"Els àngels prenen Manhattan" (títol original en anglès "The Angels Take Manhattan")Els àngels prenen Manhattan a Doctor Who Català, ofereix la versió original subtitulada al català és el cinquè episodi de la setena temporada de la sèrie de televisió de ciència-ficció britànica Doctor Who, que es va emetre per primera vegada a BBC One el 29 de setembre de 2012. Va ser escrit per Steven Moffat i dirigit per Nick Hurran. És l'últim del primer bloc d'episodis de la setena temporada, seguit de l'especial de Nadal del 2012 "Els ninots de neu".
A l'episodi, el viatger del temps alienígena Onzè Doctor (Matt Smith) porta els seus companys Amy Pond (Karen Gillan) i el seu marit Rory Williams (Arthur Darvill) a Central Park. Mentre Rory va a buscar un cafè, uns monstres recurrents, els àngels ploraners, envien Rory de tornada al 1938, on es retroba amb River Song (Alex Kingston), la filla d'Amy i Rory. L'Amy i el Doctor intenten rescatar Rory, però el Doctor s'adona pel camí que aquesta aventura serà la seva última amb l'Amy i Rory. Els actors Gillan i Darvill van abandonar la sèrie durant aquest episodi.
La sortida d'Amy de la sèrie va ser un compromís entre Gillan i Moffat. Moffat va escriure diversos finals i situacions per a la parella, i finalment va decidir incorporar els àngels ploraners. Tot i ser l'últim episodi d'Amy i Rory, no va ser l'últim episodi que van filmar Gillan i Darvill. La producció va tenir lloc a l'abril de 2012, amb rodatge a Gal·les i un petit equip filmant als Estats Units a Central Park. "Els àngels prenen Manhattan" va ser vist per 7,82 milions d'espectadors al Regne Unit i va rebre crítiques positives, tot i que els crítics van assenyalar alguns forats argumentals i altres problemes lògics.
Argument El 2012, l'Onzè Doctor, Amy i Rory gaudeixen d'un pícnic a Central Park. El Doctor llegeix una novel·la sobre una detectiu dels anys 30 anomenada Melody Malone. Rory és enviat al 1938 per un àngel ploraner i coneix River Song, que va escriure Melody Malone. El Doctor i l'Amy troben Rory escrit a la novel·la de Melody Malone i intenten portar la TARDIS al 1938, però la TARDIS té dificultats per arribar-hi.
esquerra|miniatura|Àngels querubins tal com apareixen a la Doctor Who Experience. La col·leccionista d'àngels ploraners, Grayle, captura la River i en Rory. Tanca Rory al soterrani amb diversos àngels ploraners querubins, mentre un àngel ploraner agafa River pel canell mentre l'interroga. River aconsegueix utilitzar el seu manipulador de vòrtex per permetre que arribi la TARDIS. L'Amy, sabent que River va escriure el llibre per ajudar-los, l'utilitza per buscar Rory. La River es trenca el canell per alliberar-se. L'Amy troba el soterrani buit i el Doctor localitza Rory en un edifici d'apartaments proper.
Rory entra a un apartament amb una versió gran d'ell mateix al llit, que mor sense haver vist l'Amy durant molts anys. El Doctor dedueix que els Àngels Ploraners han estat utilitzant l'edifici com una granja de bateries, enviant les víctimes al seu passat mentre s'alimenten de la seva energia del temps. Rory i Amy es neguen a acceptar el seu destí i fugen al terrat. Amy i Rory salten del terrat, creant una paradoxa que destrueix l'edifici i els Àngels Ploraners.
El Doctor, River, Amy i Rory es troben a prop de la TARDIS en un cementiri el 2012. Rory veu una làpida amb el seu nom. Aleshores és enviat al passat per un Àngel Ploraner que havia sobreviscut a la paradoxa. El Doctor no pot tornar a buscar-lo, a causa de la paradoxa. Tot i que el Doctor l'insta a no fer-ho, Amy, desesperada per estar amb Rory, es deixa tocar per l'Àngel Ploraner. El nom de casada d'Amy apareix llavors a la làpida.
