La Cort de Vilafranca del Penedès-Tarragona-Barcelona de 1218 és la denominació emprada per agrupar diverses reunions de la cúria de Jaume I el Conqueridor celebrades a Vilafranca del Penedès, Tarragona i Barcelona durant els primers anys del seu regnat. Aquestes assemblees se situen en una etapa inicial de formació de la Cort General de Catalunya, quan aquesta encara no havia adquirit la configuració institucional que assoliria durant el segle XIII. La documentació i les compilacions posteriors no han agrupat de manera uniforme les disposicions promulgades aquell any: BITECA les cataloga com a «Constitucions, capítols i actes de cort de Vilafranca i Barcelona», mentre que l'edició de la Reial Acadèmia de la Història distingeix documentació corresponent a les corts de Vilafranca i de Tarragona de 1218.
Desenvolupament A Vilafranca del Penedès, el 24 de juny de 1218, Jaume I promulgà unes noves constitucions de Pau i Treva amb el consell dels principals dignataris eclesiàstics i nobiliaris, entre els quals l'arquebisbe de Tarragona Aspàreg de la Barca, diversos bisbes i membres de l'alta noblesa. Les disposicions s'havien d'aplicar a Catalunya dins l'espai delimitat pel Cinca, Tortosa i Salses. Les constitucions protegien les esglésies i cementiris, els clergues i comunitats religioses, els ordes del Temple i de l'Hospital, les vídues i els orfes, els pagesos i els habitants de determinades poblacions, així com els camins i els qui hi transitaven. També incloïen explícitament sota la protecció reial els jueus i sarraïns residents a Catalunya.
Vuit dies després, l'1 de juliol, Jaume I era a Tarragona en una assemblea que un document contemporani qualifica de solempni Curia. El text, conservat en l'Arxiu de la Corona d'Aragó i editat posteriorment per la Real Academia de la Historia sota l'epígraf «Cortes de Tarragona de 1218», resolia qüestions relatives a greuges i drets de l'Església de Tarragona i fou datat explícitament a Tarragona l'1 de juliol de 1218.
També es conserva una constitució atribuïda a una reunió celebrada a Barcelona el mateix 1218. Inclosa posteriorment en les Constitucions i altres drets de Catalunya dins el títol dedicat a les esposalles i els matrimonis, regulava les conseqüències de l'incompliment dels pactes matrimonials i fou promulgada a petició de ciutadans de Barcelona. El mateix text fa referència a una "cèlebre Cort" celebrada prop de Barcelona. La compilació posterior individualitzà aquesta constitució com una disposició de Barcelona de 1218, mentre que repertoris moderns com BITECA l'agrupen amb les constitucions promulgades a Vilafranca.
Significació La successió documental de Vilafranca, Tarragona i Barcelona ha fet que les disposicions de 1218 puguin aparèixer agrupades de formes diferents segons les fonts. Aquesta dificultat està relacionada amb el caràcter encara poc institucionalitzat de les primeres assemblees del regnat de Jaume I, hereves tant de la cúria règia com de les assemblees de Pau i Treva de Déu. La Cort General de Catalunya no adquirí la seva configuració jurídica definitiva fins més endavant, amb la seva institucionalització legal en la Cort de Barcelona de 1283, quan Pere el Gran establí el principi de participació dels estaments en l'aprovació de les constitucions generals.
Referències
Vilafranca del Penedès-Tarragona-Barcelon (1218) Categoria:Història de Vilafranca del Penedès Categoria:Història de Tarragona Categoria:Història de Barcelona