El 10 d'agost del 2026, un terratrèmol de magnitud 7,4 va sacsejar el departament del Chocó a Colòmbia, provocant un mínim de 312 morts i 4.611 ferits, amb 290 desapareguts nou dies després i causant importants danys a tot l'oest el país. El terratrèmol es va sentir a gran part de Colòmbia i en parts dels veïns Equador i Panamà, i va causar danys importants a Cali, Pereira, Quibdó, Manizales i altres zones.

Un total de 426 municipis de 15 dels 32 departaments del país van patir desperfectes. La pitjor part se la van endur Chocó, Valle del Cauca i Risaralda, que és on es van concentrar la majoria de víctimes mortals. El sisme es considera el més greu del al país.

El terratrèmol va causar danys en 40 béns d’interès cultural de set departaments colombians, molts dels quals vinculats amb el Paisatge Cultural Cafeter, declarat patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO.

El nou govern colombià, presidit per Abelardo de la Espriella, que just es trobava en procés de transició amb el govern anterior, va declarar l'estat d'emergència nacional i va iniciar operacions de recerca i rescat a les zones afectades, però no va sol·licitar ni acceptar ajut internacional durant les 72 hores inicials en les quals es considera possible trobar supervivents.

Entorn tectònic Les parts costaneres de l'Equador i el sud de Colòmbia es troben per sobre del límit convergent on la placa de Malpelo se subdueix sota la placa sud-americana al llarg de la fossa de Colòmbia-Equador. En aquest indret, la placa de Malpelo, la microplaca al nord-est de la placa de Nazca, es mou cap a l'est respecte a Sud-amèrica a una velocitat de 58 mm per any. Al nord de la dorsal de Carnegie, la interfície de subducció té quatre segments reconeixibles, de sud a nord, els segments d'Esmeraldas, Manglares, Tumaco i Patia. Aquest límit de placa ha estat la ubicació de diversos grans terratrèmols històrics, la majoria associats amb tsunamis destructius. El 1906, un segment d'uns 500-600 km de la interfície de la placa es va trencar causant un terratrèmol de magnitud 8,8 (que va trencar els quatre segments) i un tsunami transpacífic.

Els terratrèmols a profunditats d'entre aproximadament 70 a 300 km es classifiquen convencionalment com a terratrèmols de profunditat intermèdia. A la majoria de zones de subducció, es produeixen dins de lloses oceàniques en descens en lloc de fer-ho a la interfície de placa menys profunda. A la regió del Cauca, al sud de Colòmbia, però, es troba un subconjunt inusual a profunditats d'aproximadament 80 a 160 km dins de la falca del mantell per sobre de la llosa de Nazca en subducció; el cúmul més ampli també inclou terratrèmols intrallosa.

Els terratrèmols de profunditat intermèdia normalment són poc freqüents al mantell situat per sobre d'una placa en subducció, perquè en aquella zona el mantell és generalment massa calent per sostenir trencaments que generin sismicitat. Els models termo-petrològics indiquen que, al llarg del transsecte nord a través del clúster del Cauca, la profunditat màxima de desacoblament és anòmalament gran i arriba fins al límit inferior del terreny de Panamà–Chocó subduït, aproximadament als 180 km de fondària. El model preveu temperatures d'entre aproximadament 600 i 700 °C a la regió dels terratrèmols situats per sobre de la placa, fet coherent amb l'existència de trencaments sísmics en aquella zona.

Sota la Cordillera Oriental i la Cordillera Central, i entre les latituds 4°N i 6°N, l'escorça oceànica subduïda de la placa de Nazca es cisalla al llarg d'una zona d'esquinçament de llosa amb direcció est-sud-est. Aquesta zona també marca el límit entre dues geometries de llosa diferents; al nord, la llosa presenta subducció de llosa plana. Aquesta placa al nord de l'esquinçament pot representar restes de la placa del Carib o de la microplaca de Coiba. miniatura|ShakeMap de l'USGS (un mapa de la intensitat de sacsejada generat pel Servei Geològic dels Estats Units)

Terratrèmol El terratrèmol va tenir una magnitud de 7,4 en l'escala de magnitud de moment i es va produir a una profunditat de 110,3 km segons el Servei Geològic dels Estats Units. El Servei Geològic de Colòmbia va xifrar el terratrèmol a la mateixa magnitud i va informar d'una profunditat de 96 quilòmetres. Va tenir l'epicentre a 20 quilòmetres de San José del Palmar, al departament de Chocó, i va tenir lloc a les 07:34 hora local. Va ser causada per una falla de desplaçament horitzontal a una profunditat intermèdia al llarg d'una falla lateral esquerra amb direcció nord-est o lateral dreta amb direcció nord-oest. El terratrèmol va representar una ruptura dins de la placa de Nazca en subducció a mesura que subdueix cap a l'est per sota de Sud-amèrica al llarg de la fossa Equador-Colòmbia.

