La Gaceta de Levante va ser un periòdic valencià editat a la ciutat de Castelló de la Plana en 1918, que va tenir curta durada.
Història Va ser fundat l'1 de febrer de 1918 com l'òrgan de la unió de les dretes de Castelló. Constava de 8 pàgines. Segons el diari madrileny El Debate, el periòdic va ser molt ben rebut pel públic.
Dirigit pels tradicionalistes Jaime Chicharro Sánchez-Guió i Manuel Mingarro Roca, en l'article de fons del seu primer número, inspirat en bona part en el pensament de Vázquez de Mella, afirmava voler purificar l'ambient social de la vida pública espanyola, singularment a la província de Castelló, en representació de tots els elements que acceptaven el dogma catòlic. Deia així mateix voler la defensa del Clergat i els seus interessos i que l'Estat respectés a l'Església, reconeixent-li la seva personalitat, amb independència econòmica i abolició del patronat reial. En l'ordre polític aspirava, dins de la monarquia, a un regionalisme, basat en l'autonomia municipal, mantenint la unitat nacional espanyola, amb un govern que entengués en la fixació de les forces de mar i terra i relacions internacionals, establint lleis de caràcter general harmonitzades amb les legislacions forals, i la desaparició del sufragi universal, substituït pel vot acumulat a la representació proporcional. En l'ordre social propugnava la sindicació catòlica per a defensa de l'obrer enfront del sindicalisme socialista anàrquic, i el servei militar voluntari, amb instrucció obligatòria per l'Exèrcit nacional. En l'ordre econòmic tendia al foment de la riquesa nacional, evitant l'emigració, i afirmaven que en l'ordre internacional mantindrien la neutralitat, vetllant per la dignitat nacional, la possessió de Gibraltar, federació amb Portugal i confederació amb l'Amèrica espanyola.
Poc després de la seva aparició, van ser el periòdic seria adquirit pels mauristes per a fer propaganda de la candidatura ciervo-datista del baró de Cárcer i oposar-se a la de Jaime Chicharro. Els jaumistes Chicharro i Mingarro es van veure obligats a abandonar la direcció del diari. També va ser apartat de la redacció l'expresident en la fundació de les joventuts mauristes Miguel Llansola, per enfrontar-se als desitjos del propi Antonio Maura, així com el sotssecretari Juan Avinent i el vocal Ramón Almazán. Assumiria la direcció del periòdic Francisco Segarra, que havia estat vicepresident de les joventuts mauristes.
En 1924 es fundaria en Alcoi un periòdic amb el mateix nom.
Referències
Categoria:Diaris en castellà Categoria:Obres del 1918 Categoria:Castelló de la Plana