El 30 de juny de 1973, el jet supersònic Concorde 001 va interceptar la trajectòria d'un eclipsi solar total i va seguir la franja de totalitat mentre travessava l'Àfrica. Aquesta fita va permetre als passatgers experimentar un eclipsi solar total durant 74 minuts, l'observació d'un eclipsi total més llarga de la història. Durant el vol es van dur a terme cinc experiments que van tenir un impacte científic limitat.

Seqüència dels fets Preparació i antecedents El maig de 1972, Pierre Léna, un astrònom de l'Observatori de París, es va reunir amb el pilot de proves francès del Concorde André Turcat durant un dinar en un restaurant de l'Aeroport de Tolosa-Blanhac per proposar-li la idea d'observar l'eclipsi de 1973 des d'un avió. Léna descriu aquesta trobada en el seu llibre sobre el projecte, Concorde 001 et l’ombre de la Lune (2015), mentre que Turcat la descriu a Un mythe éclipsé, publicat al Bulletin de l’Académie des sciences, agriculture, arts et belles lettres d’Aix-en-Provence (2013). L'astrofísic britànic John Beckman ja havia intentat anteriorment obtenir permís per utilitzar el prototip Concorde 002 per dur a terme un experiment similar, però va ser rebutjat.

A la tardor de 1972, es va informar Léna que ell, Turcat i els seus equips podien començar a treballar, però que no es prendria cap decisió ferma sobre el vol abans del febrer de 1973. El 2 de febrer es va anunciar que el vol tiraria endavant. Els científics van poder realitzar un vol de prova amb el seu equipament el 17 de maig de 1973, en el seu primer vol supersònic. El vol d'assaig final, de 2 hores i 36 minuts de durada, va tenir lloc el 28 de juny.

30 de juny de 1973 miniatura|La franja de totalitat de l'eclipsi.|alt=Un mapa de la Terra que mostra la franja de totalitat de l'eclipsi solar del 30 de juny de 1973 mentre travessa Àfrica A les 10:08 GMT del 30 de juny de 1973, el Concorde 001 va enlairar-se de Las Palmas, Gran Canària, pilotat per André Turcat i Jean Dabo. A bord del vol hi havia Turcat i Dabo; el mecànic de vol Michel Rétif; el radionavegant Hubert Guyonnet; Henri Perrier; i els astrònoms Léna, Beckman, Donald Hall, Donald Liebenberg, Alain Soufflot, Paul Wraight i Serge Koutchmy.

L'avió va interceptar la franja de totalitat sobre Mauritània amb una precisió d'un segon respecte a l'hora prevista, volant a una altitud de 17.680 m (58.000 peus) i a Mach 2. Mauritània va tancar el seu espai aeri al tràfec comercial per garantir l'èxit del vol del Concorde. L'aeronau va volar sota l'ombra de la Lluna sobre el Sàhara, creuant territori de Mali, Nigèria i el Níger, abans d'aterrar a Fort-Lamy (actual N'Djamena), al Txad.

A terra, la durada màxima possible de la totalitat d'aquest eclipsi des d'un punt fix era de 7 minuts i 4 segons.En comparació, la durada màxima possible per a un eclipsi solar total vist des de la superfície terrestre és de 7 minuts i 31 segons. El Concorde va experimentar 74 minuts de totalitat, amb un segon contacte perllongat de 7 minuts i un tercer contacte perllongat de 12 minuts.

L'avió miniatura|El Concorde F-WTSS en exposició. Observeu l'adhesiu de l'eclipsi a sota de la paraula «Concorde». El prototip original del Concorde 001 va fer el seu primer vol de prova el 1969 des de l'Aeroport de Tolosa. La versió modificada específica utilitzada per a aquest experiment va ser el Concorde 001, amb matrícula F-WTSS. L'avió disposava de quatre motors Olympus 593 de doble eix i dos sistemes de navegació inercial a bord. Es van instal·lar quatre ulls de bou especialment dissenyats al sostre del buc de l'aparell per facilitar l'observació del Sol. Es van col·locar càmeres d'infrarojos i òptiques en aquestes finestres del sostre per capturar la corona solar amb menys interferència atmosfèrica de la que hi hauria des de terra.

Actualment, el F-WTSS s'exposa al Musée de l'Air et de l'Espace, a França, juntament amb el Concorde 213 d'Air France, amb matrícula F-BTSD.

Observacions científiques Durant el vol del Concorde 001 de 1973 es van dur a terme cinc experiments. Léna i el seu equip (d'una de les universitats de París) van centrar els seus esforços a estudiar la corona F (la part exterior de la corona solar, formada per partícules de pols). Wraight (de la Universitat d'Aberdeen) va mesurar els efectes de l'eclipsi sobre els àtoms d'oxigen a l'atmosfera terrestre a través d'una finestra lateral. Liebenberg (de la Universitat de Califòrnia, Laboratoris Científics de Los Alamos) va mesurar les pulsacions en la intensitat de la llum, mentre que Beckman (Queen Mary College) va observar les emissions d'infraroig distant de la cromosfera.

Llegat Tot i que aquest esdeveniment va captar una atenció mediàtica àmplia i duradora, els investigadors solars coincideixen generalment a dir que el vol del Concorde va tenir un impacte científic limitat. Kevin Reardon, de l'Observatori Solar Nacional, va declarar sobre el vol: «Curiosament, mai no es van publicar resultats significatius d'aquell esforç. [...] El rendiment científic global no va ser tan notable com el vol mateix». El mateix Léna va admetre: «Tots cinc experiments van tenir èxit, però cap d'ells no va revolucionar la nostra comprensió de la corona» i que «[els experiments] van tenir la seva funció en el progrés normal del coneixement científic, però no hi va haver resultats extraordinaris».

L'11 d'agost de 1999, tres avions Concorde —un de francès i dos del Regne Unit— van dur a terme una fita similar transportant turistes en lloc de científics. Els passatgers van pagar 2.400 dòlars, però només van experimentar quatre o cinc minuts de totalitat, que a més van ser difícils de veure a causa de les petites finestres de l'avió i la posició del Sol. Es va planejar un vol similar per a l'eclipsi solar del 21 de juny de 2001, però es va cancel·lar després de l'accident de l'any 2000 del vol 4590 d'Air France. La caça d'eclipsis des de l'aire s'ha realitzat amb èxit en altres avions no supersònics, incloent-hi un Boeing 787-9 Dreamliner de LATAM Airlines (E-Flight 2019-MAX) i un Gulfstream V el 2024.

Els 74 minuts de totalitat aconseguits pel Concorde continuen sent l'observació d'un eclipsi total més llarga de la història.

Notes

Referències

Categoria:Eclipsis solars Categoria:1973