La Simfonia núm. 2 és una obra per a orquestra simfònica del compositor estatunidenc Samuel Adler, composta el 1957. Escrita durant els anys en què Adler estava estretament vinculat a la vida musical de Dallas, és la segona de les seves simfonies i té una durada aproximada de 24 minuts.

Composició L'origen de l'obra està relacionat amb Walter Hendl, aleshores director de l'Orquestra Simfònica de Dallas. Després de l'èxit de la Simfonia núm. 1 d'Adler, estrenada per la mateixa orquestra el 1953, Hendl va animar el compositor a continuar escrivint per al conjunt. El 1956 li va demanar una nova obra per a la temporada següent, i Adler va començar aquell estiu la seva segona simfonia.

Adler va dedicar la simfonia a la memòria del seu pare, Hugo Chaim Adler, cantor i compositor de música litúrgica jueva, que havia mort poc abans. El mateix compositor va recordar posteriorment que la mort del seu pare va ser l'impuls directe per escriure l'obra.

Música La simfonia està formada per tres moviments:

Quite Slowly – Fast

Slowly

Fast and Triumphant

L'obra adopta en alguns passatges una concepció pròxima al concerto grosso, en què diferents grups i instruments de l'orquestra adquireixen protagonisme. La seva escriptura posa un èmfasi especial en el ritme i en una instrumentació de colors marcats, amb elements que han estat relacionats amb el jazz. El primer moviment transmet una sensació d'activitat i agitació, mentre que el segon ofereix un contrast lent i líric. El moviment final recupera l'energia rítmica inicial i conclou amb un caràcter triomfal.

En aquesta obra ja es poden apreciar alguns trets característics de la música simfònica d'Adler, especialment la importància del contrapunt, l'impuls rítmic i una escriptura orquestral molt activa. La seva producció dels anys cinquanta mostra alhora la influència dels seus mestres Paul Hindemith, Walter Piston i Aaron Copland, combinada amb un llenguatge progressivament més personal.

Estrena La Simfonia núm. 2 es va estrenar el febrer de 1958 a Dallas, interpretada per l'Orquestra Simfònica de Dallas sota la direcció de Walter Hendl. La partitura va ser publicada per Theodore Presser Company.

La simfonia forma part d'un conjunt d'obres que Adler va escriure durant la seva vinculació amb l'Orquestra Simfònica de Dallas. La relació amb Hendl havia començat amb la primera simfonia i va donar lloc a diverses obres orquestrals; Adler recordava que Hendl, després d'escoltar la primera, l'havia encoratjat a continuar component per a l'orquestra.

Enregistraments L'obra va ser enregistrada el 2016-2017 per la Brandenburgisches Staatsorchester Frankfurt sota la direcció d'Emily Freeman Brown. L'enregistrament va aparèixer el 2018 en el triple àlbum Samuel Adler: One Lives but Once – A 90th Birthday Celebration, publicat per Linn Records amb el número de catàleg CKD 590. En aquest enregistrament, la simfonia dura aproximadament 21 minuts i 42 segons.

El disc, publicat amb motiu del norantè aniversari del compositor, inclou també la Simfonia núm. 1, diversos concerts i altres obres d'Adler, i constitueix una àmplia panoràmica de la seva producció orquestral i instrumental.

Referències

Categoria:Simfonies de la dècada del 1950 Categoria:Composicions musicals del 1957