Josep "Pep" Canadell i Gili (Sabadell 1961) és un biòleg català establert a Austràlia, especialitzat en ciència del clima, ecologia i biogeoquímica. És investigador científic en cap a la Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation, investigador principal del Chief Lead Investigator in the Climate Systems Hub of Australia's National Environmental Science Program i director executiu del Global Carbon Project. El 2021, Reuters el va classificar com el vuitè científic climàtic més influent del món. El 2026 va obtenir el Premi Ramon Margalef d'Ecologia, atorgat per la Generalitat de Catalunya.
Primers anys i educació Canadell va néixer a Sabadell el 1961. Va obtenir una llicenciatura en ciències (1984), un màster en ecologia (1989) i un doctorat en ecologia del foc (1995) per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Durant el seu postgrau, va treballar com a tècnic especialista al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya en un projecte de biogeoquímica de conques forestals. Va ocupar càrrecs docents a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professor assistent i, posteriorment, com a professor assistent de camp i laboratori mentre completava el màster i el doctorat.
Carrera acadèmica i de recerca Recerca postdoctoral i primeres incorporacions als EUA De 1991 a 1992, Canadell va treballar a la Universitat Estatal de San Diego com a professor i professor adjunt. Posteriorment va ocupar un lloc de recerca associat a la Universitat de Califòrnia, Berkeley (1993–1994). El 1995 es va incorporar a la Universitat de Stanford, on va exercir com a investigador associat i científic del programa Global Change and Terrestrial Ecosystems (GCTE) del Programa Internacional Geosfera-Biosfera (IGBP).
Durant aquest període, va ser coautor d'estudis sobre la profunditat de l'arrelament de la vegetació global, descrivint la distribució de les arrels entre els biomes i les implicacions per als cicles del carboni i l'aigua.
Carrera a Austràlia i treball global sobre el carboni Canadell es va traslladar a Canberra i es va unir a CSIRO, on és Investigador en Cap. Des del 2001, dirigeix el Global Carbon Project (GCP), un programa internacional que coordina la recerca i l'avaluació del cicle del carboni en els sistemes atmosfèrics, terrestres, oceànics i humans.
Principals àrees de recerca La seva recerca abasta la coordinació dels balanços de carboni (CO2, CH4, N2O) a escala global, continental i nacional; l'estimació dels embornals i reserves de carboni terrestre (per exemple, boscos, sòls) i la seva vulnerabilitat a la variabilitat climàtica, la sequera i els incendis; l'avaluació de les vies de mitigació, especialment el segrest terrestre i les estratègies de reducció de metà, i l'ecologia del foc, que va ser el tema de la seva recerca doctoral, al qual va tornar posteriorment.
Principals contribucions Pressupostos globals de gasos d'efecte hivernacle Com a director executiu del Global Carbon Project (GCP), Canadell coordina i dóna suport al desenvolupament i la publicació dels gasos d'efecte hivernacle (GEH) globals, incloent-hi els pressupostos globals de carboni, metà i òxid nitrós, els tres principals GEH. Aquest treball s'ha produït en col·laboració per grups de recerca internacionals i té com a objectiu reduir les incerteses en les estimacions globals de gasos d'efecte hivernacle. Les avaluacions, publicades cada 1 a 3 anys, quantifiquen les emissions antropogèniques globals de GEH procedents de combustibles fòssils i canvis d'ús del sòl, l'agricultura, i rastregen la seva redistribució entre l'atmosfera, els oceans i els ecosistemes terrestres. Aquests pressupostos globals de GEH proporcionen conjunts de dades de referència per avaluar el progrés cap als objectius climàtics internacionals i s'utilitzen en les avaluacions globals del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC, de l'anglès Intergovernmental Panel on Climate Change) i l'Organització Meteorològica Mundial.
Fonts, embornals i redistribució de carboni Canadell ha estat coautor d'estudis que quantifiquen el balanç entre les emissions antropogèniques de diòxid de carboni (CO2) i la seva absorció pels sistemes naturals del planeta. El seu treball s'ha centrat en determinar quant del CO2 alliberat per les activitats humanes roman a l'atmosfera en comparació amb el que és absorbit pels embornals terrestres i oceànics, una mesura coneguda com a «fracció aèria». Aquestes síntesis integren observacions atmosfèriques, models de processos oceànics i terrestres, i inventaris nacionals d'emissions per produir estimacions globals restringides dels fluxos de carboni.
A través del Global Carbon Project, Canadell i els seus col·legues han identificat patrons en com els embornals naturals de carboni responen als canvis climàtics i a les emissions. Les seves anàlisis han demostrat que, si bé els oceans i els ecosistemes terrestres absorbeixen col·lectivament aproximadament la meitat de les emissions globals de CO2, l'eficiència d'aquests embornals varia d'un any a l'altre a causa de factors com ara els episodis d'El Niño, les sequeres i l'activitat dels incendis forestals. Aquesta investigació serveix de base per a les avaluacions internacionals i les projeccions a llarg termini del creixement del CO2 atmosfèric, i proporciona proves que els embornals naturals tenen un paper crític però potencialment vulnerable en la moderació del canvi climàtic.
Dinàmica i límits dels embornals naturals La recerca de Canadell ha examinat com la capacitat dels sistemes naturals, en particular els boscos, els sòls i els oceans, per absorbir diòxid de carboni (CO2) varia amb el temps i sota condicions ambientals canviants. El seu treball, sovint en col·laboració amb col·legues internacionals a través del Global Carbon Project, ha demostrat que aquests embornals naturals de carboni són dinàmics i estan influenciats per la variabilitat climàtica, el canvi d'ús del sòl i pertorbacions com la sequera i els incendis.
