Els manggarai són un grup ètnic d'Indonèsia que habita principalment l'extrem occidental de l'illa de Flores, a la província de les Illes Petites de la Sonda Orientals. El seu territori correspon principalment als actuals kabupaten de Manggarai Occidental, Manggarai i Manggarai Oriental.

La llengua pròpia és el manggarai, que funciona tradicionalment com a llengua comuna de la regió al costat de l'indonesi. La cultura manggarai s'organitza al voltant de l'adat, el conjunt de normes, costums i relacions socials tradicionals que estructuren la família, els clans i les comunitats locals.

Entre les manifestacions culturals més destacades hi ha el Penti, celebració vinculada al cicle agrícola i a l'acció de gràcies per la collita, i el caci, pràctica ritual i festiva característica de la cultura manggarai. També en formen part formes d'arquitectura tradicional com les cases Mbaru Niang. Les creences relacionades amb els avantpassats i amb una divinitat suprema coneguda com a Mori Kraeng conviuen actualment amb una forta implantació del catolicisme.

Distribució geogràfica miniatura|300px|Distribució ètnica i lingüística dels pobles de Flores.

Els manggarai habiten principalment la part occidental de l'illa de Flores, a la província de les Illes Petites de la Sonda Orientals. La regió de Manggarai està actualment dividida administrativament entre els kabupaten de Manggarai Occidental, Manggarai i Manggarai Oriental.

El territori comprèn també diverses illes situades davant de la costa occidental de Flores, entre les quals Rinca i Komodo. Els principals centres administratius són Labuan Bajo, capital de Manggarai Occidental; Ruteng, capital de Manggarai; i Borong, capital de Manggarai Oriental.

A l'interior muntanyós de Flores es conserven alguns assentaments tradicionals. Entre els més coneguts hi ha Wae Rebo, on es mantenen cases còniques Mbaru Niang associades a l'arquitectura tradicional manggarai.

Cap a l'est de la regió, algunes varietats lingüístiques presenten influències de les llengües de la zona central de Flores, especialment de les àrees de Ngada, Nagekeo i Lio.

Llengua La llengua pròpia dels manggarai és el manggarai, una llengua de la família austronèsia parlada principalment a la part occidental de Flores. A la regió funciona tradicionalment com a llengua comuna entre les diferents comunitats locals, al costat de l'indonesi, llengua nacional d'Indonèsia.

Els estudis lingüístics distingeixen diverses varietats dialectals dins del manggarai. Una classificació tradicional diferencia varietats occidentals, centrals i orientals, a més d'un grup caracteritzat per determinats trets fonètics. A l'est de la regió hi ha varietats com el rembong, el rajong, el kepo i el rongga koe, així com altres parlars locals que mostren influències de les llengües de la zona central de Flores.

La llengua ocupa també un lloc important en el sistema tradicional de noms personals. Un estudi sobre l'antroponímia manggarai identifica patrons fonètics i familiars específics i assenyala que el sistema tradicional de denominació s'ha modificat amb la introducció de formes de nom vinculades a les religions modernes.

Organització social i adat miniatura|Casa tradicional manggarai a Flores.

L'organització social tradicional dels manggarai s'estructura al voltant de la família, el clan i la comunitat local, dins del marc normatiu de ladat. Aquest concepte engloba els costums, les normes i les obligacions socials heretades i opera en diferents nivells, des de la comunitat fins al clan i la família.

El principal grup de descendència és el wa'u, un clan de filiació patrilineal format per persones que reconeixen un origen comú per línia paterna.

Cada wa'u es relaciona amb diversos elements que expressen la identitat col·lectiva del grup: el mbaru gendang, o casa d'origen; el lingko randang, terra agrícola comunal; i el beo, l'assentament compartit. Aquests elements vinculen el parentiu amb l'organització de l'espai i l'accés comunitari a la terra.

La família nuclear, denominada kilo o mbaru kilo, forma part d'una xarxa de parentiu més àmplia. El matrimoni no vincula únicament els cònjuges, sinó que crea una relació entre dues famílies extenses coneguda com a woe nelu.

L'''adat continua intervenint en qüestions relacionades amb la formació de la família i el matrimoni, fins i tot en la societat manggarai contemporània.

Religió i creences Les creences tradicionals dels manggarai parteixen d'una concepció del món en què les persones mantenen relacions amb la divinitat, els esperits i els avantpassats. La figura divina suprema és coneguda com a Mori Kraeng, també escrita Mori Keraéng, i és considerada creadora i protectora de la vida.

Els avantpassats tenen també un paper important en les pràctiques rituals. Es considera que poden actuar com a intermediaris entre els vius i Mori Kraeng, i són invocats en diverses cerimònies comunitàries.

Aquesta concepció es manifesta, entre altres pràctiques, en els rituals vinculats al Penti. El barong wae es desenvolupa a la font d'aigua utilitzada per la comunitat, mentre que altres fases de la cerimònia es relacionen amb els avantpassats, el compang o altar del poblat i els espais comunitaris.