El Servei Geològic Colombià va dir que va ser el terratrèmol més fort del país en l'última dècada. Va ser seguit per almenys 33 rèpliques, la més gran de les quals va tenir una magnitud de 5,0 detectada a les 08:18 hora local. Es va registrar una acceleració espectral màxima del terreny de 0,426987 g en el component est-oest en un observatori sísmic de Jamundí, uns 202 quilòmetres al sud de l'epicentre o 227 quilòmetres des de l'hipocentre. A Manizales, 86 quilòmetres a l'est de l'epicentre, el component est-oest de l'acceleració va ser de 0,2886 g. Es va sentir sacsejada a 32 de les capitals departamentals de Colòmbia, cosa que va obligar a evacuacions. Es calcula que va durar uns dos minuts i també es va sentir a Panamà, Equador i Veneçuela.

La zona de l'epicentre immediata també va ser la zona de l'epicentre d'un sisme de magnitud 7,2 a 108 quilòmetres de profunditat el 23 de novembre de 1979. Aquell terratrèmol va ser causat per una falla de tipus normal-obliqua. Va tenir una intensitat màxima de Mercalli modificada de VII-VIII (molt forta-severa) assignada a una àrea extensa que incloïa les ciutats de Pereira, Armenia i Manizales. La sacsejada també es va sentir amb intensitat VI (forta) a Cali, Ibagué, Quibdó i Medellín, i V (moderada) a Bogotà.

Impacte Víctimes El terratrèmol va causar almenys 312 morts, 4.611 ferits i 290 desapareguts encara nou dies després, causant importants danys a tot l'oest el país. Els danys més greus es van concentrar a Cali, on van morir un mínim de 144 persones, i a Pereira, capital del departament de Risaralda, amb un mínim de 107 víctimes mortals. També es van registrar víctimes i danys estructurals importants a Manizales i Quibdó, aquesta darrera situada al departament de Chocó, on es trobava l'epicentre.

Durant les tasques de recuperació posterior al sisme, es van recuperar 358 persones amb vida de sota les runes.

Danys materials Segons el govern colombià, 426 municipis de 15 dels 32 departaments del país van patir desperfectes. La pitjor part se la van endur Chocó, Valle del Cauca i Risaralda, que és on es van concentrar la majoria de víctimes mortals. Les autoritats van comptar fins a 4.600 habitatges destruïts i més de 134.000 habitatges addicionals que van patir desperfectes. També van patir desperfectes cinc aeroports, 4.000 centres comunitaris, 430 carreteres, una cinquantena de ponts, un centenar d'aqüeductes.

El terratrèmol va causar danys en 40 béns d’interès cultural de set departaments colombians: Antioquia, Cauca, Chocó, Caldas, Quindío, Risaralda i Valle del Cauca. Segons el primer balanç del Ministeri de les Cultures el 15 d'agost, 22 d’aquests béns presentaven una afectació alta, 13 una afectació mitjana i cinc una afectació baixa; també van resultar afectats 12 centres històrics de l’àrea del sisme i infraestructures vinculades al Paisatge Cultural Cafeter de Colòmbia, declarat patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO.

Entre els espais afectats hi havia centres històrics o urbans de Jardín, Jericó, Abejorral i Santa Fe de Antioquia; Popayán; Manizales, Aguadas i Salamina; i Cali, Buga, Cartago i El Cerrito. En les localitats de Sevilla, El Cairo i El Águila, al Valle del Cauca, les primeres informacions van assenyalar greus danys urbans, col·lapses d’habitatges, vies bloquejades i interrupcions dels serveis bàsics a les zones rurals.

Resposta La gestió de l'ajut internacional després del terratrèmol va originar una controvèrsia quan diversos mitjans van informar que el govern colombià havia declinat o no havia activat ofertes d'equips internacionals de recerca i rescat, malgrat les propostes formulades per estats i organismes internacionals. El País va assenyalar que l'executiu havia rebutjat o desatès propostes de personal de rescat, amb l'excepció del suport dels Estats Units, mentre que diversos representants de l'oposició van reclamar que es formalitzés una petició d'assistència; segons informacions recollides per Infobae, l'ONU no havia rebut inicialment cap sol·licitud oficial de Colòmbia.

El govern va negar que l'actuació respongués a criteris ideològics o polítics. El ministre d'Afers Exteriors, Omar Bula, va declarar que l'executiu treballava amb els països oferents «sense cap consideració ideològica ni política», i la Unitat Nacional per a la Gestió del Risc de Desastres va indicar que només s'havien demanat formalment equips de recerca i rescat als Estats Units, El Salvador, l'Equador i Israel. Posteriorment, el Govern va informar que havia rebut ofertes de cooperació internacional i que preveia destinar-les a l'atenció dels damnificats, les operacions de rescat i la reconstrucció.

Posteriorment va rebre ajuda finalment d'altres països addicionals als quatre inicials: Mèxic, Xile, el Perú, l’Índia, el Paraguai, la Xina i Espanya, totalitzant a 19 d'agost més de 640 tones d'ajuda humanitària. Estats Units i Emirats Àrabs Units van comprometre també la donació de 15 i 10 milions de dòlars respectivament.

Referències

Vegeu també Terratrèmol de Colòmbia de 1999 Categoria:Terratrèmols de la dècada de 2020 Categoria:Segle XXI a Colòmbia Categoria:Esdeveniments del 2026