Charonne fou un antic poble i una antiga comuna situada a l'est de París, a l'antic departament del Sena. El nucli històric es desenvolupà entorn de l'església de Saint-Germain-de-Charonne i de la rue Saint-Blaise, durant molt de temps una de les principals vies del poble.
La comuna fou suprimida el 1860 arran de l'ampliació territorial de París. La major part del seu territori fou incorporada al nou 20è districte, mentre que les parts situades fora de les fortificacions foren incorporades a Montreuil i Bagnolet.
El nom de Charonne es conserva actualment en un dels barris administratius del 20è districte i en diversos topònims de l'est de París.
Geografia històrica miniatura|Límits de l'antiga comuna de Charonne sobre el traçat urbà actual
L'antiga comuna de Charonne s'estenia a l'est de l'antic París. La part situada dins de l'recinte fortificat de Thiers fou incorporada a la capital el 1860, mentre que els sectors exteriors passaren a formar part de Montreuil i Bagnolet.
El nucli històric del poble se situava entorn de l'església de Saint-Germain-de-Charonne i de la rue Saint-Blaise. Aquesta via constituïa un dels principals eixos del poble i encara conserva traces de l'antic teixit urbà de Charonne.
El territori incorporat a París quedà repartit entre diversos sectors de l'actual 20è districte. L'antic nucli de Saint-Blaise forma part avui del barri administratiu de Charonne, mentre que altres zones de l'antiga comuna corresponen a sectors de Saint-Fargeau i d'altres parts del districte.
Història Orígens i formació del poble miniatura|300px|esquerra|L'església de Saint-Germain-de-Charonne i el cementiri de Charonne en una fotografia d'Eugène Atget
El nucli històric de Charonne es desenvolupà entorn de l'església de Saint-Germain-de-Charonne i de l'actual rue Saint-Blaise. L'església i el cementiri adjacent tenen els seus orígens al segle XII i constituïren durant segles un dels principals punts de referència del poble.
L'edifici de Saint-Germain-de-Charonne fou modificat i ampliat en diferents etapes. La documentació patrimonial conserva fases constructives corresponents principalment als segles XIII, XV, XVII i XVIII.
La rue Saint-Blaise fou durant molt de temps la via principal del poble. Ja apareix al segle XVII en el plànol de Jouvin de Rochefort com a «rue principale du village» i posteriorment rebé altres denominacions abans d'adoptar el nom actual el 1867.
Charonne durant l'Antic Règim Durant l'Antic Règim, Charonne conservà un caràcter principalment rural i agrícola. Els seus terrenys s'utilitzaven especialment per a l'horticultura i també hi havia vinyes i premses. A la zona es produïa el guinguet, un vi de baix preu destinat al mercat parisenc.
El territori de l'actual 20è districte estava dividit entre diversos dominis religiosos i laics, entre els quals hi havia la senyoria de Charonne. La construcció del mur dels Fermiers généraux a finals del segle XVIII afavorí l'aparició de cabarets i guinguettes fora dels límits fiscals de París, especialment a Belleville i Charonne.
Al segle XVIII, una part del territori quedà vinculada al château de Bagnolet. El domini fou adquirit el 1719 per Françoise-Marie de Bourbon, duquessa d'Orléans, que n'amplià els jardins i hi feu construir diversos pavellons, entre els quals el pavelló de l'Ermitage.
La comuna de Charonne Durant el segle XIX, Charonne experimentà un fort creixement demogràfic i una urbanització progressiva. La població passà d'uns 800 habitants el 1822 a 4.700 el 1843 i arribà a prop de 17.000 habitants en el moment de l'annexió a París, el 1860.
Aquest creixement transformà gradualment l'antic paisatge agrícola. A l'entorn de l'actual rue des Vignoles, les antigues parcel·les de conreu foren ocupades progressivament per habitatges i passatges.
Annexió a París La llei del 16 de juny de 1859 amplià els límits de París fins al peu del recinte fortificat de Thiers i comportà la supressió de la comuna de Charonne.
La part del territori de Charonne situada dins les noves fronteres fou incorporada principalment al nou 20è districte. Les parts situades fora de les fortificacions foren repartides entre Montreuil i Bagnolet.
El nou 20è districte incorporà també territoris procedents de Belleville i d'altres sectors de l'est parisenc.
Evolució urbana després de 1860 miniatura|300px|La rue Saint-Blaise amb l'església de Saint-Germain-de-Charonne al fons
Després de l'annexió a París el 1860, l'antic territori de Charonne experimentà una urbanització progressiva. Entre finals del segle XIX i començaments del segle XX, moltes de les antigues parcel·les agrícoles foren subdividides i ocupades per habitatges i noves vies.
Aquest procés és especialment visible a l'entorn de la rue des Vignoles, on la xarxa de passatges i impasses conserva la petjada de les antigues parcel·les agrícoles.
La industrialització també modificà profundament el sector. Entre finals del segle XIX i mitjan segle XX s'hi implantaren nombroses activitats manufactureres; la Mairie du 20e situa el període de màxima intensitat industrial entre 1890 i 1960, amb una presència destacada de fàbriques de mobles, ebenistes, serradores i magatzems de fusta.
Durant la segona meitat del segle XX, el sector de Saint-Blaise fou objecte de grans operacions de renovació urbana. Durant la dècada de 1960 es projectà una transformació basada en edificis de gran alçada, mentre que a partir de 1975 la política municipal evolucionà cap a la conservació i rehabilitació de part del teixit antic.
Patrimoni de l'antic poble miniatura|300px|El pavelló de l'Ermitage, últim vestigi del château de Bagnolet
El principal conjunt conservat de l'antic nucli de Charonne és l'església de Saint-Germain-de-Charonne, situada a la place Saint-Blaise. L'edifici conserva diferents fases constructives dels segles XIII, XV, XVII i XVIII i està classificat com a monument històric des del 23 de maig de 1923.
Al costat de l'església hi ha el cementiri de Charonne, antic cementiri parroquial que esdevingué comunal el 1791. Fou ampliat el 1845 i novament el 1859 i fou integrat a París el 1860.
La rue Saint-Blaise constitueix un altre dels principals testimonis de l'antic poble. Durant segles fou la seva via principal i conserva cases antigues i elements de la trama rural anterior a la urbanització moderna.
A l'antic territori de Charonne es conserva també el pavelló de l'Ermitage, últim vestigi del château de Bagnolet. Construït entre 1723 i 1727 dins del domini de Françoise-Marie de Bourbon, duquessa d'Orléans, formava part dels pavellons dels jardins del castell. El pavelló, situat a la rue de Bagnolet, està inscrit com a monument històric des del 19 d'octubre de 1928.
Charonne en l'actualitat El nom de Charonne continua viu en la toponímia i en la identitat urbana de l'est de París. Actualment dona nom a un dels barris administratius del 20è districte, però aquest barri correspon només a una part del territori de l'antiga comuna.
El sector de Saint-Blaise, organitzat entorn de la rue Saint-Blaise i de l'església de Saint-Germain-de-Charonne, forma part de l'actual barri administratiu de Charonne i és hereu directe del nucli de l'antic poble.
Altres sectors de l'antiga comuna formen avui part d'altres barris administratius del 20è districte, entre els quals Saint-Fargeau.
Vegeu també 20è districte de París
Referències
Enllaços externs Lloc web de la mairie del 20è districte de París
Categoria:20è districte de París