Strong va ser una revista de còmic de periodicitat setmanal, editat entre el 1969 i el 1971 per Argos Juvenil S. A. a un preu de 8 pessetes. Tenia un format de 30 x 21 cm.Delhom (1989), p. 103. i va aconseguir arribar als 90 números, incloent dos extraordinaris d'estiu i un de Nadal. Igual que l'edició espanyola de "Tintín" (1967), reproduïa les fórmules i el material de revistes francobelgues clàssiques, encara que també incloïa alguna sèrie de producció pròpia, entre les quals destaca Don Talarico de Jan.Ramírez (12/1975), p. 57 El seu director artístic a ser Rai Ferrer.Fontes, Ignacio (04/1971). Strong, un ejemplo para la crisis en "Bang!" número 5, pp. 56 a 57.

Trajectòria El 1969, tres empreses pertanyents al mateix trust, l'editorial Argos (que havia adquirit material de Dupuis i Real Presse), la impremta Publicaciones Reunidas i la distribuïdora Tele-Exprés es van coalitzar per editar un còmic.Ferrer, Ray, entrevistado por Ignacio Fontes (04/1971). Strong, un ejemplo para la crisis en "Bang!" número 5, pp. 56 a 57. El primer número d'aquesta revista, amb el títol de Strong, va ser publicat el 21 d'octubre d'aquell mateix any, amb una tirada de 80.000 exemplars, inclosa una campanya de publicitat a TV. Presentava sobretot sèries estrangeres, ja que, segons Ray Ferrer, a Espanya no hi havia bons guionistes, per la qual cosa va tenir en compte que:

Concretament, es va iniciar amb sèries com; Gastón el Gafe, Ultrasón el Vikingo, Los pitufos, Lucky Luke, Quique y Lucio, Benito Sansón, entre d'altres

Cap al seu número trenta, els seus responsables van intentar que es vengués també a Llatinoamèrica, però l'operació va ser un fracàs, al mateix temps que la seva tirada a Espanya descendia fins als 70.000 exemplars. En els seus últims números, va augmentar el volum de material espanyol amb series com; Don Talarico, Robín del Chopo, Ovidio y Nason, Lucas y Silvio i Celtiberión.

"Strong" va deixar de publicar-se a principis de juliol de 1971, amb el seu número 90, plantejant els seus responsables la possibilitat d'un còmic mensual, que mai va arribar a concretar-se. Es repetia d'aquesta manera el que havia ocorregut amb els còmics d'altres editorials noves, com "Tintín" i "Gaceta Júnior".Martínez Martín, Antonio (04/1971). Strong, un ejemplo para la crisis en "Bang!" número 5, p. 57.

Valoració L'historiador Juan Antonio Ramírez va lloar en 1975 la gran qualitat d'aquest còmic. S'argüeixen diferents raons per a la seva desaparició:

La crisi general, també financera, de l'edició al país, que es va manifestar en el sector del còmic. La falta d'adequació del seu contingut al mercat espanyol, manifestada en l'excés de material estranger en detriment de l'autòcton. Una distribució deficient, excepte a Barcelona i Madrid, atès que, segons Ray Ferrer, Argos no tenia experiència treballant amb quioscos i a més Bruguera boicotejava els seus productes. L'escassetat de vendes a Espanya, sumat al fracàs de l'intent d'estendre-les fins a Llatinoamèrica. Per a Antonio Martín, el preu facial no cobria ni tan sols els costos per exemplar.

Reconeixements Segons els seus responsables, "Strong" hauria estat reconeguda com la millor revista de la història del còmic espanyol per part de la Comissió de Publicacions Juvenils de Suïssa.

Referències

Bibliografia

Categoria:Revistes setmanals Categoria:Revistes d'Espanya desaparegudes Categoria:Revistes de còmics infantils