La Divisió Reforçada de Madrid és el nom que es va donar a un conjunt de tropes del bàndol sollevat en la guerra civil espanyola, que va intervenir en alguns dels episodis bèl·lics englobats en la Batalla de Madrid, especialment en la Batalla del Jarama, que es va desenvolupar entre el 6 i el 27 de febrer de 1937..Carlos Engel: Historia de las Divisiones del Ejército Nacional 1936-1939, Almena, Madrid, 2010, ISBN 978-84-92714-17-9

Història La unitat va ser creada el 5 de desembre de 1936Jorge Martínez Reverte (2004). La Batalla de Madrid, Ed. Crítica, pág. 396 (altres fonts indiquen el dia 6),José Manuel Martínez Bande (1970). La Invasión de Aragón y el desembarco en Mallorca, Ed. San Martín, pág. 314 en el front de Madrid. Va quedar integrada en l'acabat de crear I Cos d'Exèrcit franquista —o de Madrid— al costat de les divisions «Soria» i «Ávila»..Gabriel Cardona (1996). La guerra militar: La batalla de Madrid. Historia 16, pág. 27

Estava dirigida pel general de brigada Luis Orgaz Yoldi. Originalment va estar formada per quatre brigades, que cobrien tot el front de Madrid i el Tajo, fins als límits de les províncies de Càceres i Badajoz.VV.AA. (1990). Historia general de España y América XVII. La Segunda República y la guerra, Rialp: Madrid, pág. 434 Al llarg de desembre la unitat va ser reforçada encara més, amb la recepció de nombrosos batallons africans i peninsulars. Això va fer que la divisió en realitat tingués més efectius que, per exemple, els que corresponien a un cos d'exèrcit.

Al gener de 1937 forces de la divisió van prendre part en la 3a batalla de la carretera de la Corunya.

Al començament de febrer de 1937 la unitat va quedar formada per cinc grans brigades amb uns 19.000 soldats, en la seva majoria tropes d'Àfrica, que havien arribat a les portes de Madrid, en la tardor de 1936, després de creuar el Estret i avançar des de Sevilla, passant per Mèrida. Eren, doncs, en la seva majoria veterans dels durs enfrontaments dels primers mesos de la guerra. Predominaven tropes legionàries i de regulars, juntament amb altres tropes del nord d'Àfrica, alguns falangistas (de Valladolid), requetés i altres tropes incorporades pel camí (sapadors de Sevilla).

Després del fracàs de les operacions en la carretera de la Corunya, l'estat major de la Divisió reforçada de Madrid va preparar una operació amb l'objectiu de tallar les comunicacions de Madrid amb el Llevant per la carretera de València.Gabriel Cardona (2006). Historia militar de una guerra civil. Estrategias y tácticas de la guerra de España, Flor del Viento Ediciones, pág. 125 Aquest pla acabaria concretant-se en la batalla del Jarama, en la qual va tenir una destacada intervenció la unitat. De cara a la batalla de Guadalajara, al març de 1937, estava previst que intervinguessin les forces d'Orgaz en suport del Corpo Truppe Volontarie; tanmateix, aquestes es trobaven esgotades després dels combats del Jarama un mes abans. Orgaz acabaria sent destituït en el comandament de la unitat.Jesús Narciso Núñez Calvo (2004), General Varela. Diario de Operaciones, 1936-1939, Almena Ediciones, pág. 286

Després del final de les operacions militars entorn de la capital, al començament d'abril de 1937 va haver-hi una reorganització general en les forces franquistes. Les antigues brigades de la divisió van augmentar de grandària fins a convertir-se en divisions, numerades d'1 a 4; el 23 de maig de 1937 van rebre la seva numeració definitiva, de 71 i 74.VV.AA. (1990). Historia general de España y América XVII. La Segunda República y la guerra, Rialp: Madrid, pp. 457, 489

Composició Aquesta era la situació al febrer de 1937. Les cinc brigades que componien la unitat estaven manades pels coronels Ricardo Rada Peral (la I), Eduardo Sáenz de Buruaga y Polanco (la II), Fernando Barrón Ortiz (la III), Carlos Asensio Cabanillas (la IV) i Francisco García Escámez (la V).Las milicias nacionales en la guerra de España - Rafael Casas de la Vega - Google Libros: Rafael Casas de la Vega: Las Milicias Nacionales, Editora Nacional, Madrid, 1974 ISBN 84-276-1154-4 Cada Brigada estava composta per dos regiments d'infanteria, quatre o cinc bateries d'artilleria, una secció d'antitancs, una companyia de carros i una companyia de sapadors. En el cas de les brigades III i la IV, aquestes a més comptaven cadascuna amb dos regiments de cavalleria.

Notes

Categoria:Unitats militars nacionalistes de la Guerra Civil espanyola