Pòstum Dardà (en llatí: Claudi Postumus Dardanus) va ser un prefecte del pretori de la Gàl·lia a principis del segle V, durant el regnat d'Honori (r. 395-423). Després de convertir-se al cristianisme, va fundar un retir anomenat Theopolis.
Biografia Orígens i carrera com a prefecte del pretori de la Gàl·lia Dardà provenia d'un entorn modest i devia l'assoliment de l'estatus de patrici als seus estudis i habilitats. The Prosopography of the Later Roman Empire Dardanus, Danielus 6 ici Estava casat amb Naevia Galla i era germà de Claudi Lèpid.
Dardà va tenir una reeixida carrera que el va portar als càrrecs més alts. Com a qüestor, va ascendir al càrrec molt important de magister scrinia. Aleshores va ser governador de la ViennensisJean Guyon, « Un correspondant de Jérôme et d'Augustin créateur d'une "Cité de Dieu en haute Provence »,in Jean Guyon, Marc Heijmans (directeurs de publication), L’Antiquité tardive en Provence (IVe – VIe siècle) : naissance d’une chrétienté, coédition Arles : Actes Sud Éditions/Venelles : Aux sources chrétiennes de la Provence, 2013 ; 28 cm ; 223 p. (), p. 141 i després nomenat prefecte del pretori de la Gàl·lia, probablement per primera vegada el 401-404 o el 406-407. L'esclat de la guerra civil romana (406-411) arran de la usurpació de Constantí (r. 407-411), que va arribar a dominar la prefectura, devia interrompre el seu exercici i el seu càrrec el van exercir, nomenats per Constantí, primer Apol·linar i després Dècim Rústic. Reapareix el 412-413, instal·lat a la nova seu de la prefectura a Arles com a prefecte del pretori de la Gàl·lia. Aquest trasllat es degut a la usurpació de Joví (r. 411-413) al nord de la Gàl·lia, fet que inicia una nova guerra civil romana (411-413), afectant la anterior seu de la prefectura, Trèveris. Dardà es va mantenir lleial a Honori un cop més. Va negociar en nom d'Honori l'atac del rei visigot d'Ataülf al nou usurpador. Joví fou derrotat a València pel rei got Ataülf que el va lliurar a Dardà. Aquest a Narbona el va fer torturar i decapitar, juntament amb el seu germà, i Cèsar, Sebastià. Va enviar els caps dels dos a la cort de Ravenna.A partir d'un text d'Olimpiodor, es creu que Honori va fer expossar els caps dels usurpadors: Constantí, Joví, Sebastià i Heraclià a Cartago. Veure per David Woods, «Jerome, Ep. 60.15.3: Gratian and the walls of Lyons», in The Ancient History Bulletin, 13 (1999), 56-59. Texte en anglais, consultable en ligne ici. Prosopography of the Later Roman Empire, vol. 2, ed. J.R. Martindale (Cambridge, 1980), 621-622. La teoria que els caps tallats de Joví i Sebastià van arribar a Ravenna (i no a Cartago) es basa en una menció als "Annals de Ravenna" (vegeu la bibliografia), que dóna la data del 30 d'agost de 413.
Dardà es va convertir al cristianismeSembla que Dàrdan es va convertir al cristianisme després de la seva carrera com a prefecte del pretori. Sobre aquesta hipòtesi, vegeu Chatillon, LOCUS CUI NOMEN...,71, sq. i es va retirar als Alps, on va iniciar correspondència amb Jeroni d'Estridó i Sant Agustí. Pertany a una onada de magistrats de l'Imperi que es van convertir al cristianisme. Admirador de Sant Agustí, amb qui havia establert correspondència, va ser el fundador d'un establiment anomenat Theopolis (en grec: Ciutat de Déu), establert a la seva finca, per a la qual va fer construir una carretera que conduïa a l'actual poble de Saint-Geniez des de Sisteron, i va envoltar Teòpolis amb muralles. No s'han descobert restes arqueològiques d'aquest assentament i se'n desconeix la importància,Les hipòtesis i els fets arqueològics relatius a la Teòpolis de Dàrdan es presenten i es discuteixen a l'obra de Chatillon i a la de Bérard (vegeu la bibliografia). excepte l'eixamplament del congost rocós per on passa la carretera i on hi ha una inscripció llatina gravada a la paret rocosa. Es desconeix si era una gran vil·la fortificada, una petita ciutat o una mena de monestir. Cap altre document a part d'aquesta inscripció testimonia aquesta fundació. La qüestió de la fundació d'una Teòpolis per un nou convers al cristianisme es posa en perspectiva a l'obra de François Chatillon: fundar un establiment agrícola sota els auspicis de la religió cristiana, combinant treball i oració, sense caure però en el monaquisme o l'eremitisme és un fet interessant, per part d'un funcionari imperial.