River es nega a viatjar a temps complet amb el Doctor, però insisteix que no hauria de viatjar sol i promet demanar-li a Amy que escrigui un epíleg a la novel·la per a ell. El Doctor recupera l'última pàgina del llibre que havia arrencat abans, on l'Amy li va escriure animant-lo a no viatjar sol. Com a petició final de l'Amy, el Doctor torna al seu jardí el 1996, el matí després que la jove Amelia Pond l'hagués esperat, per explicar-li les seves futures aventures.
Continuïtat Al final de l'episodi es mostren imatges de "L'onzena hora" d'una jove Amelia Pond anant al jardí i esperant el Doctor.
Producció miniatura|Matt Smith durant el rodatge de l'episodi a Central Park, Nova York, part de l'escena final on el Doctor llegeix l'epíleg d'Amy Pond. El desembre de 2011, el productor creador de Doctor Who Steven Moffat va anunciar que l'Amy i en Rory marxarien a la setena temporada en circumstàncies "esfereïdores". La sortida d'Amy va ser una decisió mútua entre Moffat i l'actriu d'Amy Karen Gillan. Gillan va declarar que volia "estar en un moment àlgid quan el personatge estigués en el seu millor moment" i "anar amb tot el que volgués". Volia que el seu personatge tingués un final veritable i va descartar tornar a la sèrie en el futur, ja que sentia que això restaria impacte a la seva escena final. Moffat va declarar que va sentir una "pressió tremenda" escrivint el final d'Amy i Rory. Més tard va revelar que havia "canviat completament" el final mentre l'escrivia, ja que sentia que l'èmfasi era incorrecte. Durant les reescriptures, Moffat va anar decidint si l'Amy i el Rory havien de viure o morir. Finalment va decidir que la mort complementaria la història que implicava la caracterització "vella, sentimental" i "perillosa" del Doctor. En un moment donat va considerar fer la història que involucrava els dàleks, però va sentir que els àngels ploraners eren "més adequats". Moffat també estava interessat en crear una nova forma per als Àngels, i per això va introduir els querubins. També va dir que, com que els Àngels havien debutat a "Prpelleig", els fans havien suggerit que l'Estàtua de la Llibertat podria ser un Àngel Ploraner.
Gillan es va negar a llegir el guió durant unes setmanes després de rebre'l perquè "no volia que fos real". En una entrevista va dir: "Literalment no ho podia llegir sense plorar. Va ser la lectura més carregada que he experimentat mai. Però no podria haver demanat una sortida millor. No crec que sigui el que la gent espera". Una escena escrit per Chris Chibnall que mostra com el pare de Rory, Brian (Mark Williams) es va adonar del destí de l'Amy i de Rory no va arribar a la producció. Tanmateix, el 12 d'octubre de 2012, la BBC va publicar un guió gràfic animat titulat "Postdata" que representava l'escena amb narració d'Arthur Darvill. Té lloc una setmana més tard a la línia temporal de Brian després de "El poder dels tres", quan un home anomenat Anthony li lliura una carta de Rory, dient-li que mai no tornaran i que Anthony és el fill que van adoptar el 1946. L'escena es va escriure per ser un extra de DVD i no es va filmar per limitacions de temps.
