El castell de Lo Chasteu de Perigòrd, també conegut com a castell de Sant Vicent o château Saint-Vincent, és un castell situat al municipi de Lo Chasteu de Perigòrd al departament de Dordonya, a la regió de Nova Aquitània. Està protegit com a Monument històric.

Presentació esquerra|miniatura|A l'esquerra del castell hi ha l'antiga capella, que s'ha convertit en església parroquial El castell de Lo Chasteu de Perigòrd es troba al Perigord Central. Domina el rierol Mesplier. És una propietat privada oberta al públic.

El castell és a la vora sud-est dels seus jardins i a l'oest de l'església de Sant Julià, que era l'antiga capella del castell.Jean-Luc Aubarbier, Michel Binet, Guy Mandon, Nouveau guide du Périgord-Quercy, éditions Ouest France, 1987, .

Història Esmentat ja el 1329 sota les formes Castrum Episcopi o Episcopale, la construcció de l'actual castell comença al sota l'impuls del bisbe Adhémar de Neuville.Guy Penaud, Dictionnaire biographique du Périgord, Éditions Fanlac, 1999, . Continua en el i i s'hi fan modificacions fins al . És alhora una fortalesa encarregada de vigilar el camí que va de Perigús a Brantòsme i AngulemaJean Secret, Châteaux, manoirs et gentilhommières, Tallandier, 1966.Guy Penaud, Dictionnaire des châteaux du Périgord, éditions Sud Ouest, 1996, . i, fins a la Revolució Francesa, la residència d'estiu dels bisbes de Perigús.

El 1384, el bisbe Pierre Tison va morir allà i el soterraren a la capella del castell. Consulta: 14 juny 2017. Cap al 1515, el bisbe Guy de Castelnau va fer construir una nova casa i es van obrir finestres amb mainells el 1520.

A la segona meitat del , els hugonots van atacar el castell diverses vegades. El 1575 Pierre Fournier, bisbe de Perigús des del 1561, hi fou assassinat pels seus servents.

El 23 de setembre del 1600 Vicenç de Paül hi va ser ordenat sacerdot pel bisbe François de Bourdeilles. Durant la revolució, la finca fou venuda com a bé nacional i se n'eliminaren els elements defensius.

El 1923, Jenny Sacerdote tornà al Perigord per a comprar el castell. Va emprendre'n la restauració, va dissenyar el jardí i hi conreà roses ella mateixa. Es deia que tenia el roserar més bonic de l'estat francés. El seu castell també fou escenari de recepcions i desfilades.

El castell va ser declarat Monument històric el 27 d'octubre del 1938. A la segona meitat del es va transformar en un hotel-restaurant anomenat Château Saint-Vincent, en referència a sant Vicenç de Paül. El 1988, es va convertir en la seu de la Compagnie Périgourdine, una agència immobiliària que el desembre de 1992 va ser posar en liquidació judicial.

Arquitectura El castell està situat en un promontori rocós que barra les valls del Beurona, que flueix des del nord-est, i del seu afluent, el rierol Mesplier, que ve del nord. Aquest darrer es feia servir per a abastir-ne el fossat.Chantal Tanet et Tristan Hordé, Dictionnaire des noms de lieux du Périgord, Éditions Fanlac, 2000, .

Alguns elements defensius han desaparegut: a l'oest, un fossat excavat a la roca que aïllava el castell i una torre de l'homenatge; al sud, les muralles van ser destruïdes i al nord la superfície del fossat augmentà per inundacions del rierol.

El castell actual consta d'uns quants habitatges paral·lels i asimètrics, orientats d'est a oest i units entre si, flanquejats a l'oest per un pavelló i unes torres, dues de les quals al sud tenen escales de caragol. Les portes d'accés a aquestes escales estan esculpides i "adornades amb estatuetes, nínxols i pinacles", alguns dels quals estan martellejats. Algunes parts del castell estan coronades amb lladroneres i cresteries i, al costat sud, la majoria de les finestres tenen mainells. Tot el conjunt està cobert amb teulades inclinades.

Entre les decoracions que es conserven hi ha l'escut d'armes del bisbe Guy de Castelnau a la casa que va fer construir, i el sostre pintat amb les armes de Monsenyor Guillaume Le Boux en un oratori dins una torreta amb mènsules.

Parc i jardins Els antics elements comuns o defensius que s'eliminaren es van substituir per jardins. El 1873, el vescomte de Gourgues va indicar que el parc tenia 43 hectàrees. El 2017, la finca, reduïda a 17 hectàrees, inclou un camí de cavalls de 300 metres de llargada, un jardí anglés i un jardí francés.

Galeria

Notes i referències

Categoria:Castells de la Dordonya