Les anàlisis dirigides per Canadell mostren que, si bé els embornals terrestres i oceànics eliminen actualment aproximadament la meitat de les emissions humanes de CO2 cada any, la seva eficàcia no és constant. Per exemple, els augments de la freqüència i la gravetat dels incendis forestals induïts per l'escalfament en regions com Austràlia s'han associat amb una reducció de la capacitat d'emmagatzematge de carboni forestal. De la mateixa manera, l'absorció oceànica es veu afectada pels canvis de solubilitat i circulació impulsats per la temperatura. Aquestes troballes han contribuït a comprendre les retroaccions entre el cicle del carboni i el clima, i subratllen que les emissions contínues podrien debilitar l'eficiència dels embornals naturals i accelerar l'acumulació de CO2 atmosfèric.
Síntesi integradora i rellevant per a les polítiques que vincula la ciència del cicle del carboni amb les vies de mitigació El seu treball inclou la recerca sobre com la comprensió científica del cicle del carboni es relaciona amb les estratègies de mitigació i els marcs polítics. Ha contribuït a avaluacions internacionals, incloent-hi múltiples informes de l'IPCC, on ha exercit com a autor principal coordinador i revisor expert en el cicle global del carboni i les vies d'emissions.
A través del Global Carbon Project, ha contribuït a la investigació que explora com es pot aplicar la ciència del cicle del carboni a les estratègies de reducció d'emissions. Va codesenvolupar marcs per quantificar les contribucions nacionals i sectorials al pressupost global de carboni, donant suport a la comptabilitat transparent en el marc de l'Acord de París.
Contribueix a la comunicació pública sobre ciència climàtica, incloent-hi debats sobre descarbonització i gestió del carboni, a través de mitjans de comunicació i fòrums públics. Ha parlat de la necessitat d'un desplegament a gran escala d'energies renovables i tecnologies d'eliminació de carboni en fòrums públics i mediàtics, inclosos els programes de divulgació d'Energy Insiders i CSIRO. El seu treball de síntesi es cita en debats sobre com l'evidència científica pot guiar les polítiques climàtiques nacionals i les vies de mitigació global.
Retroalimentació climàtica, vulnerabilitat i adaptació El treball de Canadell aborda les interaccions entre el cicle del carboni i les retroalimentacions climàtiques, i explora com els sistemes naturals poden respondre a mesura que l'escalfament s'intensifica. En un assaig, ell i els seus coautors van elaborar una agenda de recerca que emfatitzava la vulnerabilitat del sistema carboni-clima, incloent-hi les retroalimentacions i els límits dels embornals naturals sota condicions climàtiques canviants.
Els estudis de modelització generalment prediuen que a mesura que el clima s'escalfa, l'eficiència dels embornals naturals de carboni disminuirà, amplificant així les concentracions atmosfèriques de CO2, és a dir, una retroalimentació positiva entre carboni i clima.
En la seva recerca i a través del Global Carbon Project, Canadell ha emfatitzat que les retroalimentacions resultants de l'afebliment dels embornals (a causa de la sequera, l'augment de l'estrès tèrmic, els incendis forestals o el desgel del permagel) podrien soscavar els objectius d'estabilització climàtica. Per exemple, el desgel del permagel es reconeix com una potent retroalimentació: l'escalfament condueix a la descomposició del carboni prèviament congelat, cosa que afegeix CO2 a l'atmosfera i accelera encara més l'escalfament.
Per abordar les possibles vulnerabilitats, Canadell ha promogut estratègies d'adaptació en la gestió del territori, com ara la millora de la resiliència dels ecosistemes, la restauració de paisatges degradats i la gestió dels règims d'incendis de manera que es preservi o es reforci la capacitat de segrest de carboni fins i tot quan augmenten els factors d'estrès climàtic
Aquest enfocament integrador vincula la recerca del cicle del carboni amb la política climàtica: destaca que els plans de mitigació han de tenir en compte no només les emissions, sinó també l'estabilitat i la capacitat de resposta dels embornals naturals en condicions futures.
Premis i reconeixements 2026 – Premi Ramon Margalef d'Ecologia atorgat per la Generalitat de Catalunya 2026 – Premi Malaspina (2026), atorgat per l'Associació d'Investigadors Espanyols a Austràlia-Pacífic (SRAP) i l'Ambaixada d'Espanya a Canberra, en reconeixement a les seves significatives contribucions a la investigació del canvi climàtic i la cooperació científica entre Espanya i Austràlia. 2025 – Membre elegit de l'Acadèmia Australiana de Ciències 2024 – Membre elegit de l'Acadèmia Australiana de Ciències Tecnològiques i Enginyeria (ATSE) 2024 – Elegit membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 2022 – Membre electe de l'Institut d'Estudis Catalans. 2021 – Classificat com el 8è científic climàtic més influent per Reuters Membre elegit de la Unió Geofísica Americana el 2017 Des del 2017 – Investigador altament citat (Clarivate Analytics) segons les mètriques de citacions a la pàgina de biografies del CSIRO 2018 – Premi Prospect Think Tank sobre Energia i Medi Ambient (en nom de GCP) 2014 – Premi CSIRO Newton Turner a la carrera professional 2007 – Membre de l'equip de l'IPCC guardonat amb el Premi Nobel de la Pau
Referències
Categoria:Sabadellencs Categoria:Científics catalans Categoria:Biòlegs catalans Categoria:Alumnes de la Universitat Autònoma de Barcelona Categoria:Científics sabadellencs Categoria:Biòlegs del Vallès Occidental Categoria:Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Categoria:Biòlegs australians Categoria:Nascuts el 1961