Belleville és el 77è barri administratiu de París, situat al 20è districte de París, a l'est de la ciutat. El barri administratiu actual ocupa una part del territori de l'antiga comuna de Belleville, incorporada a París el 1860.

En un sentit històric i popular, el nom Belleville designa una zona més extensa que el barri administratiu, vinculada al territori de l'antiga comuna i situada a banda i banda de l'actual rue de Belleville, principalment entre els actuals districtes 19è i 20è i àrees pròximes dels districtes 10è i 11è.

Geografia i límits Belleville ocupa el sector nord-occidental del 20è districte de París. El barri administratiu està delimitat pels eixos de la rue de Belleville al nord, la rue Pixérécourt a l'est, la rue de Ménilmontant al sud i el boulevard de Belleville a l'oest.

La rue de Belleville constitueix un dels principals eixos del barri i marca una part del límit entre els districtes 19è i 20è. Altres vies importants de l'entorn són el boulevard de Belleville, la rue de Ménilmontant i la rue des Pyrénées.

Belleville s'estén pels vessants d'un dels turons de l'est de París. El relleu explica els pendents pronunciats d'alguns carrers i les vistes sobre la ciutat des dels sectors més elevats del barri. El parc de Belleville, situat al vessant del turó, arriba als 108 metres d'altitud al seu belvedere.

En l'ús quotidià, el nom Belleville s'aplica sovint a una àrea més extensa que el barri administratiu, especialment als sectors situats al voltant de la rue de Belleville i del boulevard de Belleville. Aquesta extensió popular reflecteix en part l'abast territorial de l'antiga comuna de Belleville abans de la seva annexió a París el 1860.

Història Antiga comuna de Belleville Abans de la seva incorporació a París, Belleville era una comuna independent situada als afores orientals de la capital. Durant bona part de la seva història, l'activitat econòmica de la zona va estar vinculada a l'agricultura, especialment al conreu de la vinya, i a l'explotació de les nombroses fonts dels vessants de Belleville.

Durant el segle XIX, la població de Belleville va créixer ràpidament. Va passar d'uns 9.700 habitants el 1831 a uns 57.700 el 1856, impulsada per l'arribada d'artesans, obrers i altres habitants de recursos modestos. En aquest context també es van desenvolupar nombroses guinguettes i establiments de venda de vi, afavorits pel fet que Belleville es trobava fora de les barreres fiscals de París.

Annexió a París miniatura|300px|Rue de Belleville cap al 1900, amb el tramvia-funicular de Belleville.

La llei del 16 de juny de 1859 va ampliar els límits administratius de París i l'annexió es va fer efectiva l'1 de gener de 1860. La comuna de Belleville va desaparèixer com a entitat independent i el seu territori es va repartir principalment entre els nous 19è i 20è districtes.

La integració a París va comportar la progressiva implantació d'infraestructures i equipaments urbans, però Belleville va conservar durant dècades un marcat caràcter popular i obrer. L'augment de les fàbriques i tallers i l'arribada de població treballadora van reforçar aquesta identitat social durant la segona meitat del segle XIX.

Belleville va tenir un paper destacat durant la Comuna de París de 1871. El barri fou un dels principals bastions dels federats i un dels darrers sectors de resistència davant les tropes governamentals durant la Setmana Sagnant.

Transformacions urbanes Durant el segle XX, Belleville va continuar essent un espai d'acollida per a successives onades migratòries. A començament de segle s'hi van establir comunitats jueves asquenazites procedents d'Europa oriental; després de la Primera Guerra Mundial hi arribaren armenis i grecs, i després de 1939, refugiats espanyols. A partir de la dècada de 1960 s'hi instal·laren també nombrosos habitants procedents del Magrib.

Entre les dècades de 1950 i 1970, diverses operacions de renovació urbana van transformar profundament sectors de Belleville. La renovació de la Place des Fêtes entre 1956 i 1975 va substituir una part important del teixit urbà anterior per nous conjunts residencials i equipaments. Altres sectors de la colina també van ser remodelats: una part de l'antiga rue Vilin i dels seus edificis va desaparèixer durant les intervencions urbanístiques que culminaren amb la creació del parc de Belleville.

Malgrat aquestes transformacions, Belleville ha mantingut una marcada diversitat social i cultural, resultat de la seva tradició popular i de les diferents comunitats que s'hi han establert al llarg del segle XX.

Població i societat miniatura|300px|Vida quotidiana i comerç a la rue de Belleville l'any 1906.

