Maria: or, The Wrongs of Woman és una novel·la inacabada de Mary Wollstonecraft, concebuda com a continuació del seu influent tractat polític Vindicació dels drets de la dona (1792). The Wrongs of Woman es va publicar pòstumament el 1798 a cura del seu marit, William Godwin, i sovint es considera l'obra de Wollstonecraft més radical des del punt de vista feminista.Taylor, capítol 9; Sapiro, 37; 149; 266.
Aquesta novel·la filosòfica i gòtica gira al voltant d'una dona que el seu marit fa internar en un hospital psiquiàtric. L'obra se centra en els «greuges de la dona» com a problema social, més que no pas com un conjunt de desgràcies individuals, i critica el que Wollstonecraft considerava el caràcter patriarcal de la institució matrimonial a la Gran Bretanya del segle XVIII i el sistema jurídic que la sostenia. Tanmateix, la incapacitat de la protagonista per abandonar les seves fantasies romàntiques també posa de manifest fins a quin punt les mateixes dones poden contribuir a perpetuar la seva opressió mitjançant un sentimentalisme fals i perjudicial.
L'obra va ser pionera tant en la reivindicació de la sexualitat femenina com en la representació de vincles entre dones de diferents classes socials. Aquests temes, combinats amb la publicació de les escandaloses Memòries de Wollstonecraft escrites per Godwin, van contribuir a la mala acollida que va tenir la novel·la quan va aparèixer.
Durant el segle XX, la crítica literària feminista va recuperar l'obra i la va situar dins la història de la novel·la i del pensament feminista. Habitualment es considera una plasmació novel·lística de Vindicació dels drets de la dona, una continuació dels arguments feministes que Wollstonecraft hi havia formulat i una novel·la fortament autobiogràfica.Biògrafs com Wardle i Sunstein es basen extensament en passatges de The Wrongs of Woman per interpretar la vida de Wollstonecraft.
Composició i argument Esborranys Wollstonecraft va dedicar aproximadament un any a la redacció de The Wrongs of Woman; al prefaci de l'edició pòstuma, William Godwin assenyala que la composició havia estat en curs durant dotze mesos. En canvi, segons el mateix Godwin, Vindicació dels drets de la dona (1792) s'havia escrit en només sis setmanes.
Quan va començar The Wrongs of Woman, però, ja era mare de Fanny Imlay, nascuda a Le Havre el maig de 1794. Godwin va explicar que Wollstonecraft era conscient de la dificultat d'escriure una novel·la realment excel·lent i que, a diferència de les seves obres anteriors, hi havia treballat lentament i de manera reflexiva, descartant diversos començaments i reescrivint repetidament nombrosos passatges.Godwin, 111.
Després d'enviar el manuscrit al seu conegut George Dyson perquè l'avalués, Wollstonecraft li va escriure que se sentia molesta i sorpresa que no concedís prou importància a la situació de Maria. Va atribuir aquesta manca de «delicadesa de sentiment» al fet que Dyson fos home i va afirmar que no podia imaginar una situació més angoixant que la d'una dona sensible i amb inquietuds intel·lectuals lligada per tota la vida a un marit com el de Maria.
Wollstonecraft també es va documentar per a la novel·la molt més que per a les seves obres anteriors. En assumir funcions d'editora de ficció i dedicar-se a ressenyar gairebé exclusivament novel·les, va aprofitar la seva posició a l'Analytical Review, de l'editor Joseph Johnson, per aprofundir en les tècniques narratives. El febrer de 1797 fins i tot va visitar el Bethlem Hospital, conegut popularment com a Bedlam, per documentar-se sobre els manicomis.Kelly, Revolutionary Feminism, 204–12.
Quan Wollstonecraft va morir el 1797, el manuscrit continuava inacabat. Godwin va publicar tots els fragments conservats dins dels Posthumous Works i hi va afegir algunes frases i paràgrafs propis per enllaçar-ne les seccions discontínues.Mellor, 420; Taylor, 135–36; Sapiro, 39.
Argument miniatura|Planxa final d'A Rake's Progress, de William Hogarth, que mostra Bedlam, un famós manicomi britànic.
