Douglas Warren Diamond (nascut el 25 d'octubre de 1953) és un economista estatunidenc. És el professor distingit Merton H. Miller de Finances a la Universitat de Chicago Booth School of Business, on ha ensenyat des del 1979. Diamond s'especialitza en l'estudi dels intermediaris financers, les crisis financeres i la liquiditat. És antic president de l'American Finance Association (2003) i de la Western Finance Association (2001–02).

L'octubre de 2022, Diamond va ser guardonat amb el Premi Nobel d'Economia conjuntament amb Ben Bernanke i Philip H. Dybvig. El premi va ser atorgat en reconeixement de la "recerca sobre bancs i crisis financeres" dels economistes.

Diamond és conegut sobretot pel seu treball sobre crisis financeres i pànics bancaris, especialment per l'influent model de Diamond–Dybvig publicat el 1983 i pel model de supervisió delegada de Diamond publicat el 1984. El 2016 va ser guardonat amb el Premi CME Group-MSRI en Aplicacions Quantitatives Innovadores.Douglas Diamond to receive CME Group-MSRI Prize in Innovative Quantitative Applications Retrieved on March 24, 2016.

Biografia Douglas Warren Diamond va néixer el 25 d'octubre de 1953. Va ser criat al barri de Hyde Park de Chicago per una mare soltera.

D'adolescent, Diamond tenia inicialment la intenció d'estudiar biologia molecular. Es va matricular a la Universitat de Brown, on va decidir estudiar economia després de fer un curs sobre el llibre A Monetary History of the United States de Milton Friedman i Anna Schwartz. Es va graduar Phi Beta Kappa a Brown amb un grau en economia el 1975. L'any següent i el 1977, Diamond va obtenir títols de màster, i finalment un doctorat en economia el 1980 a la Universitat Yale. A Yale, tant Diamond com el futur guardonat amb el Nobel Philip H. Dybvig van ser assessorats per Stephen A. Ross. Segons Diamond, tots dos conversaven habitualment fora del despatx de Ross mentre esperaven per reunir-s'hi.

Una versió posterior del tercer capítol de la tesi doctoral de Diamond de 1980 "Essays on Information and Financial Intermediation" es va republicar el 1984 a The Review of Economic Studies sota el títol "Financial Intermediation and Delegated Monitoring". Aquesta publicació va encunyar el terme "supervisió delegada" i va descriure el model formal de supervisió delegada de Diamond. Segons el Comité del Premi Nobel d'Economia, el model de Diamond es considera "la primera teoria genuïnament de microfonaments de la intermediació financera". Des de la seva publicació, Diamond (1984) ha esdevingut una publicació clau en l'acadèmia sobre la intermediació financera.

El Model de Diamond–Dybvig El model de Diamond–Dybvig, introduït per primera vegada al Journal of Political Economy el 1983, continua sent un dels marcs teòrics més influents en la teoria bancària moderna.Diamond, Douglas W.; Dybvig, Philip H. “Bank Runs, Deposit Insurance, and Liquidity.” Journal of Political Economy, 1983. El model demostra com els bancs duen a terme la transformació de liquiditat utilitzant dipòsits a curt termini dels estalviadors per finançar activitats de préstec a llarg termini. Aquest descalçament de terminis fa que els bancs siguin vulnerables a pànics bancaris si un gran nombre de dipositants demanen els seus fons simultàniament. Diamond i Dybvig mostren que l'assegurança de dipòsits proporcionada pel govern pot prevenir els pànics bancaris autocorrents assegurant als dipositants que els seus fons estan concrets i segurs.

El model s'ha convertit en una eina fonamental per a la recerca acadèmica en banca, macroeconomia i estabilitat financera. Els seus punts de vista han influït fortament en les polítiques dels governs i dels bancs centrals, especialment en el disseny i la justificació dels sistemes d'assegurança de dipòsits i les regulacions de liquiditat arreu del món. Arran de la crisi financera global de 2008, el marc teòric va proporcionar suport a la creació de xarxes de seguretat de liquiditat, facilitats de préstec d'emergència i una supervisió més estricta dels balanços dels bancs.Federal Reserve Bank of Minneapolis. “The Diamond–Dybvig Model and Modern Banking Regulation.” 2020.

