L' o Cap d'Osterby (en danés: Østerbymanden) és un cos conservat en un pantà del qual només el crani i els cabells han sobreviscut. El van descobrir el 1948 uns talladors de torba al sud-est d'Osterby, a Alemanya. El cabell està enrotllat amb un nus sueu. El cap es troba en el Museu Arqueològic de l'Estat al Castell Gottorf de Schleswig, Schleswig-Holstein.

Descobriment El cap, el van descobrir el 26 de maig del 1948 Otto i Max Müller d'Osterby, que estaven tallant torba en terra del seu pare. Era a uns 65 cm o a 70 cm a sota del nivell del sòl actual. El cap estava embolicat en fragments d'una capa, que Max Müller va notar sobreeixint de la torba. Varen dur la troballa al museu de Schleswig; malgrat la recerca intensiva per part dels germans i d'altres, no s'hi va trobar res més.

Descripció i anàlisi El crani estava embolicat en fragments d'una capa de pell, i hi havia estat danyat en tocar un objecte punxegut abans de ser enfonsat al pantà.

Antropologia El crani s'havia trencat en diversos trossos. Els àcids del pantà en descalcificaren l'os, que va encongir una mica i ara és marró fosc. Els cabells i petites seccions del cuir cabellut estan ben preservats, però la pell i altres teixits blans de la cara n'han desaparegut. Té una ferida grossa al costat esquerre del cap, que pot haver estat mortal: el crani ha estat pressionat per un cop amb un objecte punxegut sobre una àrea d'uns 12 cm de diàmetre, i l'os de la templa esquerra es va trencar en ascles i va entrar en l'àrea del cervell.Wijnand van der Sanden, tr. Susan J. Mellor, Through Nature to Eternity: The Bog Bodies of Northwest Europe, Amsterdam: Batavian Lion, 1996, , p. 159. El crani també s'ha deformat pel pes de la torba al seu damunt, però l'àrea facial està prou ben preservada. Les evidències esquelètiques indiquen un home d'uns 50 a 60 anys d'edat. Les marques de tall en la segona vèrtebra cervical mostren que el cap ha estat tallat. El crani es va estabilitzar amb guix.

El cabell és fi i lleument ondulat, amb 28 cm de longitud. Va ser acolorit d'un marró vermellós pels àcids en el pantà; L'anàlisi microscòpica va mostrar que havia estat loiro fosc i que l'home tenia cabells blancs. En un nou examen el 2005, l'anàlisi isotòpica va mostrar que, almenys durant l'últim any de vida, l'home menjava carn molt rarament i no consumia marisc. L'anàlisi parasitològica del cabell no va mostrar la presència de polls, un fet poc comú per a l'època.Heather Catherine Gill-Robinson, The Iron Age bog bodies of the Archaeologisches Landesmuseum, Schloss Gottorf, Schleswig, Germany, PhD Dissertation, University of Manitoba, 2005, Ottawa: Library and Archives Canada, , .

Pentinat El cabell està extraordinàriament ben preservat i està nugat damunt la templa dreta amb un nus sueu. Tàcit descriu això en el capítol 38 de la seva Germània com una característica dels hòmens lliures de la tribu germànica dels sueus. El nus apareix en representacions romanes i en un altre cos de pantà, l'Home de Dätgen (que l'utilitzava en la part de darrere del cap).Van der Sanden, Through Nature to Eternity, p. 145; diagram of how it was tied, Ill. 202, pàg. 146. Osterby presenta el nus sueu en el seu escut d'armes des del 1998.

Capa de pell El crani estava embolcallat en fragments d'una peça de vestuari, d'uns 40 cm per 53 cm, feta de trossos de cuir cosits. L'anàlisi microscòpica suggereix, tot basant-se en els cabells, que eren de cabirol. La peça sembla una capa de pell; d'altres capes semblants s'han trobat en la Dona d'Elling, la de Haraldskær, la Xiqueta de Dröbnitz, el Xiquet de Kayhausen i l'Home de Jührdenerfeld.

Tractament Peter Löhr en feu l'anàlisi antropològica, que va determinar que el crani havia encongit mentre era immers en el pantà. Les dades de Löhr inclogueren dents encongides i el maxil·lar inferior complet associat al crani, amb una barbeta marcada.

Datació El nus sueu indica que l'home va morir a la fi de l'edat del ferro o en el període romà, i la datació per radiocarboni indica una data d'entre els anys 75 i 130. La mostra de cabell usada, però, va ser retirada de la col·lecció particular d'Alfred Dieck i pot, per tant, no ser fiable.Johannes van der Plicht, Wijnand van der Sanden, A. T. Aerts and H. J. Streurman, "Dating bog bodies by means of 14C-AMS" , Journal of Archaeological Science 31.4, 2004, pp. 471–91, p. 480.

Interpretació Altres cossos de pantans de l'edat del ferro també estaven decapitats; el cos de l'Home de Dätgen, que també tenia un nus sueu, va ser trobat a uns del seu cap. La decapitació juntament amb el crani fracturat indica una execució deliberada per diversos mètodes. És impossible determinar, però, si l'Home d'Osterby fou enfonsat en el pantà com a punició judicial o sacrifici, però s'ha suggerit que la seua edat relativament avançada pot indicar una mort honrosa.

Referències

Categoria:Cultura d'Alemanya Categoria:Mòmies Categoria:Morts a Slesvig-Holstein Categoria:Biografies del segle I