The Wrongs of Woman comença in medias res, amb Maria, una dona de classe alta, injustament reclosa per ordre del seu marit, George Venables. Aquest no només l'ha fet recloure en un manicomi, sinó que també li ha pres la seva filla.
Maria es fa amiga d'una de les treballadores de la institució, Jemima, una dona pobra d'origen humil. Quan Jemima s'adona que Maria no està boja, accepta portar-li alguns llibres. En alguns hi ha anotacions als marges escrites per Henry Darnford, un altre intern, i Maria s'enamora d'ell a través d'aquestes anotacions marginals. Tots dos comencen a comunicar-se i finalment es coneixen.
Darnford explica que ha dut una vida dissoluta. Després d'una nit de borratxera, es va despertar al manicomi i des d'aleshores no ha aconseguit convèncer els metges perquè el deixin sortir. Jemima explica la seva vida a Maria i Darnford. Va néixer fora del matrimoni i la seva mare va morir quan encara era un nadó, fet que va agreujar la seva ja precària situació social. Va haver de treballar com a criada a casa del seu pare i posteriorment va ser col·locada com a aprenenta al servei d'un home que la pegava, la feia passar gana i la violava. Quan l'esposa de l'home descobreix que Jemima està embarassada d'ell, l'expulsa de casa.
Incapaç de mantenir-se, Jemima avorta i es veu abocada a la prostitució. Posteriorment esdevé l'amant mantinguda d'un home benestant obsessionat amb tota mena de plaers. Després de la mort d'aquest home, acaba treballant al manicomi on Maria està reclosa.
Entre els capítols set i catorze —aproximadament la meitat del manuscrit acabat—, Maria relata la seva pròpia vida en un text adreçat a la seva filla. Explica que els seus pares estimaven el fill gran, Robert, per damunt de la resta i que aquest governava els germans de manera «despòtica».
Per fugir de l'ambient infeliç de casa seva, Maria visitava la casa d'un veí i es va enamorar del seu fill, George Venables. Davant dels altres, Venables es presentava com un jove respectable i honorable, però en realitat era un llibertí.
La situació familiar de Maria es va tornar insostenible quan va morir la seva mare i el seu pare va prendre la majordoma de la casa per amant. Un oncle ric que estimava Maria, però desconeixia el veritable caràcter de Venables, va concertar el matrimoni de tots dos i li va donar un dot de 5.000 lliures.
Maria va descobrir ràpidament la veritable personalitat del seu marit. Va intentar ignorar-lo refugiant-se en la literatura i les arts, però Venables es va tornar cada vegada més dissolut: freqüentava prostitutes, jugava i va arruïnar econòmicament la parella. Maria va quedar embarassada després de relacions sexuals no desitjades amb el seu marit.
Quan l'oncle de Maria marxa cap al continent europeu, l'adverteix de les conseqüències que tindria abandonar el seu marit. És la primera vegada que la separació o el divorci es plantegen explícitament a la novel·la, però Maria interpreta les seves paraules com un estímul per marxar, més que no pas com l'advertiment que el seu oncle pretenia fer-li. Després que Venables intenti pagar un dels seus amics —anomenat simplement «senyor S.»— perquè sedueixi Maria i poder acusar-la d'adulteri i desfer-se d'ella, Maria intenta fugir.
Al principi aconsegueix fugir i viu en diversos indrets, sovint amb altres dones que també han patit abusos dels seus marits, però Venables sempre acaba trobant-la. Quan intenta abandonar Anglaterra amb la seva filla acabada de néixer i la fortuna que li ha deixat el seu oncle, que ja ha mort, Venables s'apodera de la criatura i fa tancar Maria al manicomi. En aquest punt s'interromp la part completa del manuscrit.
Finals fragmentaris Les notes fragmentàries sobre la resta de la novel·la indiquen dues línies argumentals diferents i cinc finals possibles.
