Montagne Sainte-Geneviève és un turó de París, situat a la riba esquerra del Sena, al 5è districte. El Panteó domina la colina, que ha esdevingut un dels espais centrals del districte.

La muntanya ha tingut un paper central en el desenvolupament històric de la riba esquerra parisenca. En època romana, la ciutat de Lutècia s'estenia pel seu cim i els seus vessants, on es concentraren els principals espais monumentals de la ciutat antiga. Durant l'edat mitjana, l'entorn adquirí una marcada funció religiosa i universitària, vinculada a l'abadia de Sainte-Geneviève i al desenvolupament de les escoles que donarien origen a la Universitat de París.

Geografia i topografia La Montagne Sainte-Geneviève s'estén sobre la riba esquerra del Sena, al 5è districte de París. El relleu presenta un cim i diversos vessants que descendeixen principalment en direcció al Sena i a la Bièvre.

El vessant septentrional, orientat cap al Sena, presenta un desnivell que condicionà des de l'antiguitat l'organització urbana de la muntanya. En època romana, aquesta topografia permeté disposar els edificis públics en diferents nivells del pendent, mentre que la inclinació del terreny facilitava el drenatge de les aigües pluvials i residuals.

Història La Lutècia romana Durant l'Imperi Romà, la Montagne Sainte-Geneviève constituí el principal nucli urbà de Lutècia. La ciutat de la riba esquerra s'estenia pel cim i els vessants de la muntanya i, a partir del segle II, concentrà els monuments públics de la ciutat romana.

El vessant septentrional, orientat cap al Sena, acollia una part important del conjunt monumental. Els constructors aprofitaren el pendent per disposar els edificis a diferents nivells: el fòrum se situava a la part alta, mentre que el teatre i diversos establiments termals ocupaven cotes inferiors. Les Arenes de Lutècia s'assentaven en un altre vessant de la muntanya, aprofitant també una forta inclinació del terreny.

Aquesta disposició donava a la ciutat una aparença monumental vista des del Sena i integrava la topografia de la muntanya en l'urbanisme de la Lutècia romana.

L'abadia de Sainte-Geneviève i l'edat mitjana miniatura|L'abadia de Sainte-Geneviève en un dibuix de Nicolas Ransonnette.

Durant l'alta edat mitjana, el sector superior de la muntanya adquirí una marcada funció religiosa. Sota el regnat de Clodoveu I s'hi construí una església dedicada als sants Pere i Pau, en el lloc on, segons la tradició, fou enterrada Genoveva de París. Amb el temps, aquest establiment esdevingué l'abadia de Sainte-Geneviève, una de les principals institucions religioses de la muntanya durant l'edat mitjana.

El creixement de la població de l'entorn féu que, al segle XIII, l'església de l'abadia resultés insuficient per atendre els habitants del sector. Es construí aleshores un segon edifici religiós al costat de l'abadia, origen de l'actual església de Saint-Étienne-du-Mont.

Època moderna i transformacions urbanes miniatura|300px|Vista general de la Montagne Sainte-Geneviève entre 1804 i 1815.

Durant el segle XVIII, el sector superior de la Montagne Sainte-Geneviève fou objecte d'una important transformació monumental. El 1744, Lluís XV decidí substituir l'antiga església de Sainte-Geneviève, que es trobava en mal estat, per un nou edifici de grans dimensions, concebut inicialment per acollir el reliquiari de santa Genoveva.

El projecte fou confiat a l'arquitecte Jacques-Germain Soufflot. Des dels primers esbossos de 1748 fins al projecte definitiu de 1763, Soufflot concebí també l'ordenació de l'espai que envoltava el nou edifici, amb una esplanada semicircular destinada a reforçar-ne la monumentalitat. El projecte preveia situar-hi simètricament una escola de teologia al sud i una escola de dret al nord.

La construcció de la nova església de Sainte-Geneviève, que esdevindria posteriorment el Panteó de París, modificà profundament la fesomia monumental del sector superior de la muntanya.