Des del començament del segle XX, el catolicisme va adquirir una forta implantació a Manggarai. Després de l'ocupació efectiva de la regió per les autoritats colonials neerlandeses el 1907, a partir de 1910 l'educació va quedar en gran part en mans de missioners catòlics, fet que contribuí a l'expansió del catolicisme a la regió.

En la societat contemporània, conceptes procedents de la cosmologia tradicional, com Mori Keraéng, continuen apareixent en contextos catòlics i han estat objecte de processos d'inculturació.

Cultura i tradicions Penti El Penti és una cerimònia tradicional manggarai relacionada amb el cicle agrícola. Se celebra com una acció de gràcies per la collita i com una petició de prosperitat per al nou període agrícola.

La cerimònia està relacionada amb les relacions socials de la comunitat i amb una concepció de l'entorn natural en què determinats espais tenen una funció ritual i cosmológica.

A Wae Rebo, el Penti continua celebrant-se anualment. La cerimònia dura aproximadament un dia i una nit i hi participen també membres de la comunitat que resideixen fora del poblat.

La relació entre el ritual i l'espai construït és especialment visible a Wae Rebo. Les diferents fases del Penti es desenvolupen en diversos punts de l'assentament i la seva organització contribueix a estructurar espacialment el poblat.

Caci miniatura|Participant en una representació de caci a Flores.

El caci és una pràctica tradicional característica dels manggarai que combina combat ritual, dansa i representació pública. Els participants s'enfronten per parelles utilitzant un fuet i un escut.

El caci està fortament associat a la identitat cultural manggarai. Un estudi etnogràfic relaciona el seu origen ritual amb la fertilitat de la terra i assenyala que posteriorment ha adquirit funcions culturals, polítiques i religioses més diverses.

La pràctica transmet valors com el coratge, la tolerància, la fraternitat, la cohesió, el respecte i la responsabilitat comunitària.

En l'actualitat, el caci es representa tant en contextos tradicionals com en festivals i altres actes públics.

Música i dansa miniatura|300px|Dansa tradicional Ndundu Ndake interpretada per dones manggarai.

La música i la dansa tenen un paper destacat en les celebracions manggarai. Entre les danses tradicionals hi ha la Ndundu Ndake, interpretada per dones i acompanyada per gongs i tambors.

La Ndundu Ndake es practica com a dansa col·lectiva i pot interpretar-se en actes d'acollida i en celebracions comunitàries. La documentació de Commons també en registra l'ús en cerimònies matrimonials i en el ritual Congko Lakap.

Els gongs i els tambors constitueixen l'acompanyament tradicional de la dansa i formen part de la seva transmissió cultural entre generacions.

La música acompanya igualment altres manifestacions com el caci i diverses cerimònies de ladat.

Teixits songke miniatura|300px|Dones teixint a Wae Rebo.

El songke és un teixit artesanal tradicional de Manggarai. La seva producció continua formant part de les activitats artesanals de la regió i s'ha incorporat també a les indústries creatives vinculades al desenvolupament de Labuan Bajo i Manggarai Occidental.

Un estudi publicat el 2023 assenyala que una part important dels artesans dedicats al teixit songke tenen entre 35 i 60 anys, mentre que la participació de les generacions més joves és menor.

Aquesta situació ha generat preocupació per la continuïtat de l'ofici i per la incorporació dels joves a la producció artesanal.

Economia i vida quotidiana miniatura|300px|Dona manggarai processant cafè amb un sedàs de vímet a Wae Rebo.

A Wae Rebo, les activitats quotidianes estan especialment vinculades a l'agricultura i a l'horticultura. El cafè n'és el principal producte agrícola i es processa tradicionalment dins de la mateixa comunitat.

La producció de cafè conviu amb activitats artesanals com el teixit tradicional songke, practicat especialment per les dones de la comunitat.

Aquestes activitats exemplifiquen algunes de les formes de vida rural que es mantenen en comunitats manggarai de l'interior de Flores, tot i que no es poden generalitzar necessàriament al conjunt del poble manggarai.

Arquitectura i assentaments miniatura|Dona manggarai davant d'una casa tradicional a Wae Rebo.

L'arquitectura tradicional manggarai estava vinculada a formes d'habitatge comunal i a l'organització del clan. En diferents parts de Manggarai hi havia grans cases comunals conegudes com a mbaru lempang, mbaru niang o mbaru ponggor, habitades per membres d'un mateix clan.

Durant el període colonial, les autoritats neerlandeses van impulsar l'abandonament d'algunes d'aquestes grans cases comunals com a residència habitual. Les famílies van passar progressivament a construir habitatges independents agrupats en pobles o beo.

La casa comunitària coneguda com a mbaru gendang continua exercint una funció important en molts assentaments, encara que no sempre conserva la forma arquitectònica tradicional. És l'espai on s'inicien o se celebren diverses activitats rituals de la comunitat.

Un dels exemples més ben conservats d'arquitectura tradicional manggarai és Wae Rebo, on es mantenen les cases còniques Mbaru Niang''. La disposició de les cases i dels espais cerimonials del poblat està relacionada amb els rituals tradicionals i amb l'organització social de la comunitat.

Referències

Categoria:Flores (Indonèsia) Categoria:Grups humans