Hortense Allart de Méritens, també coneguda amb el pseudònim Prudence de Saman L'Esbatx, nascuda el 7 de setembre de 1801 a Milà, i morta el 28 de febrer de 1879 a Montlhéry, Sena i Oise, fou una intel·lectual i escriptora francesa. Dona d'esperit lliure, i autora de molts assajos, va reivindicar els drets de les dones, l'amor lliure i la condició femenina, i també dugué a terme una profunda reflexió filosòfica i política del seu temps.
Biografia Va perdre el seu pare quan tenia 16 anys i la seva mare quatre anys més tard. Hortense Allart era cosina de Delphine Gay per part de la seva mare, Marie-Françoise Gay, també escriptora. Ella, també òrfena de ben petita, protegida de l'abat Grégoire, havia freqüentat diversos homes de lletres, com Jean-François Ducis o Marie-Joseph Chénier i havia traduït, sota el nom de Mary Gay, els llibres, aleshores de moda, d'Ann Radcliffe.miniatura| Louis Ducis, Retrat de les germanes Hortense i Sophie Allart, 1815 (Châtenay-Malabry, Casa de Chateaubriand).|282x282pxDes de molt jove, Hortense Allart va mostrar un gran desig de coneixement i, a través de les seves lectures, es va forjar una àmplia cultura.
Recomanada per la comtessa Laure Regnault de Saint-Jean d'Angély, va entrar al servei del general Henri Gatien Bertrand i la seva esposa, Fanny Dillon, per ocupar-se de l'educació de la seva filla, Hortense. Admiradora de l'emperador, ja havia escrit a Fanny Bertrand el 1817, declarant-se disposada a posar-se al seu servei per abordar l'exili de Santa Helena. De 1822 a 1824 va treballar com a institutriu a casa de l'antiga companya de Napoleó. Malgrat l'amistat de la comtessa, no li va interessar gaire la feina a casa dels Bertrand, sobretot durant l'estiu a Berry. El 1824 es va establir a París. Hi va conèixer el comte Anthony de Sampayo, un cavaller portuguès que es va convertir en el seu amant.
Carrera literària Al 1821, quan tenia vint anys, ja havia escrit i publicat una primera novel·la, La conjuration d'Amboise. El 1825 publicava Lettres sur les ouvrages de madame de Staël.
Va marxar cap a Itàlia, passant per Ginebra, on va ser acollida per Sismondi i Bonstetten, va estar a Milà i va arribar fins a Florència, on al juny de 1826 naixeria el seu fill, Marcus-Napoleon Allart. Sota el nom d'Hortense Allart de Thérase, va publicar Gertrude el 1828, i després obres sobre història i política. En una estada a Roma, al 1829, hi conegué Chateaubriand, que aleshores hi era ambaixador. Tornada a París, publicà, al 1829, Jérôme ou le jeune prélat, un relat sobre la seva relació amb Sampayo. A més de viatjar, va escriure i publicar molt i es va tractar amb molts artistes francesos, com ara George Sand, que conegué aleshores i que escriuria més endavant el prefaci per al seu llibre Les enchantements de Mme Prudence de Samman l'Esbatx.
Hortense Allart defensà l'amor lliure i demanà la millora de la condició de les dones. Col·laborà a la Gazette des femmes. Amb La femme et la démocratie de nos temps (1836), en què fa un seguiment sobre la participació de les persones en les decisions polítiques al llarg de la història, fa una defensa oberta de l'activisme de les dones en una societat que no ha comptat mai amb elles, i propugna el seu dret a participar en la vida pública.
Continuà la seva reflexió política i filosòfica en el seu Novum organum ou sainteté philosophique (1857), on defensava la idea de la inevitabilitat de la prova de l'existència d'un Ésser Suprem amb cada nou descobriment científic, i buscava una base comuna per a la religió i la ciència, en «un intent d'entendre la religió natural com un objecte de la ciència».
Al final de la vida, escrigué Les enchantements de Mme Prudence de Samman l'Esbatx, un llibre autobiogràfic que va causar escàndol, perquè es refereix obertament a la seva relació amb Chateaubriand.
Relacions Les relacions personals que mantingué al llarg de la vida, així com les il·lusions i desil·lusions, i els estímuls que aquestes comportaren –normalment de manera recíproca–, es reflecteixen en el seu recorregut vital i intel·lectual, i en la reflexió que abocà en els seus llibres.
Va tenir diverses relacions amb homes i dones famosos de la seva època, entre els quals Stendhal, Chateaubriand, Henry Bulwer-Lytton, Camillo Cavour, Pietro Capei, potser el pare del seu segon fill (Henri-Marcus-Diodati Allart), i Sainte-Beuve.
El 1832 va iniciar una relació que no s'interrompria amb George Sand. Al 1836 va conèixer Flora Tristan, i entre 1838 i 1879 va mantenir correspondència amb Marie d'Agoult.
El 1843 es va casar amb Napoléon Louis Frédéric Corneille de Méritens de Malvézie, una unió que duraria tot just un any. Va morir el 1879 i va ser enterrada al cementiri de Bourg-la-Reine, amb els seus dos fills.
Obres miniatura| Medalló de David d'Angers, Pierre-Jean (1788-1856)
La conjuration d'Amboise, 1821 Lettres sur les ouvrages de Madame de Staël, 1824 Gertrude, Paris, 1828. Llegir en línia Jérome ou Le jeune prélat, 1829. Llegir en línia Sextus, ou le Romain des Maremmes; suivi d'Essais détachés sur l'Italie, 1832. Llegir en línia L'Indienne, suivi du Convit, 1833. Llegir en línia Settimia, 1836 La femme et la democratie de nos temps, 1836. Llegir en línia Histoire de la république de Florence, 1843 Études diverses, Volums 1 2 & 3, Renault, 1850-1851, volume 2 volume 3 Novum organum ou sainteté philosophique, 1857 Essai sur l’histoire politique depuis l’invasion des barbares jusqu’en 1848, 1857 Essai sur la religion intérieure, 1864 Clémence, 1865. Llegir en línia Les enchantements de Prudence, Avec George Sand, 1873. Llegir en línia Les nouveaux enchantements, 1873. Llegir en línia Derniers enchantements, 1874 Lettres inédites à Sainte-Beuve (1841-1848) avec une introduction des notes, 1908. Llegir en línia Lettere inedite a Gino Capponi, Genova, 1961 Mémoires de H.L.B. Henry Lytton Bulwer, Houston: University of Houston, 1960-1969 Nouvelles lettres à Sainte-Beuve, 1832-1864; les lettres de la collection Lovenjoul, Genève, 1965.
Referències
Categoria:Filòsofs francesos Categoria:Feministes francesos Categoria:Escriptors milanesos Categoria:Filòsofs milanesos Categoria:Escriptors italians morts al segle XIX Categoria:Escriptors francesos morts al segle XIX Categoria:Escriptors italians nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Filòsofs morts al segle XIX Categoria:Filòsofs nascuts al segle XIX Categoria:Feministes italians Categoria:Morts a l'Essonne Categoria:Nascuts el 1801