En totes dues línies argumentals principals, George Venables guanya una demanda contra Darnford per haver seduït la seva esposa. Darnford abandona Maria, fuig d'Anglaterra i pren una altra amant. Quan Maria descobreix aquesta traïció, perd el fill que esperava de Darnford, ja sigui per un avortament provocat o espontani. En un dels finals, Maria se suïcida.
En un altre final, més desenvolupat, Jemima salva Maria del suïcidi després d'haver trobat la seva primera filla. Maria accepta continuar vivint per la criatura —com la mateixa Wollstonecraft havia fet després del seu segon intent de suïcidi—, i Jemima, Maria i la filla de Maria formen una nova família.
Estil En les ressenyes que escrivia per a lAnalytical Review, Wollstonecraft havia desenvolupat diversos criteris sobre què constituïa una bona novel·la. Segons ella, si es mesurava una tragèdia o una novel·la per l'efecte que produïa en el lector, l'obra més moral no era necessàriament la millor: les lluites de les passions humanes, que sovint enterboleixen la raó i condueixen les persones a errors perillosos, podien generar emocions més vives i deixar una impressió més duradora a la memòria.Citat a Myers, «Literary reviews», 87.
Wollstonecraft considerava que les novel·les havien de ser «probables» i representar «moderació, raó i satisfacció».Mellor, 419; vegeu també Kelly, Revolutionary Feminism, 205. Per això resulta aparentment sorprenent que The Wrongs of Woman s'inspirés en obres com A Sicilian Romance (1790), d'Ann Radcliffe, i recorregués a convencions de la ficció gòtica, com la «mansió de la desesperació» literal i metafòrica a la qual és confinada Maria. Wollstonecraft utilitza, però, aquests elements per demostrar que els horrors gòtics podien ser una realitat per a una dona anglesa corrent.
Mitjançant els elements gòtics, Wollstonecraft presenta el marit de Maria com un tirà i la vida matrimonial com una experiència miserable.Myers, «Unfinished Business», 112; Mellor, 419; Taylor, 131–32; Todd, Women's Friendship, 209; Sapiro, 40; 265. Al prefaci de The Wrongs of Woman, Wollstonecraft explica que podria haver fet els incidents més dramàtics, però només sacrificant el seu objectiu principal: mostrar la misèria i l'opressió específiques que pateixen les dones com a conseqüència de les lleis i els costums injustos de la societat.Wollstonecraft, The Wrongs of Woman (Kelly), 73.
Un dels models de Wollstonecraft va ser Caleb Williams (1794), de Godwin, que havia demostrat com una novel·la d'aventures i gòtica podia servir per formular una crítica social.Kelly, Revolutionary Feminism, 217; Sapiro, 40; Myers, 110.
miniatura|Portada de la primera edició de Memoirs of Emma Courtney (1796), de Mary Hays.
Narrador The Wrongs of Woman utilitza habitualment un narrador en tercera persona, tot i que grans seccions dels relats de Maria i Jemima estan narrades en primera persona.
El narrador transmet sovint els sentiments de Maria mitjançant la tècnica, aleshores innovadora, del discurs indirecte lliure, que difumina la frontera entre el narrador en tercera persona i el discurs en primera persona dels personatges.
Wollstonecraft juxtaposa els fets de la novel·la amb el relat que la mateixa Maria en fa i amb els seus sentiments més íntims. Els relats en primera persona permeten que Maria i Jemima es dirigeixin l'una a l'altra d'igual a igual: les seves històries de sofriment, alhora que conserven la individualitat de totes dues, funcionen com una força igualadora i creen un vincle entre elles.Kelly, Revolutionary Feminism, 208; Todd, Women's Friendship, 208.
Novel·la jacobina The Wrongs of Woman és una novel·la jacobina, és a dir, una novel·la filosòfica que defensava els ideals de la Revolució Francesa.
La novel·la de Wollstonecraft sosté, com altres obres de l'època —entre elles Memoirs of Emma Courtney (1796), de Mary Hays—, que les dones són víctimes d'una injustícia constant i sistemàtica. Wollstonecraft utilitza els diàlegs filosòfics de la novel·la per mostrar la manca de poder social de les dones.Kelly, Revolutionary Feminism, 207–12; Taylor, 132.