Charles Lamoureux (Bordeus, 21 de setembre de 1834 – París, 21 de desembre de 1899) va ser un director d'orquestra i violinista francès. Fou el fundador de la Société des Nouveaux-Concerts, creada el 1881 i coneguda posteriorment com a Concerts Lamoureux, una de les institucions simfòniques més importants del París de finals del .
Biografia Lamoureux es formà com a violinista i desenvolupà inicialment la seva carrera com a intèrpret. Va ser violí solista de l'orquestra del Théâtre du Gymnase i, juntament amb Édouard Colonne, participà el 1860 en la creació d'una societat de música de cambra destinada a donar a conèixer repertori que encara tenia poca presència a França, especialment obres de compositors romàntics alemanys.
Durant els anys següents s'interessà especialment per la música coral i religiosa. El 1873 fundà la Société de l'Harmonie sacrée, inspirada en els grans festivals corals britànics, amb la qual contribuí a donar a conèixer a París grans obres de Johann Sebastian Bach i Georg Friedrich Händel, així com altres composicions corals i simfòniques poc habituals en els programes francesos del moment.
El 1881 fundà la Société des Nouveaux-Concerts, que aviat començà a ser coneguda popularment com a Concerts Lamoureux. Lamoureux en fou director fins al 1897. L'orquestra rivalitzà amb els Concerts Colonne i els Concerts Pasdeloup i exercí un paper central en la renovació del repertori simfònic parisenc.
Lamoureux dedicà una part important dels seus programes a la música alemanya contemporània i, especialment, a Richard Wagner. Els Concerts Lamoureux contribuïren decisivament a familiaritzar el públic francès amb fragments orquestrals de les òperes wagnerianes en un moment en què la música del compositor alemany continuava suscitant fortes controvèrsies polítiques i estètiques a França.
La seva defensa de Wagner culminà el 3 de maig de 1887 amb la primera representació parisenca de Lohengrin, presentada a l'Eden-Théâtre sota la direcció de Lamoureux i amb Ernest van Dyck en el paper protagonista. La representació provocà fortes protestes nacionalistes i es convertí en un dels episodis més polèmics de la recepció de Wagner a França.
Quatre anys més tard, el 16 de setembre de 1891, Lamoureux dirigí també Lohengrin a l'Òpera de París, amb Rose Caron, Ernest van Dyck i Maurice Renaud entre els intèrprets. Aquesta representació contribuí a consolidar definitivament la presència de Wagner en el repertori de l'òpera parisenca.
A banda de Wagner, Lamoureux promogué activament compositors francesos contemporanis. Els seus concerts contribuïren a difondre obres de César Franck, Vincent d'Indy, Emmanuel Chabrier, Gabriel Fauré i Claude Debussy, entre altres autors, i esdevingueren un dels principals espais parisencs per a l'estrena i consolidació del nou repertori simfònic.
El 1897 deixà la direcció dels Concerts Lamoureux, que passà al seu gendre Camille Chevillard. L'orquestra continuà activa sota el nom de Concerts Lamoureux i es convertí en una de les formacions simfòniques històriques de França.
Lamoureux morí a París el 21 de desembre de 1899, als 65 anys. La seva activitat com a director i empresari musical contribuí de manera decisiva a ampliar el repertori concertístic francès i a consolidar la figura moderna del director d'orquestra a França.
Referències
Categoria:Violinistes francesos Categoria:Directors d'orquestra francesos Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris Categoria:Alumnes del Conservatoire de Bordeaux Jacques Thibaud Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Morts a París Categoria:Músics bordelesos Categoria:Nascuts el 1834