miniatura|La glacera Hubbard, a Alaska, avança cap a Gilbert Point el 20 de maig del 2002. La glacera és a punt de tancar el fiord Russell (a dalt) i separar-lo de la badia de Disenchantment (a baix). Una inundació per desbordament de llac glacial —coneguda internacionalment per la sigla anglesa GLOF, de glacial lake outburst flood— és un tipus d'inundació sobtada provocada pel col·lapse de la presa que reté un llac glacial. Quan la massa d'aigua retinguda per una glacera es fon o la sobreïx, el fenomen rep el nom de jökulhlaup. La presa pot estar formada per gel glacial o per una morrena frontal, i pot cedir per erosió, per acumulació de pressió de l'aigua, per una allau de roca o de neu abundant, per un terratrèmol o un criosisme, per erupcions volcàniques sota el gel, o pel desplaçament sobtat d'un gran volum d'aigua quan una part important d'una glacera adjacent s'hi precipita.

L'increment de la fusió glacial provocat pel canvi climàtic, juntament amb altres efectes del canvi climàtic com ara la fusió del permagel, fa preveure que les regions amb glaceres pateixin un risc creixent d'inundacions d'aquest tipus. El risc és especialment alt a l'Himàlaia, on els terrenys són geològicament més actius.

Un estudi del 2023 va xifrar en quinze milions les persones exposades a aquest perill, sobretot a la Xina, l'Índia, el Nepal, el Pakistan i el Perú.

Definició miniatura|En aquesta imatge de la glacera Hubbard del 16 de juliol del 2002, la glacera ja ha aïllat el fiord Russell de la badia de Disenchantment. Les aigües retingudes al darrere van pujar 18 metres en deu setmanes i van formar l'efímer llac Russell. Una inundació per desbordament de llac glacial es produeix quan s'allibera l'aigua embassada per una glacera o per una morrena. La massa d'aigua retinguda pel front d'una glacera s'anomena llac marginal, i la que queda coberta per la glacera, llac subglacial. El buidatge sobtat d'un llac marginal es coneix com a drenatge de llac marginal; el d'un llac subglacial, com a jökulhlaup.

Un jökulhlaup és, doncs, una inundació de desbordament subglacial. El terme és islandès (jökull, 'glacera', i hlaup, 'cursa') i ha entrat en l'ús internacional: originàriament designava només les revingudes glacials del Vatnajökull desencadenades per erupcions volcàniques, però avui s'aplica a qualsevol alliberament sobtat i massiu d'aigua subglacial.

El volum dels llacs glacials és molt variable, però pot anar dels milions als centenars de milions de metres cúbics d'aigua. El col·lapse del gel o dels sediments glacials que la retenen pot alliberar tot aquest volum en un període que va dels minuts als dies. S'han registrat cabals punta de fins a 15.000 metres cúbics per segon, cosa que significa que la vall estreta en forma de V d'un torrent de muntanya normalment modest pot convertir-se de sobte en un corrent turbulent i ràpid de prop de 50 metres de fondària. Aquestes inundacions sovint s'agreugen per l'erosió massiva del llit fluvial a les valls morrèniques pendents, de manera que el cabal punta augmenta aigües avall fins que el riu arriba als trams on es diposita el sediment. En una plana d'inundació, la crescuda s'estén més lentament però pot arribar a cobrir una franja de fins a 10 quilòmetres d'amplada. Tots dos escenaris representen una amenaça greu per a les persones, els béns i les infraestructures.

Vigilància miniatura|El 14 d'agost del 2002 la glacera Hubbard va cedir en la segona inundació per desbordament de llac glacial més gran de què es té constància històrica. Les Nacions Unides mantenen diversos programes de vigilància per prevenir morts i destrucció a les regions més exposades a aquests episodis. La qüestió ha guanyat pes al llarg del darrer segle per l'augment de la població i pel nombre creixent de llacs glacials formats arran del retrocés de les glaceres. Tots els països amb glaceres hi són vulnerables, però l'Àsia central, la regió dels Andes a l'Amèrica del Sud i els països europeus amb glaceres als Alps s'han identificat com les zones de més risc.

