Regio XIII Aventinus era la tretzena de les catorze regiones en què August va dividir administrativament la ciutat de Roma l'any 7 aC. Comprenia l'Aventí i el territori situat al sud del turó fins al Tíber.

Situació i límits miniatura|esquerra|300px|Panorama de l'Aventí.

Platner i Ashby defineixen la Regio XIII com l'Aventí i el districte situat al sud del turó, entre els límits de les regiones XII i XI, el Tíber i, en la delimitació coneguda per l'antiguitat tardana, la Muralla Aureliana.

El Tíber en formava el límit occidental, mentre que a l'est confrontava amb la Regio XII i al nord amb la Regio XI. La regió incloïa terrenys situats tant dins com fora de la muralla serviana.

La delimitació exacta d'època d'August no es pot reconstruir amb la mateixa precisió que la dels catàlegs regionaris del , ja que almenys alguns dels límits exteriors de les regiones havien estat ampliats durant els segles intermedis.

Història i evolució urbana miniatura|300px|Vista de les ruïnes de l'Aventí des de l'oest en un gravat de 1606.

L'Aventí ja presentava una ocupació residencial important abans de l'època d'August. Al vessant occidental del turó, dominant el Tíber, s'han documentat murs pertanyents a diverses cases del segle II aC, així com estructures de cronologia tardorepublicana o altimperial.

Al sector sud-occidental del pla de l'Aventí, sota l'actual convent de Sant'Anselmo, també s'han trobat restes extenses d'habitatges corresponents a diverses fases constructives, algunes de les quals poden remuntar-se al segle I aC. Aquestes evidències mostren la continuïtat de l'ocupació residencial del turó entre la República tardana i l'època imperial.

Vici Els catàlegs regionaris del segle IV discrepen lleugerament sobre l'organització veïnal de la Regio XIII. El Curiosum registra divuit vici i divuit aediculae, mentre que la Notitia en registra disset de cada tipus.

La Base Capitolina documenta diversos vici adscrits a la regió. Platner i Ashby identifiquen explícitament el Vicus Caeseti, el Vicus Capitis Canteri, el Vicus Columnae Ligneae, el Vicus Fortunae Dubiae, el Vicus Fortunati, el Vicus Frumentarius, el Vicus Mundiciei, el Vicus Novus i el Vicus Trium Viarum.

Un altre carrer documentat era el Vicus Armilustri, que probablement passava per l'espai conegut com a Armilustrium, a la part nord-occidental de l'Aventí. Platner i Ashby consideren possible que seguís aproximadament el traçat de l'actual Via di Santa Sabina.

Vies i sectors urbans miniatura|300px|Via di Santa Sabina, que segueix aproximadament el sector per on s'ha proposat el traçat del Vicus Armilustri.

Un dels principals accessos a l'Aventí era el Clivus Publicius, construït i pavimentat pels edils Luci i Marc Publici cap a l'any 238 aC. Començava al Fòrum Boari, prop de l'extrem occidental del Circ Màxim, i ascendia cap al turó fins a arribar al sector del Vicus Piscinae Publicae.

El Vicus Armilustri recorria probablement la part nord-occidental del turó i passava per l’Armilustrium, un espai obert on se celebrava anualment la cerimònia homònima. El seu recorregut s'ha relacionat amb la línia de l'actual Via di Santa Sabina.

Aquests eixos comunicaven la part alta de l'Aventí amb les zones de circulació situades al peu del turó, especialment el Fòrum Boari i la vall del Circ Màxim.

Monuments i equipaments miniatura|300px|Santa Sabina, a l'Aventí, prop d'un dels sectors proposats per a la localització del temple de Diana Aventina.

Entre els principals santuaris de la Regio XIII hi havia el temple de Diana Aventina, considerat el principal centre de culte de la deessa a Roma. La tradició n'atribuïa la fundació a Servi Tul·li; havia estat lloc de reunió de les ciutats llatines i mantenia una forta vinculació amb la plebs romana.

Durant el programa monumental d'August, el temple de Diana fou reconstruït o restaurat per Luci Cornifici. No se n'han identificat restes arqueològiques segures i la seva localització exacta continua discutida; la ubicació tradicional el situa aproximadament a mig camí entre Santa Sabina i Santa Prisca.

El temple de Minerva de l'Aventí també fou reconstruït per August. No se n'han identificat restes segures, però la localització considerada més plausible el situa al sector septentrional central del turó, prop del temple de Diana. El mateix programa augustà inclogué també la reconstrucció dels temples aventins de Iuppiter Libertas i Iuno Regina.

A la part nord-occidental de l'Aventí hi havia l’Armilustrium, l'espai obert on se celebrava anualment la cerimònia homònima. Els catàlegs regionaris del segle IV enumeren també a la Regio XIII tres nimfeus, les termes de Sura i de Deci, el Dolocenum, els Horrea Galbae, els Horrea Aniciana, la Porticus Fabaria i el Forum Pistorium, entre altres elements.

Administració i estructura urbana Els catàlegs regionaris del segle IV presenten diverses discrepàncies en les xifres de la Regio XIII. El Curiosum registra divuit vici i divuit aediculae, mentre que la Notitia en registra disset de cada tipus; tots dos coincideixen en quaranta-vuit vicomagistri i dos curatores.

Els dos catàlegs coincideixen també en 2.487 insulae, 130 domus i 35 horrea. El Curiosum registra 44 balnea, 89 lacus i 20 pistrina, mentre que la Notitia en consigna respectivament 60, 88 i 24.

Tant el Curiosum com la Notitia atribueixen a la Regio XIII un perímetre de 15.003 peus romans. Aquestes dades corresponen a l'antiguitat tardana i no s'han de projectar directament sobre l'organització de la regió en el moment de la divisió augustana.

Referències

Categoria:Regions de la Roma augusta