machete, que va ser convidat pel baixista d'El Gran Silencio, Julian Villareal.Madrid, Alejandro L. (29 de septiembre de 2011). Transnational Encounters: Music and Performance at the U.S.-Mexico Border (en inglés). Oxford University Press. . Consultado el 22 de agosto de 2019. Les col·laboracions d'aquest àlbum encarnarien radicalment la fusió musical de Piña amb el reggae, la música electrònica, el dubstep i el sonidero. Així com les col·laboracions amb figures del rock mexicà com Rubén Albarrán de Cafe Tacvba, Blanquito Man de King Changó, Gabriel Bronsman «El queso» de Resorte, Poncho Figueroa de Santa Sabina i El Gran Silencio, i el gènere norteño amb Lupe Esparza de Grupo Bronco. L'àlbum va ser el llançament definitiu de Piña a la fama a Mèxic i a l'escena musical llatinoamericana, donant lloc a diversos dels seus èxits més populars: «Cumbia poder», «Cumbia sobre el río» i «Aunque no sea conmigo».
L'escriptor i periodista Carlos Monsiváis va escriure el pròleg de la coberta de l'àlbum Barrio bravo, referint-se a Piña com «un director d'orquestra de tribus; si visqués a l'època medieval, seria conegut com l'acordionista de Hamelín». Barrio bravo va obrir la porta a més col·laboracions entre grups de rock i música tropical de Mèxic, i a les actuacions constants de Piña en festivals de música internacionals i concerts de rock.
El 2002, Piña va gravar Mundo Colombia, amb col·laboracions amb artistes com Julieta Venegas, Flaco Jiménez, Alejandro Marcovich, Alejandro Rosso i una vegada més amb Blanquito Man i «El queso» Bronsman. Va ser produït per Julián Villarreal, Alfonso Herrera i Toy Selectah. El 2003, va fer un concert a Monterrey al qual va assistir Gabriel García Márquez, amb qui va fer amistat. El 2007 va ser guardonat per l'associació Colombia tierra querida, formada per colombians residents a Monterrey, amb el premi «icona de la cultura colombiana». Piña va actuar a Colòmbia per primera vegada el 2010, on va ser rebut pels seus grans influències, Aníbal Velázquez i Alfredo Gutiérrez. Piña va rebre una nominació als Grammy Llatins al millor àlbum tropical contemporani el 2002 per Barrio bravo.
Mort El 21 d'agost de 2019, Piña va morir d'un atac de cor a Monterrey als 66 anys. Es va trobar malament i va ingressar a l'hospital de San Vicente pel seu compte, i va morir poc després. Es va celebrar una missa en la seva memòria a la basílica de Guadalupe del barri d'Independencia, on va ser homenatjat per centenars de seguidors. Després del servei, el seu taüt va ser portat per tot el barri. El 28 d'agost de 2019 es va celebrar un concert en honor al seu llegat a la Macroplaza de Monterrey, amb actuacions d'artistes com El Gran Silencio, Inspector, Los Siriguayos, Kombolocos i Los Kumbiamberos Rs, entre d'altres. També es va crear una sèrie de murals amb la seva imatge al barri d'Independencia.
El documental Celso Piña: el rebelde del acordeón (2012) descriu l'auge dels grups de sonidero i la popularitat generalitzada de la cúmbia colombiana al barri de Monterey on es va criar Piña i on va ser el primer a interpretar el gènere en directe en balls al carrer i festes familiars.
Discografia Si mañana (1983) 10 éxitos (la manda) (1984) Tú y las nubes (1989) Noche de estrellas (1991) Dile (1996) Vuelve a la carga (1998) Una aventura más (1999) Antología de un rebelde (2000) Mis primeras grabaciones (2001) Barrio bravo (2001) Trayectoria (2002) Rebelde (2002) Mundo Colombia (2002) Pachanguero (2002) Desde Colombia (2002) Super seis (2004) Una visión (2003) El canto de un rebelde para un ... (2004) México y su música (2005) 20 Grandes éxitos (2005) Línea de oro (2006) Cumbia de la paz (2006) Guadalupe Ft.Cartel de Santa (2006) 12 Grandes éxitos Vol.1 (2007) 12 Grandes éxitos Vol.2 (2007) Cumbia sobre el río (2009) Sin fecha de caducidad (2009) Celso Piña - Zona Preferente: En vivo desde el Auditorio Nacional (2012) Aquí presente compa (2014) Música es música con la Orquesta de Baja California (2017)
Referències
Categoria:Morts el 2019 Categoria:Acordionistes Categoria:Cantants mexicans Categoria:Morts a Mèxic Categoria:Músics de Monterrey Categoria:Músics de cúmbia Categoria:Nascuts el 1953