Theopolis Teòpolis, un nom que evoca, per part d'un erudit cristianitzat, com probablement ho era Dardà, la Ciutat de Déu agustiniana, està testimoniada per una inscripció llatina en una carretera de Sisteron .
La seva existència, la seva importància real i la seva ubicació han estat objecte de nombroses publicacions, en particular de l'historiador Henri-Irénée Marrou, en un article dedicat a Sant Agustí i més recentment de la síntesi arqueològica de Géraldine Bérard, autora del Mapa Arqueològic dels Alps de l'Alta Provença. Henri-Irénée Marrou, «Un lieu-dit Cité de Dieu», in Augustinus Magister, volume 1 (1954). Paris, Bibliothèque Augustinienne, 101-110. Géraldine Bérard: voir note précédente. Potser era un lloc senzill per a la meditació i la lectura com Cassiciacum.Géraldine Bérard, Carte archéologique des Alpes-de-Haute-Provence, Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Paris, 1997, pages 407 et sq.
Aquesta ciutat és coneguda per una llarga inscripció llatina gravada en una roca a Saint-Geniez, anomenada la Pedra Inscripta, en la qual s'esmenten els seus títols, el nom del seu germà Claudi Lèpid i el de la seva esposa Naevia Galla:
El text llatí gravat:
CL, POSTVMVS DARDANVS V INL ET, PA
TRICIAE DIGNITATIS EX CONSVLARI PRO
VINCIAE VIENNENSIS EX MAGISTRO SCRI
NII LIB, EX QUAEST, EX PRAEF, PRET, GALL, ET
NEVIA GALLA CLAR, ET INL, FEM, MATER FAM
EIVS LOCO CVI NOMEN THEOPOLI EST
VIARUM VSVM CAESIS VTRIMQVE MON
TIVM LATERIB, PRAESTITERVNT MVROS
ET PORTAS DEDERVNT QUOD IN AGRO
PROPRIO CONSTITVTVM TVETIONI OM
NIVM VOLVERVNT ESSE COMMVNE ADNI
TENTE ETIAN V, INL. COM, AC FRATRE ME
MORATI VIRI CL, LEPIDO EX CONSVLA ....
GERMANIAE PRIMAE EX MAG MEMOR
EX COM, RERVM PRIVAT, VT ERGA OMN....
VM SALVTEM EORV
M STVDIVM
ET DEVO
TIONIS PVBLIC... T...
TVLVS POSSET ...... STENDI
Text llatí transcrit sense abreviacions: «Claudius Postumus Dardanus, vir inlustris et patriciae dignitatis, ex consulari provinciae Viennensis ex magistro scrinii libellorum, ex questore, ex praefecto pretorio (sic) Galliarum, et Nevia Galla, clarissima et inlustris femina, mater familias eius, loco cui nomen Theopoli est viarum usum, caesis utriumque montium lateribus praestiterunt, muros et portas dederunt, quod in agro proprio constitutum tuetioni omnium voluerunt esse commune, adnitente etian (sic) viro inlustri comite ac fratre memorati viri Claudio Lepido, ex consulari Germaniae Primae, ex magistro memoriae,El magister memoriae era el cap dels secretaris a memoria. Vegeu, entre d'altres, Alphonse de Boissieu, Inscription antiques de Lyon, Lyon-Paris, 1846, p. 253, i The Oxford Classical Dictionary, 2005, magister memoriae. ex comite rerum privatarum, ut erga omnium salutem eorum studium et devotionis publicae titulus posset ostendi.»Inscripció de Chardavon, reconstrucció i traducció, amb comentari crític, per Simon-Jude Honnorat, metge de Digne, a Annales des Basses-Alpes, volum 1, pàg. 361. S.-J. Honnorat, un erudit de Digne a principis del segle XIX, va ser el primer a proporcionar una transcripció fidel del text: la seva obra és fonamental. Es pot trobar, a més de la seva publicació de 1838, accessible a les biblioteques públiques, al lloc web de J.C. Clariond, en aquesta pàgina web [arxiu]. Referències bibliogràfiques més completes (i més recents) sobre Dardà i Teòpolis es donen a la Prosopografia del Baix Imperi Romà, volum 2, pàg. 346-347. Vegeu la bibliografia d'aquest article. Traducció (Jean Guyon): Claudi Pòstum Dàrdan, un home il·lustre amb rang de patrici, antic funcionari consular de la província de Viena, antic mestre de l'oficina de peticions, antic qüestor, antic prefecta del pretori de la Gàl·lia, i Naevia Galla, una dona molt distingida i il·lustre, mare dels seus fills, al lloc anomenat Teòpolis, van construir una carretera transitable tallant el vessant de la muntanya a banda i banda i construint-hi murs i portes. Havent realitzat aquesta obra a les seves pròpies terres, van voler convertir-la en un projecte comú per a la seguretat de tots, amb l'ajuda de Claudi Lèpid, germà i company de l'home esmentat, antic funcionari consular de la província de Germània Prima, antic mestre dels Arxius, antic comte d'afers privats. Això es va fer perquè es demostrés el seu zel pel benestar de tothom i l'expressió de la gratitud pública.
