Jovinià (en ; mort c. 405) va ser un opositor de l'ascetisme cristià al segle IV i va ser condemnat com a heretge en sínodes convocats a Roma sota el papa Sirici i a Milà per Ambròs el 393 a causa de les seves opinions.The Oxford Dictionary of the Christian Church by F. L. Cross (Editor), E. A. Livingstone (Editor) Oxford University Press, USA; 3 edition p.904 (March 13, 1997) La nostra informació sobre ell prové principalment de l'obra de Jeroni, *Adversus Jovinianum*. Jeroni es va referir a ell com l'"Epicur del cristianisme". Era natural de Corduene, a l'actual Turquia.H. Schlagintweit, H. K. Forstner, Lehrgang Kunstgeschichte: Von der Antike bis zur Moderne zum Selbststudium der Kunststile, 186 pp., Schwabe Verlag Basel,, , pp.371-372 John Henry Newman va anomenar Aeri de Sebastea, Jovinià i Vigilanci els precursors del protestantisme, anomenant-los "Luter, Calví i Zwingli del segle IV". Altres protestants també lloen Jovinià com un dels primers reformadors o fins i tot el reconeixen com el "primer protestant". Els ensenyaments de Jovinià van rebre molt suport popular a Roma i Milà, i els seus seguidors Sarmati i Barbatià van continuar predicant les seves idees després de l'expulsió de Jovinià.
Biografia Jovinià va ser monjo en un moment de la seva vida, però posteriorment es va girar contra l'ascetisme monàstic, tot i que sense renunciar al seu estatus de monjo. Jovinià era molt culte i va adduir exemples de la literatura secular, que no van ser ben rebuts als sínodes. Esdevingué el líder d'un grup de deixebles: Auxentius, Genialis, Germinator, Fèlix, Prontinus, Marcianus, Januarius i Ingeniosus citats en l'acta del Sinode del 390 que el condemna. Els seus escrits lloant l'excel·lència del matrimoni, que va publicar des de Roma, van ser condemnats en un sínode celebrat a Roma sota el papa Sirici i posteriorment al sínode de Milà.
Jovinià, segons la visió del seu principal oponent, Jeroni, té una mica d'estil d'"Epicur del cristianisme". El següent és un passatge atribuït a Jovinià per Jeroni en la seva obra "Contra Jovinià":Responc a la teva invitació, no perquè pugui passar la vida amb una bona reputació, sinó perquè pugui viure lliure de rumors vans. Suplico a la terra, als brots joves de les nostres plantacions, a les plantes i arbres de tendresa arrabassats al remolí del vici, que em concedeixin audiència i el suport de molts oients. Sabem que l'Església, a través de l'esperança, la fe i la caritat, és inaccessible i inexpugnable. Ningú no hi és immadur: tothom és disposat a aprendre: ningú no hi pot entrar per la violència ni enganyar-lo amb astúcia. miniatura| Contra Jovinià (manuscrit del segle XII) Se sap poca cosa de la carrera posterior de Jovinià. L'any 398 va ser condemnat per l'emperador a ser fuetejat i exiliat a l'illa de Boa, al mar Adriàtic. D'una observació de l'obra de Jeroni Contra Vigilanci, escrita l'any 409, que diu que "entre faisans i porc més aviat va eructar que no pas exhalar", alguns dedueixen que aleshores ja era mort.
Tot i veure el matrimoni com un estat honorable, el mateix Jovinià no es va casar, de manera que no estava preocupat per l'estat del matrimoni.
Ensenyaments Els escrits de Jovinià van ser enviats a Jeroni pel seu amic Pammachius. Jeroni els va respondre en un llarg tractat en dos llibres, escrit l'any 393. Moltes de les opinions de Jovinià es podrien considerar contràries als ideals ascètics que estaven guanyant importància en l'època, i que finalment influirien en el que constitueix l'ortodòxia catòlica romana avui dia.