Arreu del món s'han detectat diverses situacions de perill imminent. El llac glacial de Tsho Rolpa és a la vall de Rolwaling, uns 110 quilòmetres al nord-est de Katmandú, a 4.580 metres d'altitud. El reté una morrena frontal no consolidada de 150 metres d'alçada. El llac creix any rere any per la fusió i el retrocés de la glacera Trakarding, i s'ha convertit en el llac glacial més gran i més perillós del Nepal, amb entre 90 i 100 milions de metres cúbics d'aigua acumulats.

Exemples Àsia Índia El juny del 2013, Kedarnath, a l'estat d'Uttarakhand, va patir riuades sobtades acompanyades d'un desbordament del llac glacial de Chorabari Tal, que va causar milers de morts entre pelegrins, turistes i residents.

Pakistan El Pakistan té més de 7.000 glaceres, més que cap altre país fora de les regions polars. El 2018 s'havien format més de 3.000 llacs glacials al Gilgit-Baltistan, trenta dels quals el PNUD va considerar una amenaça imminent de desbordament. El 2017 va continuar el projecte «Scaling up of Glacial Lake Outburst Flood Risk Reduction in Northern Pakistan». El 1929, el desbordament de la glacera Chong Khumdan, al Karakoram, va provocar inundacions a l'Indus 1.200 quilòmetres aigües avall, amb una crescuda màxima de 8,1 metres a Attock.

Bhutan Aquestes revingudes es produeixen amb regularitat a les valls i a les planes fluvials del Bhutan. En els darrers anys hi ha hagut riuades sobtades a les valls de Thimbu, Paro i Punakha-Wangdue. Dels 2.674 llacs glacials del país, un estudi recent n'ha identificat vint-i-quatre com a candidats a desbordar-se en un futur pròxim. L'octubre del 1994, un desbordament produït 90 quilòmetres aigües amunt del dzong de Punakha va causar una gran inundació al riu Pho Chhu, que va malmetre el dzong i va provocar víctimes mortals.

El 2001 els científics van assenyalar el llac Thorthormi com un cas de col·lapse imminent i catastròfic. La situació es va resoldre excavant un canal des del llavi del llac per alleujar la pressió de l'aigua.

Nepal miniatura|El llac glacial de Tsho Rolpa és un dels més grans del Nepal. Situat a 4.580 metres d'altitud, a la vall de Rolwaling, al districte de Dolakha, ha crescut considerablement en els darrers cinquanta anys per la fusió de les glaceres de l'Himàlaia. Tot i que al Nepal aquests episodis són coneguts des de fa dècades, va ser el desbordament del llac Dig Tsho del 1985 el que va impulsar-ne l'estudi detallat. El 1996 la Secretaria de la Comissió de l'Aigua i l'Energia del Nepal va identificar cinc llacs potencialment perillosos —Dig Tsho, Imja, Barun Inferior, Tsho Rolpa i Thulagi—, tots situats per sobre dels 4.100 metres. Un estudi de l'ICIMOD i el PNUMA del 2001 en va elevar la xifra a vint. En deu d'aquests llacs ja s'hi havien produït desbordaments i alguns s'han anat reomplint després de l'episodi. També podrien existir llacs perillosos en zones del Tibet drenades per cursos d'aigua que entren al Nepal, cosa que obre la possibilitat que un desbordament al Tibet causi danys aigües avall en territori nepalès. La conca del riu Gandaki té, segons les dades disponibles, 1.025 glaceres i 338 llacs.

La glacera Thulagi, a la conca alta del riu Marsyangdi, forma un dels dos llacs represats per morrenes identificats com a potencialment perillosos. El Kreditanstalt für Wiederaufbau, de Frankfurt del Main, i l'Institut Federal Alemany de Geociències i Recursos Naturals (BGR), en col·laboració amb el Departament d'Hidrologia i Meteorologia de Katmandú, hi van dur a terme estudis i el 2011 van concloure que, fins i tot en el pitjor escenari, es pot descartar un desbordament catastròfic a curt termini.

