Jean Jacques Pérennès (Tréguier, Costes d'Armor, 20 de gener de 1949) és un economista, religiós dominic i professor francès.
Va entrar a l'Orde dels Predicadors el 1966. La seva carrera ha estat marcada per un profund compromís amb el diàleg interreligiós, l'estudi del món àrab i la situació dels cristians a l'Orient Mitjà.
Ha viatjat arreu del món amb la missió d'impulsar noves fundacions dominiques, i ha viscut durant més de trenta anys al món àrab, incloent-hi deu anys a Algèria, on en ser destinat va descobrir la importància del diàleg amb l'islam, que es va convertir en un compromís de vida. Posteriorment, fou destinat a Istanbul i a El Caire, a Egipte, on durant 15 anys, des del 2001, fou secretari general i, posteriorment, director de l'Institut Dominic d'Estudis Orientals del Caire (IDEO). I, darrerament, vuit anys a Jerusalem (2015-2023), on va ser director de l'Escola bíblica i arqueològica francesa de Jerusalem. La seva obra se centra en el diàleg cristià-musulmà, la història dominicana al món musulmà i la preservació del patrimoni arqueològic, particularment a Gaza.
Amb més de quatre dècades d'experiència al món àrab, viatjant des del nord d'Àfrica fins a l'Orient Mitjà, Pérennès s'ha convertit en tot un especialista i expert en el món àrab. Ha ensenyat a la Universitat d'Alger i a l'Institut d'Études Politiques de Lió. Va ocupar els càrrecs de Mestre de l'Orde per a la Vida Apostòlica de 1992 a 1998 i després vicari provincial del món àrab durant vuit anys, entre el 2002 i el 2010. Jean-Jacques Pérennès és autor de diverses biografies sobre frares dominics en terres musulmanes, en particular sobre Pierre Claverie, Georges Anawati, Antonin Jaussen, Serge de Beaurecueil i Roland de Vaux. També ha publicat “L'Orient des Prêcheurs”, una història de l'Ordre Dominicà al món musulmà. Altres publicacions seves inclouen obres col·lectives sobre diàleg interreligiós, cultura islàmica i assiriologia, així com una monografia commemorativa del centenari de l'École Biblique et Archéologique de Jérusalem. Algèria, Egipte, l'Iraq i els països del Golf són algunes de les regions que coneix especialment. Va rebre el Premi Cassià Just el 2017 pel seu compromís amb el diàleg intercultural i interreligiós, i un doctorat honoris causa de la Universitat de Friburg el 2021. Des del 2024, viu al Monestir de Sant Tomàs d'Aquino de Lille, on cada setmana publica un nou episodi de "La Bíblia en flux continu".
Reconeixements Memorial Cassià Just, atorgat per la Govern de la Generalitat de Catalunya, en reconeixement pel foment del diàleg entre les tradicions cristiana i islàmica i la seva aposta per l'educació com a eina per a disminuir les tensions religioses al món (2017) Doctor honoris causa de la Universitat de Friburg (2021)
Referències
Categoria:Persones de les Costes d'Armor Categoria:Economistes francesos Categoria:Frares dominics francesos Categoria:Doctors honoris causa Categoria:Memorials Cassià Just Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Friburg (Suïssa) Categoria:Religiosos bretons Categoria:Nascuts el 1949