La classe Baleares, també coneguda com a Classe F-70, designava a un grup de fragata llançamíssils de la Armada espanyola que van estar en servei l'últim terç del segle XX la primera dècada del segle XXI.

A la fi dels anys 60, l'Armada espanyola va disposar per fi d'una major solvència pressupostària, que li va permetre el començar a planejar la construcció de nous vaixells. Arran d'aquestes disposicions, es va redactar un Pla Naval, que, en la seva primera fase, preveia la construcció dels primers escortes llançamíssils de l'Armada.

Disseny miniatura||esquerra|Una fragata estatunidenca de la Classe Knox en la qual es va basar el disseny de la classe Baleares. El vaixell és el USS Robert E. Peary (FF-1073). Imatge de 1981. miniatura|esquerra|Maqueta de la fragata Baleares (F-71), primera de la seva classe.

Inicialment, es va pensar en vaixells de tecnologia britànica, en concret de la classe Leander, seguint la tendència establerta en els anys 1920 i 1930 de construir a Espanya vaixells de disseny britànic, adaptant-los a les necessitats de l'Armada. No obstant això, el govern laborista de l'època no veia amb bons ulls al règim de Franco, per la qual cosa va vetar l'operació.El Error Wilson 20 noviembre de 2017. Davant aquesta tessitura, l'Armada va tornar les seves mires a l'altre costat del Atlàntic, establint contactes amb la US Navy per a seleccionar un projecte que permetés la construcció de la nova classe d'escortes.

Finalment, es va decidir utilitzar com a base del projecte les fragatas antisubmarines classe Knox. No obstant això, els requeriments espanyols eren diferents dels estatunidencs, ja que l'Armada necessitava un vaixell amb capacitat multipropòsit en comptes d'un vaixell purament antisubmarí. Per aquesta raó, es va decidir eliminar l'hangar i reduir al mínim la plataforma de vol per a un helicòpter lleuger de les Knox i situar en el seu lloc un llançador de míssils antiaeris de zona Standard SM-1 MR. També es va decidir instal·lar muntatges quàdruples de míssils antisuperfície Harpoon i es va muntar un radar tridimensional aeri AN/SPS-52B, per a augmentar la capacitat de detecció d'aeronaus. A més es va substituir el sonar de casc AN/SQS-26 pel AN/SQS-23 i es va modificar el radar de direcció de tir artiller Mk. 68 per a donar-li capacitat de dirigir míssils. Un altre canvi va ser l'augment del nom d'oficials i la disminució de marineria, amb el consegüent canvi en el número i distribució de cabines.

Gràcies a aquestes modificacions i el suport dels Estats Units sorgit després dels acords de 1953 i convenis següents, l'Armada va obtenir a un cost moderat un vaixell amb gran capacitat antiaèria, antisubmarina i antisuperfície, especialment després de la modernització de finals dels anys 1980, en la qual es van instal·lar un parell de muntatges de defensa puntual Meroka i es va millorar l'electrònica i el sistema de combat. L'única pega que se'ls pot posar és la feblesa del seu sistema de propulsió i la impossibilitat d'operar amb helicòpters, excepte els petits Hughes 369 ASW, els únics de l'Armada que podien operar en la seva reduïda coberta de vol, encara que al no comptar amb un hangar es tractava d'aeronaus destacades temporalment des d'altres vaixells, especialment el Dédalo (R-01).

Construcció La construcció es va dur a terme entre els anys 1970 i 1976. De les 12 unitats planejades que conformarien la sèrie només es van construir 5.

Historial operacional miniatura|esquerra|Grup de batalla format pel Príncipe de Asturias (R11), Marqués de la Ensenada (A-11), Asturias (F-74), Reina Sofía (F84) i USS Scott (DDG-995. Any 1992. Com a resum, podríem dir que les fragates classe Baleares han estat durant els anys 70 i 80 l'espina dorsal de l'Armada i que han demostrat, dins de les seves limitacions, ser uns vaixells magnífics i la base de la reconstrucció de l'Armada a la fi del segle XX.

Les F-70 van participar en l'última flotilla espanyola enviada al golf Pèrsic, però la pedra de toc de la seva projecció exterior va ser el seu freqüent desplegament a aigües de l'antiga Iugoslàvia i la seva participació en gairebé totes les maniobres navals de l'OTAN, incloses aigües tan distants com les noruegues.

Al desembre de 2005, una explosió en la cambra de calderes de la fragata Extremadura (F-75) va provocar la mort d'un caporal 1r i un mariner.

Amb l'arribada de les F-100, aquests vaixells van anar sent donats de baixa, produint-se la retirada de l'últim, la Asturias, el 30 de juny de 2009.

Vaixells de la Classe Balears NomNumeralDrassanaAltaBaixaEstatIndicatiu de trucadaImatgeBaleares F-71 Bazán-Ferrol 1973 2004 Desballestada el 2015 15px 15px 15px 15px120pxAndalucía F-72 Bazán-Ferrol 1974 2005 Enfonsada com a blanc naval el 2008 15px 15px 15px 15px120pxCataluña F-73 Bazán-Ferrol 1975 2004 Enfonsada com a blanc naval el 2007 15px 15px 15px 15px120pxAsturias F-74 Bazán-Ferrol 1975 2009 Desballestada el 2016 15px 15px 15px 15px120pxExtremadura F-75 Bazán-Ferrol 1976 2006 Desballestada el 2016 15px 15px 15px 15px120px

Galeria

Referències

Categoria:Fragates espanyoles