miniatura|La torre del Fusteret, a Súria, situada al costat del camí i vinculada al control de la via. El camí ral de Manresa a Cardona, conegut també com a camí de la sal, era un camí ral que comunicava Manresa amb Cardona seguint la vall del Cardener. Formava part dels sis principals camins rals que tenien Manresa com a centre a principis del segle XIX.
Traçat El camí recorria la vall del Cardener entre Manresa i Cardona i travessava els termes de Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, Callús, Súria, Sant Mateu de Bages, Navàs i Cardona. El traçat de l'actual GR 3-1, conegut també com a Camí de la Sal, segueix aproximadament l'antic itinerari, tot i que en diversos sectors les carreteres modernes n'han alterat o destruït el recorregut.
A Callús, la major part del tram conservat discorre a ponent del Cardener i pràcticament paral·lel al riu. Passa pel sector d'Antius, per l'Hostal Nou i continua fins al lloc on hi havia els Manxons. Prop de l'Hostal Nou es conserven sectors empedrats o enllosats i altres trams aprofiten directament la roca com a paviment.
Al terme de Súria es conserva part del traçat al marge dret del Cardener. En aquest sector hi ha la creu del Rosselló i la torre del Fusteret o de la Pobla, una construcció del segle XI vinculada al control del camí de Manresa a Cardona.
Cap al nord, el camí passava per cal Trist i entrava al sector de Sant Mateu de Bages, seguia per Gibergues de Dalt i arribava a Palà de Torroella. Des d'allà continuava per la Rata, can Flautes i l'Hostalet, seguint en part un itinerari semblant al de l'actual C-55, abans de dirigir-se cap a Cardona pel sector de Malagarriga.
Història Les vies de comunicació relacionades amb Cardona estan documentades des de l'alta edat mitjana. Al sector dels Riols, entre els actuals termes de Navàs i Súria, el pas del camí apareix documentat l'any 1009, i el 1017 s'esmenta una estrada en un alou de Torroella. Un altre document de 1339 esmenta el camí prop del mas Trullols de Sant Salvador de Torroella.
A Callús, la documentació patrimonial relaciona l'itinerari amb les vies medievals conegudes com a stratae Kardonenses o via salaria, que baixaven des de Cardona seguint la vall del Cardener. Tot i que l'explotació de la sal de Cardona és anterior, les restes conservades del camí no permeten establir per si soles un origen romà del traçat medieval.
Entre 1673 i 1685, el militar Ambrosio Borsano descrigué l'itinerari entre Manresa i Cardona en les seves observacions sobre els camins de Catalunya. En el sector de Súria assenyalava els diversos passos del Cardener i la continuació del camí riu amunt.
A principis del segle XIX, el trajecte entre Manresa i Cardona es podia fer en unes set hores i quart. Era principalment un camí de bast, com bona part de les vies del Bages abans de la construcció de les carreteres modernes.
El transport de la sal El camí estava estretament relacionat amb el transport de la sal produïda a Cardona. L'any 1631, la duquessa de Cardona demanà al Consell de Cent de Barcelona la construcció d'una nova via que permetés facilitar el transport de sal cap a Barcelona, ja que alguns trams del camí només permetien el pas d'animals de bast.
Aquesta funció explica la denominació de camí de la sal que les fonts patrimonials donen a diversos trams de l'itinerari, especialment a Callús i al sector septentrional de la ruta.
L'Hostal Nou de Callús, construït l'any 1794, feia funcions d'hostal per als traginers que circulaven pel camí de la sal.
Substitució per la carretera Entre 1845 i 1852 es construí la nova carretera de Manresa a Cardona, que seguia en diversos sectors un corredor semblant al de l'antic camí ral. A Súria, el nou traçat de la carretera fou inaugurat l'any 1851.
La construcció de la carretera va comportar la desaparició o transformació de nombrosos sectors del camí antic. Al terme de Navàs, per exemple, bona part de les restes materials van quedar destruïdes per les noves infraestructures viàries.
Estudis L'historiador Albert Fàbrega Enfedaque publicà l'any 2006 l'estudi «El camí ral de Manresa a Cardona» a la revista Dovella, en el qual analitzà el traçat de la via per la vall del Cardener i la documentació històrica que en testimonia l'existència.
Referències
Categoria:Camins de Catalunya Categoria:Història de Manresa