Inicialment, els historiadors van considerar que podria haver estat una ciutat sencera. Actualment, és més probable que Theopolis hagués estat una finca privada que allotjava una petita comunitat de cristians.Jean Guyon, Les premiers chrétiens en Provence : guide archéologique, d’après le catalogue de l’exposition « D’un monde à l’autre, naissance d’une chrétienté en Provence », Paris, éditions Errance, 2001, (), notice « La "Pierre écrite " et Notre-Dame-de-Dromon », pages 127-129 La vall de Chardavon, a la comuna de Saint-Geniez, ha proporcionat nombroses traces d'ocupació gal·loromana.
Si queda alguna cosa de Theopolis, podria ser a la cripta de la capella de Notre-Dame-de-Dromon. L'església està documentada ja al segle XI, i el nom amb què es troba la capella, Saint-Geniez, fa referència a Sant Genís d'Arles, popular a l'Antiguitat tardana.
Fonts Fonts antigues Dardà és conegut per diversos documents antics, incloent-hi cartes que testimonien la seva ansietat per l'altra vida, a les quals Sant Jeroni i Agustí d'Hipona responen extensament, i una obra de Sidoni Apol·linar que el retrata de manera molt negativa:
La inscripció de Pierre-Écrite. CIL XII, 1524 Una carta de Sant Jeroni, datada l'any 414, en què l'anomena « el més noble dels cristians i el més cristià dels nobles " Latin : Quæris, Dardane, Christianorum nobilissime, nobilium christianissime [...]. Al·lusió a la conversió recent al cristianisme i repeteix la pregunta que li va fer« Què és aquesta terra promesa, que els jueus van prendre possessió en tornar d'Egipte, quan els seus avantpassats l'havien posseït prèviament i, per tant, no va ser promesa sinó retornada? abans de respondre-li « La terra dels vius, com hem dit, és on la munificència del Senyor està preparada per als sants i els humils [...] La sang de Crist és la clau del Paradís, quan va dir al lladre «Avui seràs amb mi al Paradís.» Això, hem dit, és la terra dels vius. » . Sant Jeroni, Cartes . 129, 8. Sant Jeroni és la font de la informació que Dardà va ser prefecte dues vegades. F. Chatillon suposa que Dardà coneixia personalment Jeroni.Cf. F. Chatillon, LOCUS CUI NOMEN ..., page 73. Jeroni va visitar Trèveris, aleshores la Prefectura de la Gàl·lia, entre el 366 i el 368. Dardà podria haver-hi començat la seva carrera administrativa. Vegeu la discussió d'aquesta teoria a la nota 4 de la pàgina 88.
Una carta de Sant Agustí, datada de l'any 417, que respon a dues preguntes sobre la salvació.« de quina manera hem de creure que Jesucrist, l'home i mediador entre Déu i els homes, és ara al cel, ja que, quan va ser clavat a la creu i estava a punt de morir, va dir al bon lladre «Avui seràs amb mi al Paradís» (Lluc 23:43). Dius "Que Crist és Déu Totpoderós, i que no podríeu creure que sigui Déu sense creure també que sigui un home perfecte." » Sant Agustí, Cartes . Carta 187 ( ) (datada el 417). Obres completes de Sant Agustí traduïdes per primera vegada al francès sota la direcció de M. Poujoulat i el Sr. Abat Raulx, Bar-Le-Duc 1864, volum I, pàg. 519-561Volum II; Volum III, pàg. 1-123. Aquesta carta es pot consultar en traducció francesa al lloc web de l'abadia de Saint-Benoît a Suïssa . Text important en la controvèrsia antipelagiana.