Belleville s'ha caracteritzat històricament per una composició social diversa, vinculada al seu passat obrer i a les successives onades migratòries. Abans de la Segona Guerra Mundial, Belleville era un dels principals barris de residència de la comunitat jueva de París.

La diversitat del barri es va ampliar posteriorment amb l'arribada de població procedent d'altres regions d'Europa, del Magrib, de l'Àfrica subsahariana i d'Àsia. Aquesta successió de comunitats ha contribuït a la diversitat cultural associada contemporàniament a Belleville.

Una part de Belleville forma part actualment dels territoris prioritaris de la política urbana de París. El sector denominat «Belleville 20e», situat al nord-oest del 20è districte, reunia uns 12.600 habitants en la delimitació 2024-2030. En aquest sector, els habitatges socials representaven el 55% del parc residencial, els residents de nacionalitat estrangera el 19% de la població, davant del 14% al conjunt de París, i el 17% de les llars es trobaven en la categoria de baixos ingressos, enfront del 12% de mitjana parisenca.

Economia i tradició obrera miniatura|300px|Comerços i activitat obrera a la rue de Belleville l'any 1906; s'hi veu l'«Union Ouvrière de Belleville», dedicada al calçat.

Durant el segle XIX, Belleville va experimentar una forta transformació econòmica i social. A les activitats tradicionals vinculades a la vinya, a les guinguettes i als petits establiments comercials s'hi van afegir progressivament tallers artesanals, fàbriques i activitats industrials que atreien població obrera procedent tant de París com d'altres regions de França.

La industrialització de l'est parisenc es va accelerar amb el desenvolupament de les comunicacions ferroviàries i va consolidar un teixit format per indústries, tallers, artesans i petits comerciants. A partir de la dècada de 1950, l'activitat industrial va disminuir fortament a París i bona part d'aquest teixit productiu es va transformar o va desaparèixer.

Cultura i vida urbana Música i espectacles miniatura|300px|Interior d'Aux Folies, establiment vinculat a la tradició dels cafès-concert de Belleville.

Belleville ha mantingut una llarga tradició vinculada als espectacles populars, els cafès-concert, els balls i les guinguettes. Entre els establiments històrics més coneguts hi hagué el Folies-Belleville, situat al número 8 de la rue de Belleville, que funcionà com a sala de ball, cafè-concert i espai d'espectacles.

El Folies-Belleville va acollir, entre altres artistes, Maurice Chevalier i Édith Piaf. L'actual Aux Folies conserva al mateix indret la memòria d'aquesta tradició de cafè-teatre i d'espectacles populars.

Art urbà miniatura|300px|Art urbà a la rue Dénoyez, a Belleville.

Belleville és un dels sectors de l'est de París especialment vinculats a l'art urbà. Aquesta presència s'ha fet visible sobretot a la rue Dénoyez, que durant anys ha estat un dels espais d'expressió habituals dels artistes urbans del 20è districte.

La rue Dénoyez ha estat caracteritzada per façanes cobertes de grafits, murals i altres intervencions efímeres, renovades periòdicament pels artistes. Aquesta activitat ha convertit el carrer en un dels espais més identificats amb les cultures urbanes de Belleville.

Patrimoni i espais destacats miniatura|300px|El parc de Belleville, amb vistes sobre París.

El parc de Belleville ocupa una part dels vessants de la colina de Belleville i constitueix un dels principals espais verds del barri. Inaugurat el 1988, fou projectat per l'arquitecte François Debulois i el paisatgista Paul Brichet i s'estén sobre unes 4,5 hectàrees distribuïdes en terrasses. El seu punt més elevat, al belvedere Willy Ronis, arriba als 108 metres d'altitud i ofereix una vista panoràmica sobre París.

La creació del parc forma part de les transformacions urbanes que van modificar profundament aquesta zona durant la segona meitat del segle XX. Una part de l'antiga rue Vilin, carrer popular documentat per fotògrafs i escriptors com Willy Ronis, Robert Doisneau i Georges Perec, va desaparèixer durant aquestes intervencions urbanístiques.

A la rue de Belleville es troba també l'església de Saint-Jean-Baptiste-de-Belleville, construïda en estil neogòtic segons projecte de l'arquitecte Jean-Baptiste Lassus i acabada el 1859, poc abans de l'annexió de Belleville a París. L'edifici fou classificat íntegrament com a monument històric l'any 2015.

Referències

Categoria:Barris de París Categoria:20è districte de París