Considerava que les verges, les vídues i les dones casades, fins i tot les vídues tornades a casar, tenien el mateix mèrit a la comunitat cristiana. Jovinià es va dirigir al seu lector virginal:No et faig cap mal, Verge: has escollit una vida de castedat a causa de la present angoixa: has decidit el camí per ser santa de cos i esperit: no siguis orgullosa: tu i les teves germanes casades sou membres de la mateixa Església... Pel que fa a les verges, no tinc cap manament del Senyor; però dono el meu judici, com algú que ha obtingut misericòrdia del Senyor per ser fidel. Crec, doncs, que això és bo a causa de la present angoixa, és a dir, que és bo que l'home sigui com és... Vegeu, l'Apòstol confessa que pel que fa a les verges no té cap manament del Senyor, i qui amb autoritat ha establert la llei respecte als marits i les esposes, no s'atreveix a manar allò que el Senyor no ha ordenat. I amb raó també. Perquè allò que s'ordena està mana, allò que es mana s'ha de fer, i allò que s'ha de fer implica càstig si no es fa. Perquè és inútil ordenar que es faci una cosa i, tanmateix, deixar a l'individu lliure de fer-la o no fer-la. Si el Senyor hagués manat la virginitat, hauria semblat condemnar el matrimoni i eliminar el planter de la humanitat, del qual la virginitat mateixa és un creixement. Si hagués tallat l'arrel, com havia d'esperar fruit? Si no s'havien posat primer els fonaments, com havia de construir l'edifici i posar-hi la teulada per cobrir-ho tot! Les excavadores treballen de valent per remoure muntanyes; les entranyes de la terra es perforen en la recerca d'or. I, quan les petites partícules, primer per l'explosió del forn, després per la mà de l'astut treballador, han estat modelades en un ornament, els homes no anomenen beneït aquell qui ha separat l'or de les escòries sinó aquell qui porta el bell or. No us meravelleu, doncs, si, situats com estem, enmig de temptacions de la carn i incentius al vici, no se'ns exigeix la vida angelical, sinó que només se'ns recomana. Si es dóna un consell, un home és lliure d'obeir; si hi ha una ordre, és un servent obligat a obeir-la.Jovinià també sostenia que l'abstinència no és millor que menjar amb la disposició correcta. Mirant enrere a la creació, Jovinià va afirmar que Déu va donar el domini a la humanitat sobre la creació. Després del gran diluvi, Déu va permetre a la humanitat no només menjar de plantes, sinó també d'animals. Pau de Tars, al Nou Testament, també ensenya que tots els aliments són nets si es mengen amb agraïment (Romans 14:20).Wren, C. M., Jr. (2013, May 01). Marriage, Celibacy, and the Hierarchy of Merit in the Jovinian Controversy. Retrieved May 05, 2020, from https://www.sbts.edu/family/2013/05/01/marriage-celibacy-and-the-hierarchy-of-merit-in-the-jovinian-controversy/ Un altre punt que argumenta Jovinià és que "aquells que amb plena seguretat de fe han nascut de nou en el baptisme, no poden ser enderrocats pel diable". Com critica Jeroni al seu tractat, Jeroni altera la paraula «derrocat» per «temptat».Jeroni, Contra Jovinià, 2.1, 387. La redacció original de Jeroni és gairebé amb tota seguretat un registre precís de les paraules de Jovinià. David Hunter argumenta que Jeroni o bé no va entendre el punt de vista de Jovinià sobre el baptisme, o bé, en alterar la redacció, es va permetre abordar una qüestió que podia refutar fàcilment, fins i tot si no era exactament el que Jovinià ensenyava. Vegeu Hunter, Matrimoni, celibat i heretgia en el cristianisme antic, 36. La paràfrasi de Jeroni de «derrocat» segurament indica una manca de voluntat per tractar les qüestions essencials plantejades per Jovinià en aquesta proposició. Això pot demostrar que Jeroni va passar per alt un punt que Jovinià estava plantejant, ja que el seu argument sobre aquest punt era molt més breu. La paraula "enderrocar" pot haver indicat molta més importància que un creient que cometia pecat, ja que Jovinià creia que un creient podia pecar després del baptisme. Va escriure que si pequen, s'han de penedir. Més aviat, sembla que Jovinià argumentava que alguna cosa significativa passa a la vida del creient quan és batejat, alguna cosa que va més enllà de la pecabilitat. Aquesta cita revela una preocupació no només per la presència del pecat, sinó per l'estat futur dels creients. Jovinià evidentment argumentava que el baptisme, administrat "amb plena seguretat de fe", col·loca els creients en un estat en què les benediccions que experimenten com a resultat no es veuen disminuïdes per la presència del pecat.