Tibet Els llacs de Longbasaba i Pida són dos llacs represats per morrenes situats a uns 5.700 metres d'altitud a l'Himàlaia oriental. Amb l'augment de les temperatures, les glaceres de Longbasaba i Kaer van perdre un 8,7% i un 16,6% de superfície entre el 1978 i el 2005. L'aigua de fusió va anar a parar directament als dos llacs, que van créixer un 140% i un 194% respectivament. Segons un informe del Departament d'Hidrologia del Tibet del 2006, un desbordament d'aquests llacs hauria posat en perill vint-i-tres pobles i viles on viuen més de 12.500 persones.

L'agost del 2000, una d'aquestes inundacions va arrasar una de les principals zones productores d'ordi de l'altiplà tibetà. Es van destruir més de 10.000 habitatges, 98 ponts i diverses mototes, amb un cost estimat de 75 milions de dòlars. Les comunitats pageses van patir escassetat d'aliments aquell any per la pèrdua del gra i del bestiar.

El 1978 es va documentar un desbordament important a la vall del riu Shaksgam, al Karakoram, en un territori del Caixmir històric cedit pel Pakistan a la Xina.

Europa Islàndia miniatura|Restes d'un pont d'acer prop de Skaftafell, després d'una revinguda glacial. Els casos més coneguts són els enormes jökulhlaup alliberats pel casquet glacial del Vatnajökull, a Islàndia. No és casualitat que el terme sigui islandès, perquè el sud del país ha estat sovint víctima d'aquestes catàstrofes. Va ser el cas del 1996, quan un volcà situat al nord del llac subglacial de Grímsvötn va entrar en erupció, va omplir el llac i va provocar que el riu Skeiðará inundés la plana davant de Skaftafell, avui part del parc nacional de Vatnajökull. La revinguda va assolir un cabal de 50.000 metres cúbics per segon i va destruir trams de la carretera de circumval·lació d'Islàndia. L'aigua arrossegava blocs de gel de fins a 5.000 tones, i icebergs d'entre 100 i 200 tones van impactar contra el pont de Gígjukvísl, les ruïnes del qual són avui un punt d'interès turístic senyalitzat. L'onada va arribar a fer 4 metres d'alçada i 600 metres d'amplada, i va transportar 185 milions de tones de llim.Benediktsson, Stefán; Helgadóttir, Sigrún. «The Skeiðará River in Full Flood 1996». Skaftafell National Park: Environment and Food Agency, UST, març de 2007. Durant uns quants dies, el jökulhlaup va convertir el riu en el segon més cabalós del món després de l'Amazones.

Passada la inundació, es van poder veure a les ribes del riu icebergs de 10 metres d'alçada abandonats per la riuada (vegeu també Mýrdalsjökull). El buidatge màxim del llac que es forma al voltant del cràter volcànic de Grímsvötn, al centre del casquet del Vatnajökull, genera cabals superiors als del Mississipí. S'hi han registrat desbordaments els anys 1954, 1960, 1965, 1972, 1976, 1982, 1983, 1986, 1991 i 1996. El del 1996, l'erupció va fondre 3 quilòmetres cúbics de gel i va produir un cabal punta de 6.000 metres cúbics per segon.

Estret de Calais Es considera que el Estret de Calais es va formar fa uns 200.000 anys arran d'una inundació catastròfica d'aquest tipus, provocada pel trencament de l'anticlinal de Weald-Artois, que actuava com a presa natural d'un gran llac a la regió de Doggerland, avui submergida sota el mar del Nord. La riuada hauria durat diversos mesos i hauria alliberat fins a un milió de metres cúbics d'aigua per segon. Se'n desconeix la causa exacta, que podria haver estat un terratrèmol o simplement l'acumulació de pressió de l'aigua. A més de destruir l'istme que unia la Gran Bretanya amb el continent, la inundació va excavar una gran vall de roca al llarg del canal de la Mànega i hi va deixar illes fusiformes i solcs erosius longitudinals característics de les grans inundacions catastròfiques.

Alps suïssos