Regio V Esquiliae era la cinquena de les catorze regiones en què August va dividir administrativament la ciutat de Roma l'any 7 aC. La denominació Esquiliae recuperava un topònim anterior que havia designat l'Oppius i el Cispius. La Regio V augustana, però, quedava íntegrament a l'exterior de la muralla serviana i no incloïa aquells sectors, que quedaren integrats respectivament en les regions III i IV.
Situació i límits La Regio V ocupava el sector oriental de Roma situat a l'exterior de la muralla serviana i al nord de la via Asinaria. Els seus límits en època augustana no es poden reconstruir amb certesa en tots els punts, i el territori de la regió s'amplià durant els segles posteriors.
Al segle IV, el límit occidental coincidia amb l' agger i la muralla serviana des de la Porta Viminalis fins a un punt situat al sud del santuari d'Isis, des d'on continuava aproximadament en línia recta cap a la Porta Asinaria. A partir d'aquest punt seguia el traçat de la Muralla Aureliana fins al sector dels Castra Praetoria, amb una desviació cap a l'exterior entre l' Amphitheatrum Castrense i l'Aqua Claudia.
Una part important del territori situat al nord de la denominada Via Tiburtina Vetus probablement no fou incorporada a la Regio V fins després del regnat de Vespasià.
Història i evolució urbana miniatura|300px|Interior de l'anomenat Auditori de Mecenàs
Abans de la reorganització augustana, una part important del territori que formaria la Regio V se situava fora de la muralla serviana i tenia un caràcter suburbà. A l'exterior de la Porta Esquilina s'estenia una extensa necròpolis d'època arcaica i republicana.
A finals de la República, el sector experimentà una profunda transformació amb la creació dels Horti Maecenatis. Les obres impulsades per Mecenàs comportaren la bonificació de l'antiga necròpolis, que fou coberta amb una gruixuda capa de terra, i la regularització del fossat situat davant de la muralla serviana. L'anomenat Auditori de Mecenàs formava part d'aquest ampli complex residencial i actualment s'interpreta probablement com un nimfeu monumental.
Una part considerable de la Regio V quedà ocupada posteriorment per jardins i horti. El sector tenia també nombroses instal·lacions de distribució dels aqüeductes que entraven a Roma per l'entorn de la Porta Praenestina.
Vici Els catàlegs regionaris de l'antiguitat tardana atribueixen quinze vici a la Regio V. Els catàlegs no en proporcionen una llista nominal completa que permeti identificar amb seguretat tots els vici de la regió.
Vies i sectors urbans miniatura|L'antiga Porta Esquilina, transformada en l'Arc de Gal·liè
La xarxa viària de la Regio V estava marcada pels grans itineraris que sortien de Roma cap a l'est. La Porta Esquilina, situada a la muralla serviana, constituïa un dels principals punts de sortida d'aquest sector; des del seu entorn partien la Via Labicana i la Via Praenestina, i probablement també la Via Tiburtina.
En època augustana, la principal via cap a Tibur sortia probablement també de la Porta Esquilina. Un altre itinerari que partia de la Porta Viminalis, de nom antic desconegut i conegut convencionalment com a Via Tiburtina Vetus, tenia una importància menor.
La Regio V incloïa també amplis espais oberts. Al nord de la Via Tiburtina s'estenia el Campus Viminalis, conegut pels catàlegs regionaris tardans i utilitzat posteriorment com a espai d'exercici militar; parts d'aquest sector foren també emprades per a enterraments.
Monuments i equipaments miniatura|300px|Porta Maggiore, al sector oriental de la Regio V
Entre els principals equipaments de la Regio V hi havia el Macellum Liviae, un mercat de l'Esquilí. Ha estat identificat probablement amb el complex de nom livià que Tiberi dedicà a començaments de l'any 7 aC; si aquesta identificació és correcta, havia estat construït per August i anomenat en honor de Lívia.
Al sector sud-oriental de la regió es desenvolupà en època severiana el complex imperial del Sessorium. Durant el regnat d'Elagàbal s'hi construí l'Amphitheatrum Castrense, un amfiteatre de cort vinculat a la residència imperial i amb capacitat per a uns 3.500 espectadors. Posteriorment, l'edifici quedà integrat en el traçat de la Muralla Aureliana.
L'actual Porta Maggiore, construïda l'any 52 com a sector monumental de l'Aqua Claudia sobre les vies Labicana i Praenestina, fou incorporada posteriorment a la Muralla Aureliana i convertida en porta urbana.
Els catàlegs regionaris tardans esmenten igualment a la Regio V el lacus Orphei, el nimfeu d'Alexandre, la caserna de la segona cohort dels vigiles, el santuari d'Hercules Sullanus, els horti Pallantiani, el Campus Viminalis, Minerva Medica i el santuari d'Isis Patricia.
Administració i estructura urbana L'organització administrativa de la Regio V evolucionà des de la reforma augustana fins a l'antiguitat tardana. Inicialment hi havia quatre vicomagistri per vicus, mentre que els catàlegs regionaris tardans en registren quaranta-vuit per regio, independentment del nombre de vici. En el cas de la Regio V, els mateixos catàlegs esmenten també dos curatores.
Els catàlegs registren per a la Regio V quinze vici i quinze aediculae, així com 3.850 insulae, 180 domus, 22 horrea, 75 balnea, 74 lacus i 15 pistrina. També indiquen un perímetre de 15.600 peus romans.
Referències
Categoria:Regions de la Roma augusta