Úlfilas va ser un militar got que va servir a les ordres d'Alaric i posteriorment a les d'Honori (r. 395-423). És conegut per haver participat en la guerra civil romana entre aquest i Constantí.Martindale, 1980, p. 1181.

Participació en la invasió d'Itàlia pels gots el 401 A la tardor de l'any 401, Alaric va dirigir un exèrcit got en el que va ser la seva primera invasió d'Itàlia.Wolfram, 1990, pp. 150-151. Entre els líders que li acompanyaven es trobaven Sarus i Úlfilas.Wolfram, 1990, p. 152. Els gots van aprofitar que el gruix de les tropes romanes, comandades per Estilicó, es trobaven a la Rècia i el Nòric fent front a una invasió de vàndals i alans. Així, després d'una marxa sense oposició pel nord d'Itàlia van assetjar la població fortificada d'Asti on es refugiava Honori.Gibbon, 1984, p. 306. Allí van ser sorpresos per les tropes romanes de Estilicó que havien retornat, a marxes forçades, des del nord.Gibbon, 1984, p. 307.

Va sorgir, llavors, una divisió d'opinions entre els gots ja que una part veia més assenyat arribar a un acord de pau i tornar a les seves bases a Il·líria, mentre que l'altra preferia mantenir l'ofensiva. Alaric, no obstant això, va decidir continuar la campanya i al poc, va ser derrotat a Pollentia. Va acordar, llavors, retirar-se a Dalmàcia encara que, durant el seu retorn, es va detenir al costat de Verona amb la intenció de travessar els Alps i atacar la Gàl·lia.Gibbon, 1984, p. 309.

Estilicó va ser advertit de les intencions d'Alaric per alguns líders gots que anaven amb Alaric, que no estaven d'acord amb el nou objectiu del seu rei. L'atac romà va ser un èxit i va aconseguir envoltar als gots en un pujol de tal manera que, al poc, aquests van començar a sofrir fam, malalties i desercions. Entre els quals van abandonar el campament es trobaven Sarus i Úlfilas que es van unir a Estilicó.

Carrera en l'exèrcit romà No hi ha ressenyes de l'activitat d'Úlfilas a l'exèrcit romà fins a l'any 411. Va haver de ser un eficient comandant de la cavalleria, ja que va ser nomenat magister equitum, càrrec vacant des de l'execució el 409 d'Alobic, i va acompanyar al nou magister militum, Flavi Constanci, en la campanya que, aquest any, va dur a terme a la Gàl·lia per a sufocar la usurpació de Constantí i Geronci.Jones, Martindale y Morris, 1971, p. 1181.

L'exèrcit romà es va dirigir des d'Itàlia fins a Arle on Constantí es trobava assetjat pel seu antic subordinat Geronci, que s'havia revoltat i entronitzat a un altre emperador, Màxim (r. 410-411).Gibbon, 1984, p. 361. Davant la seva arribada, les tropes de Geronci es van unir a Constanci i Geronci va fugir a Tarragona i Constanci va continuar amb el setge.Gibbon, 1984, p. 361-362. Constantí, mentrestant, havia enviat al seu general franc Edobic a reclutar tropes en el nord de la Gàl·lia i aquest tornava, llavors, per a trencar el cèrcol.Gibbon, 1984, p. 362. Abans que arribés, Constanci va enviar a Úlfilas amb la cavalleria perquè els ataqués per darrere mentre Constanci ho feia de front. Edobic va ser derrotat i en la seva fugida mort per un col·laborador. Aquest èxit li va valer un reconeixement pel general romà davant la tropa mentre que Constantí, veient el desastre dels seus aliats, es va rendir a l'exèrcit de Ravenna.

Referències

Bibliografia  Bury, J.B. (1923). History of the Later Roman Empire (en inglés). Macmillan & Co. Gibbon, Edward (1984) . Historia de la decadencia y caída del Imperio romano (José Mor Fuentes, trad.). Vol. II. Turner. . Jones, Arnold Hugh Martin; Martindale, J.R.; Morris, J. (1971). The Prosopography of the Later Roman Empire, Vol. 1, AD 260-395 [Prosopografía del Imperio romano tardío] (en inglés). Cambridge University Press. . Martindale, John Robert (1980). The Prosopography of the Later Roman Empire, Vol. 2, AD 395-527 [Prosopografía del Imperio romano tardío] (en inglés). Cambridge University Press. . Wolfram, Herwig (1990). History of the Goths (en inglés). University of California Press. .

Categoria:Mestres dels soldats Categoria:Romans d'Orient del segle IV