La Revolució Francesa miniatura|Façana de l'església de Sainte-Geneviève, convertida en Panteó, el 1791.

La Revolució Francesa modificà profundament la funció simbòlica i institucional de la Montagne Sainte-Geneviève. L'església de Sainte-Geneviève, acabada el 1790, fou transformada poc després en el Panteó, destinat a honorar els grans homes de la Revolució.

La ruptura amb l'antic caràcter religiós de la muntanya es féu especialment visible el 1793, quan es van eliminar de l'espai públic les referències al culte de santa Genoveva, inclosos els termes religiosos presents en els noms dels carrers.

Al mateix temps, la vocació educativa del sector es reforçà. Durant la Revolució es crearen institucions com l'École polytechnique i l'École normale de l'an III, antecedent de l'École Normale Supérieure, en el marc d'una política que atribuïa a la ciència i a l'educació un paper central en la formació de les futures elits de la República.

Vida universitària i cultural miniatura|300px|La Bibliothèque Sainte-Geneviève i Saint-Étienne-du-Mont.

La Montagne Sainte-Geneviève ha estat un dels principals centres de la vida universitària parisenca des de l'edat mitjana. Al segle XII, diverses escoles s'agruparen als seus vessants, un procés que contribuí a la formació de la Universitat de París. A començament del segle XIII, mestres i estudiants s'organitzaren progressivament en una comunitat universitària dotada de privilegis i d'una estructura pròpia.

El 1253, Robert de Sorbon fundà el col·legi que donaria origen a la Sorbona, establert al vessant septentrional de la muntanya. Durant els segles següents, la presència de col·legis, escoles i institucions d'ensenyament consolidà el caràcter universitari del sector.

Aquesta funció es mantingué i es reforçà en època contemporània. L'École polytechnique s'instal·là a la Montagne Sainte-Geneviève el 1804 i l'École Normale Supérieure ho féu el 1808.

Patrimoni i paisatge urbà miniatura|La rue Clovis i el mur de Philippe Auguste el 1845.

El paisatge urbà de la Montagne Sainte-Geneviève conserva elements corresponents a diferents etapes de la història de París. Al sector superior de la muntanya es concentren edificis monumentals com el Panteó, l'església de Saint-Étienne-du-Mont i la Bibliothèque Sainte-Geneviève, juntament amb diverses institucions educatives.

Les transformacions dels segles XVIII i XIX modificaren especialment l'entorn del Panteó. El projecte de Jacques-Germain Soufflot per a la nova església de Sainte-Geneviève incloïa una ordenació monumental de l'esplanada que l'envoltava, mentre que al segle XIX s'hi afegiren nous edificis institucionals i la Bibliothèque Sainte-Geneviève.

Al mateix temps, alguns sectors conserven testimonis d'etapes anteriors. A la rue Clovis subsisteixen vestigis de la muralla de Felip August, protegits com a monument històric des de 1889, mentre que el campanar de l'antiga abadia de Sainte-Geneviève es conserva dins l'actual Liceu Henri IV.

La Montagne Sainte-Geneviève en l'actualitat miniatura|300px|La rue de la Montagne-Sainte-Geneviève.

Actualment, Montagne Sainte-Geneviève continua designant tant el turó com un sector urbà del 5è districte de París, dins el Barri Llatí de París. La Mairie du 5e utilitza el topònim per referir-se a la colina dominada pel Panteó, mentre que la Ville de Paris empra també la denominació «quartier de la Montagne Sainte-Geneviève» en el seu recorregut històric sobre la Revolució Francesa.

El nom conserva una vinculació directa amb la vida universitària i científica del sector. L'École Normale Supérieure situa el seu campus d'Ulm a la Montagne Sainte-Geneviève, al cor del Barri Llatí, mentre que l'ESPCI Paris descriu igualment el seu campus Vauquelin com situat al cor de la muntanya.

La rue de la Montagne-Sainte-Geneviève, que puja pel vessant oriental del turó, conserva el topònim en la xarxa viària actual de París.

Referències

Categoria:5è districte de París