Iratxeta és una localitat i consell del municipi de Leotz, a la Valdorba, a la zona mitjana de Navarra. És un dels tres consells del municipi i acull la seu de l'Ajuntament de Leotz. Es troba a uns 700 metres d'altitud i el 2025 tenia 57 habitants.
Geografia Iratxeta es troba a la part occidental del terme municipal de Leotz, a la Valdorba, a la riba dreta d'un curs d'aigua procedent de la serra. El nucli és situat a uns 700 metres d'altitud i està comunicat per una carretera local que l'enllaça amb la carretera N-121 a través de l'entorn de Barasoain i Garinoain.
El terme d'Iratxeta limita al nord amb Equisoain, al sud amb Amunarrizketa, a l'est amb el despoblat d'Iriberri i a l'oest amb Oloriz. El paisatge dels voltants combina terrenys agrícoles amb zones boscoses.
Etimologia El topònim està documentat amb diverses formes al llarg de la història. Entre les formes antigues s'hi troben Irasxeta (1141), Yrasqueta (1147), Iraseta (1248), Irasçeta (1254) i Yracheta (1366, 1591).
El topònim Iratxeta és d'origen basc. Tradicionalment s'ha relacionat amb els mots iratze, «falguera», i amb el sufix -eta, que indica un lloc on abunda allò expressat pel mot precedent. D'acord amb aquesta interpretació, Iratxeta es podria entendre com «lloc de falgueres» o «falgar».
Història La primera referència documental coneguda és del 1141, quan el rei Garcia Ramires va donar la vila d'Iratxeta, amb els seus termes al Monestir d'Iratxe i al seu abat Aznar.
A finals del segle XII, Iratxeta va passar a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem. La presència de l'orde es documenta especialment a partir del segle XIII, quan Iratxeta va quedar integrada en la comanda hospitalera de Leatxe. Durant la primera meitat del segle XIII hi ha diversos comanadors documentats com a comanadors de Leatxe i Iratxeta. El 1252 hi havia a Iratxeta, a més de l'església parroquial, un hospital per a pelegrins i una comunitat formada pel comanador i vuit frares.
A partir de mitjan segle XIII Iratxeta va adquirir una importància creixent dins l'organització de l'orde. El 1257 ja hi consta una comunitat hospitalera formada pel comanador i vuit frares, i Iratxeta va esdevenir el principal centre de la comanda, en detriment de Leache. Durant la segona meitat del segle XIII i bona part del segle XIV va actuar com a cap de la demarcació hospitalera.
El 1254, una sentència del rei Teobald II va reconèixer els drets dels cavallers, infants i pagesos d'Iratxeta, Iriberri i Uzquita sobre la muntanya d'Aldaiturri, després que aquests drets haguessin estat sostrets per Sanç VII el Fort.
La jurisdicció civil d'Iratxeta corresponia, a les darreries de l'Antic Règim, a l'alcalde del mercat de Pamplona. La jurisdicció eclesiàstica i el nomenament del vicari de la parròquia corresponien al comanador de l'orde de Sant Joan de Jerusalem. Amb les reformes municipals de 1835-1845, Iratxeta va quedar integrada en el nou ajuntament de la Valldorba i en dissoldre's aquesta unitat administrativa, va passar a formar part del municipi de Leotz.
La presència de les antigues institucions hospitaleres encara quedava reflectida el 1840 en un inventari de la desamortització de Mendizábal, que esmentava una casa anomenada «de l'hospital», situada al costat de l'església, amb graners, corrals i cellers. L'hospital va ser venut a l'Estat al 1821, i al 1847 Iratxeta disposava d'una escola amb vuit alumnes i rebia el correu des de Pamplona.
Patrimoni Hórreo d'Iratxeta Lhórreo d'Iratxeta'' és l'edifici patrimonial més destacat de la localitat. És una construcció destinada tradicionalment a l'emmagatzematge de gra, situada al centre del nucli urbà, prop de l'església de Sant Esteve. És un edifici de planta rectangular, construït en pedra, amb un pis superior sostingut per pilars i arcs de mig punt i coberta a dues aigües.
Tot i que se li va atribuir una antiguitat preromànica, dels segles IX o X, per les seves característiques constructives també s'ha proposat una datació posterior, probablement del segle XII o de començaments del XIII. A mitjan segle XIII ja hi havia a Iratxeta un hospital de pelegrins i un convent vinculat als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, fet que ha estat relacionat amb la possible funció original de l'edifici.
Des del segle XVII consta documentalment que l'edifici s'utilitzava com a graner de la parròquia. Va ser restaurat i actualment forma part del patrimoni monumental de la localitat. El 1966 va ser declarat Monument Històric, i forma part del conjunt d'hórreos navarresos inclosos en les iniciatives de protecció patrimonial del Govern de Navarra.
Església de Sant Esteve L'església de Sant Esteve''' és la parròquia d'Iratxeta. L'edifici actual ha estat molt modificat, però està documentada l'existència d'una església parroquial a la localitat ja a l'edat mitjana. La parròquia estava vinculada a la jurisdicció de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, que intervenia en el nomenament del vicari.
Referències
Categoria:Entitats de població de Navarra Categoria:Comarca de Tafalla