En altres paraules, Jovinià defensava el que l'historiador David Hunter anomenava la indefectibilitat final dels creients en lloc de la seva impecabilitat personal.Hunter, idem, 36-37. Els qui són batejats a l'Església estan en un estat de gràcia permanent. Jovinià limitava la impossibilitat de recaiguda als veritablement regenerats, per la qual cosa el seu ensenyament sobre la perseverança té afinitats amb el do de perseverança d'Agustí i la doctrina calvinista de la perseverança dels sants. Tanmateix, Jovinià no va derivar la seva visió de la seguretat eterna d'una doctrina de predestinació, sinó de la seva negació del mèrit de les obres.
La quarta proposició que s'exposa és: "hi ha una recompensa al regne del cel per a tots els qui han complert el seu vot baptismal". Fent referència a Mateu 25:31-46 sobre les ovelles i les cabres, el judici de la humanitat a través del diluvi i la destrucció de Sodoma i Gomorra, Jovinià va afirmar: «Hi ha una salvació per als qui són alliberats, una destrucció per als qui es queden».Jovinian, quoted in Jerome, Against Jovinianus, 2.18, in St. Jerome: Letters and Select Works, 402. Jovinià rebutjava la idea que els creients s'haguessin de dividir en classes, algunes més espirituals que d'altres, perquè el Nou Testament emfatitza repetidament que tots els creients participen del cos i la sang de Crist (Joan 6:56), que l'Esperit Sant habita en tots els creients (1 Cor 6:19) i que l'Església mateixa és una. Per aquestes raons, s'hauria de rebutjar l'ensenyament comú que un estil de vida ascètic produeix una recompensa més gran. Tots els creients posseeixen la presència de Crist i formen part del mateix cos. Per tant, tots experimenten la mateixa recompensa.
Molts estudiosos han argumentat que per a Jovinià, les obres no justificaven un home, mantenint així una visió protestant de la justificació, que és només per la fe. S'ha argumentat que Jovinià creia en una distinció entre les esglésies visibles i invisibles, basant-se en la seva afirmació que l'Església està fundada en la fe, que tots els membres de l'Església són ensenyats per Déu i que no existeixen membres "immadurs" dins de l'Església i que ningú pot entrar a l'església "per frau".
Jovinià distingia el baptisme físic i el baptisme de l'Esperit Sant, que confereix la gràcia al creient.
D'una carta del sínode de Milà al papa Sirici (Ambròs, Epístola xlii) i del llibre d'Agustí Contra Julià ii, queda clar que Jovinià també negava la virginitat perpètua de Maria.
La resposta de Jeroni a aquest "Epicur del cristianisme" va ser dedicar tot un llibre a lloar la virginitat i menysprear l'estat del matrimoni, basant-se en els comentaris de Pau a la Primera carta als Corintis 7. L'obra estava escrita amb un llenguatge insultant i intemperant que va horroritzar Pammachius, que la va trobar excessiva en l'elogi de la virginitat i en la depreciació del matrimoni. Jeroni no aprovava la distribució democràtica de la felicitat en la vida futura:Potser aquells que s'han casat dues o tres vegades no s'haurien de queixar, perquè el mateix prostituta, si es penedeix, és igualat en el regne del cel fins i tot a les verges.Els esforços per suprimir-lo van fracassar, però, i l'obra de Jerome va obtenir una àmplia difusió.
Geoffrey Chaucer esmenta Jovinià amb menyspreu al "Conte de l'invocador" dels seus Contes de Canterbury, línies 221-3 Reacció A més de Jeroni, Jovinià també va rebre l'oposició d' Ambròs i Agustí, tot i que Agustí va ser mogut per la controvèrsia a escriure la seva pròpia obra lloant el matrimoni, De bono coniugali, tot i no estar d'acord amb alguns punts de vista de Jovinià. El papa Sirici va excomunicar més tard Jovinià i els seus seguidors, perquè s'oposava ferventment a qualsevol matrimoni de clergues.
Més tard, en la reforma protestant, Jovinià ha estat vist com un "testimoni de la veritat", mentre que els catòlics el consideren més sovint un heretge.