En els darrers anys, els investigadors han après a ampliar el model de Diamond–Dybvig per analitzar els pànics en institucions financeres no bancàries, inclosos els fons del mercat monetari i les plataformes d'intercanvi de criptomonedes, on existeixen descalçaments de liquiditat similars.Goldstein, Itay; Jiang, Hao; Karolyi, Andrew. “Nonbank Financial Crises and Liquidity Mismatch.” Review of Financial Studies, 2021.

Des del 1979, Diamond ha ensenyat a la Universitat de Chicago Booth School of Business. Ha ocupat la Càtedra Merton H. Miller Distinguished Service des del juliol del 2000, haven ocupat prèviament la Càtedra Theodore O. Yntema. Del 2010 al 2014, Diamond va dirigir el Fama-Miller Center for Research in Finance a la Universitat de Chicago.

Diamond ha servit a més com a acadèmic visitant a la Universitat de Bonn (1983) i al Banc del Japó (1999), com a professor visitant a la Universitat de Ciència i Tecnologia de Hong Kong i a la MIT Sloan School of Management, i com a professor i investigador a la Yale School of Management.

Premi Nobel d'Economia A principis de la dècada de 2010, el nom de Diamond va sonar repetidament com a candidat al Premi Nobel d'Economia. El 2011, Diamond va ser inclòs per Thomson Reuters com un dels "investigadors amb probabilitats d'optar a honors Nobel basant-se en l'impacte de citacions de la seva recerca publicada".Runners and riders. Retrieved on March 24, 2016. Va ser citat de nou com a candidat al premi el 2013 per l'economista Hubert Fromlet, The Wall Street Journal, i Catherine Rampell, escrivint per a The New York Times.

El 10 d'octubre de 2022, Diamond va rebre el Premi Nobel d'Economia conjuntament amb el seu col·laborador de fa temps Philip H. Dybvig i l'antic president de la Reserva Federal, Ben Bernanke. Gran part del treball pel qual es va atorgar el premi prové de publicacions realitzades per Diamond i Dybvig a principis i meitats dels anys vuitanta.

Vida personal Diamond està casat amb Elizabeth Cammack Diamond des del 1982. La parella té dos fills, l'economista Rebecca Diamond i William Diamond, professor James M. Johannes de Finances a la Universitat de Wisconsin-Madison.

És fill de Leon Diamond, un psiquiatra, i de Margaret Gunkel Seehafer, una mebre de treball social i professora.

Publicacions destacades Articles

Premis i reconeixements Membre, Econometric Society (des del 1990) Membre, Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (elegit el 2001) Membre, American Finance Association (seleccionat el 2004) Economic Theory Fellow, Society for the Advancement of Economic Theory (2016) Membre, Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats Units (elegit el 2017)

Premis Premi Morgan Stanley-American Finance Association a l'Excel·lència en Finances, 2012 Doctor honoris causa, Universitat de Zuric, 2013 Premi CME Group-MSRI en Aplicacions Quantitatives Innovadores, 2016 Medalla Wilbur Cross, 2017 Premi Onassis en Finances, 2018 Premi Nobel d'Economia, 2022 Doctorat en Lletres Humanes de la Universitat de Brown, 2023.

Referències

Categoria:Economistes d'Illinois Categoria:Premis Nobel d'Economia Categoria:Persones de Chicago Categoria:Alumnes de la Universitat Brown Categoria:Alumnes de la Universitat Yale Categoria:Professors de la Universitat de Chicago Categoria:Jueus estatunidencs Categoria:Membres de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Zúric Categoria:Nascuts el 1953