La lectura de "Els àngels prenen Manhattan" va tenir lloc als Upper Boat Studios el 23 de març de 2012, juntament amb la de l'episodi "El manicomi dels dàleks". L'últim episodi que Gillan i Darvill van rodar com a Amy i Rory va ser en realitat l'episodi anterior, "El poder de tres". Nogensmenys, Gillan i Matt Smith es van emocionar molt filmant l'escena final del cementiri. L'escena de l'Amy i el Rory a la teulada es va filmar en un aparcament a Cardiff, amb una pantalla verda que representava l'horitzó de Nova York. Per crear l'efecte que tots dos caiguessin, Gillan i Darvill van ser suspesos cap per avall amb cables i els van aixecar i baixar. Gran part de l'episodi es va filmar a Central Park a Nova York l'abril de 2012. Milers de fans estatunidencs van assistir al rodatge, cosa que va sorprendre el repartiment i l'equip. Altres escenes es van rodar de nit a la ciutat, així com al costat de l'East River davant del Brooklyn Bridge i al complex d'apartaments de Tudor City. Moffat era a la ciutat de Nova York quan se li va acudir la història i va pensar que era apropiada per als àngels ploraners. Va descriure la ciutat com "un teló de fons diferent" per rodar-hi una història de Doctor Who, i va fer ús de la seva arquitectura. La també productora executiva Caroline Skinner va considerar que la ubicació "té tanta escala i romanç" que "[va donar] a l'episodi una atmosfera real i un to molt diferent per a Doctor Who". La setmana que es va passar filmant a la ciutat va ser feta per una "petita unitat per als estàndards americans", segons el productor Marcus Wilson. No van agafar cap accessori d'Àngels ni de la TARDIS, que en canvi es van afegir en postproducció. El rodatge de l'episodi també es va dur a terme en un cementiri de Llanelli. Durant la postproducció, l'horitzó de Nova York es va inserir a les escenes del cementiri. Gillan va insistir a llegir l'epíleg d'Amy al llibre de Melody Malone a Smith quan es va filmar la seva reacció. No esperaven que fos davant d'una multitud a Central Park, i Smith va dir que ho havia de fer "com una obra de teatre". Com que el contingut era tan secret, Gillan va haver de llegir molt en silenci i Smith no podia agafar la pàgina real perquè un espectador podria fer-ne una foto. Gillan va descobrir que només tenia una pàgina del guió i va haver d'improvisar la resta.
El logotip de Doctor Who a la seqüència del títol presentava una textura que mostrava la corona de l'Estàtua de la Llibertat, d'acord amb els variats temes de "taquilla" per a cadascun dels cinc primers episodis de la sèrie. El començament de l'episodi inclou la cançó "Englishman in New York" de Sting. El 4 d'octubre de 2012, BBC Books va publicar el llibre electrònic The Angel's Kiss: A Melody Malone Mystery, una preqüela de la història que el Doctor estava llegint a l'episodi.
Emissió i recepció "Els àngels prenen Manhattan" es va emetre per primera vegada al Regne Unit el 29 de setembre de 2012 a BBC One. Estats Units a BBC America, i el mateix dia als Estats Units a BBC America. Els índexs d'audiència nocturns van mostrar que va ser vist per 5,9 milions d'espectadors en directe, un augment de 400.000 respecte a la setmana anterior.L'índex d'audiència consolidat final va pujar a 7,82 milions d'espectadors, convertint-lo en el tretzè programa més vist de la setmana a la televisió britànica. L'episodi també va rebre 0,92 milions de sol·licituds a l'iPlayer en línia de la BBC, cosa que el va situar en setè lloc del mes al lloc web, tot i que només va estar disponible durant uns dies. També va rebre un Appreciation Index de 88, el segon més alt de la sèrie darrere de "El manicomi dels dàleks" (89).
Recepció crítica L'episodi va rebre crítiques positives. Dan Martin de The Guardian va fer una crítica positiva, escrivint: "Aquest va ser un final adequat per a una època daurada, i bravo a Steven Moffat per explicar una història tan captivadora i emotiva amb tant estil". També va elogiar el concepte dels querubins i els àngels a Nova York. Nogensmenys, va assenyalar que estava "perplex" sobre on a la cronologia de River va tenir lloc l'episodi. El crític de The Daily Telegraph Gavin Fuller li va donar cinc estrelles de cinc, concloent que "'Els àngels prenen Manhattan' va tancar aquesta mini-etapa de la sèrie amb fàcilment el millor episodi dels cinc: un afer potent, tens, convincent, fílmic i emocionalment contundent que va restablir els Àngels com un dels monstres més destacats de la sèrie i va donar a Amy Pond un bon comiat". Tot i que va elogiar els quatre actors, va considerar que Gillan era l'estrella i va assenyalar que Rory no "va rebre cap mena de comiat". Keith Phipps de The A.V. Club va donar a "Els àngels prenen Manhattan" una qualificació de A, atribuint el seu èxit a "la manera com fa una doble funció com a aventura amb girs inesperats i una història de comiats altament emotiva".