Manuel Viñas i Graugés (Girona, 1842- Girona, 1899) fou un jurista, escriptor i un dels referents culturals de la ciutat de Girona de la segona meitat del segle XIX.
Va estudiar el batxillerat a l'Institut de Girona i va cursar la llicenciatura de Dret a la Universitat de Barcelona. Es doctorà el 1866 en Dret Civil i Canònic a la Universitat Central de Madrid amb una tesi sobre aspectes de les Institucions de Justinià.
Començà a exercir com a passant de Francisco Silvela a Madrid. Més tard retornà a Girona i s'establí com a advocat assolint un destacat reconeixement professional. Fou degà del col·legi d'advocats i formà part del congrés de jurisconsults catalans de Barcelona de 1881.
Manuel Viñas i la vida cultural A Girona l'advocat Viñas es vinculà a l'impuls que el Romanticisme comportà per a la valoració de la història i les coses pròpies entre els nuclis culturals gironins. Un dels seus exponents fou el sorgiment de diverses tertúlies literàries. Una de les més destacades fou la de la “Cova de can Vinyes” de la qual fou membre. També va ser un element actiu de l'Associació Literària de Girona que a més d' organitzar festes i concursos literaris creà la Revista de Girona.
Manuel Viñas fou el primer director d'aquesta revista subtitulada com a "Revista de literatura, de ciències i arts; Òrgan de l'Associació Literària de Girona” que es publicà entre 1876 i 1896. Les seves planes recullen treballs sobre història i arqueologia i articles sobre ciències, també de creació literària que ofereixen una panoràmica l'evolució cultural i de la societat gironina en una època de transformació industrial, agrària i de comunicacions. L'objectiu, explicat al primer exemplar, era que Girona tingues “un órgano para servir de intérprete a todos los amigos del saber, a fin que, reunidos en común acerbodo los trabajos individuales sobre distintas materias, resultara en la práctica la verdad de aquel aforismo: ex diversitate partim oritur perfectio orbis". (De la diversitat de les parts neix la perfecció del món).
La revista va comptar amb epigrafistes com Fidel Fita; prehistoriadors com Pere Alsius; numismàtics com Joaquim Bolet i Sisó; de jurisconsults com el mateix Manuel Viñas i Narcis Heras de Puig; humanistes com Joaquím Gou i Solà; historiadors com Josep Ametller i Viñas, Francesc Viñas, Juliàn de Chia, Enric Claudi Girbal, Celestí Pujol i Camps, Fella i Forgas i Josep Pascual i Prats; estudiosos i literats com Emili Grahit i Papell o científics com Estanislau Vayreda o Ernest Vivas i Bacó. El 1955 la Diputació de Girona, en crear una nova publicació corporativa, recuperà el nom de Revista de Girona en homenatge a la fundada per Manuel Viñas. També s'ha publicat una reedició completa de la revista primitiva que culminà el 1985. Tot i ser editada majoritàriament en castellà, la Revista de Girona fou tota una manifestació de l'esperit de la Renaixença. Per a Carles Rahola la revista constitueix “un monument de la nostra cultura".
Una altra aportació cultural destacable de Manuel Viñas fou la seva participació en la Universitat Lliure de Girona de la qual fou el primer rector. Aquesta institució fou impulsada per l'Ajuntament de Girona el 1869, en el context de la política educativa liberal del Sexenni Democràtic. Restablia l'educació superior a la ciutat. La seva curta trajectòria de quatre cursos mostrà les tensions entre l'Estat i l'Església que presidiren aquells temps. També fou un espai on s'enfrontaren conservadors i revolucionaris, pel control d'un àmbit de tanta influència social com era l'educació universitària. Manuel Viñas i la major part de la Facultat de Dret entenia la llibertat d'ensenyament proclamada durant el Sexenni Democràtic com la possibilitat de transmetre i mantenir les posicions d'ortodòxia catòlica en l'educació universitària. Més tard, amb la creació de la Facultat de Farmàcia, la seva posició es veié combatuda pel professorat d'aquella, partidària dels pressupostos polítics i educatius que informaven el govern i la política del Sexenni.
Un aspecte singular de la personalitat de Manuel Viñas fou la seva amistat amb Isabel de Borbó (1830-1904), la reina espanyola destronada el 1868 que el tingué per conseller. En dona testimoni la correspondència que Isabel II envià a l'advocat gironí i que fou donada a conèixer per l'escriptor i historiador Carles Rahola.Clara, Josep «Correspondència d'Isabel de Borbó (Isabel II) amb el jurisconsult Manuel Viñas (1873-1894).». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, vol. 47, 2006, p. 309 i ss.
Obres Viñas i Guagés, Manuel. Discurso leído ante la Universidad Central. Madrid: Gaspar y Roig, 1866. Viñas i Garugés, Manuel. Discurso que en la solemne apertura de los estudios del curso de 1871 a 1872 leyó en la Universidad Libre de Gerona el Dr. D. Manuel Viñas y Graugés.. Girona: Tomàs Carreras, 1871. Viñas i Guagés, Manuel. Discurso pronunciado por el excelentísimo señor doctor D. Manuel Viñas y Graugés. Sociedad Económica Gerundense de Amigos del País. Girona: Pau Puigblanquer, 1881.
Referències
Categoria:Juristes catalans del sud contemporanis Categoria:Escriptors gironins Categoria:Morts a Girona Categoria:Estudiants de dret de la UB Categoria:Alumnes de la Universitat Central de Madrid Categoria:Artistes gironins contemporanis Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1842