Jaume Font i Estival (25 d'abril de 1943 – Girona, 3 de setembre de 2018) fou un periodista, editor, crític i divulgador gastronòmic català. Considerat un dels primers periodistes especialitzats en gastronomia de Catalumnya, fundà i dirigí la revista Girona Gastronòmica (1986-2002), considerada la primera de les publicacions periòdiques dedicades a la cuina i la gastronomia editades en llengua catalana.

En un estudi sobre la història de la gastronomia gironina, el periodista Salvador Garcia-Arbós el situa com el primer divulgador del conjunt de l'activitat gastronòmica generada a les comarques gironines. També li atribueix la introducció de la crítica gastronòmica regular en aquest territori i la creació de la primera revista de cuina publicada periòdicament en català.

Desenvolupà la seva activitat en la premsa escrita, la ràdio i la televisió i participà en l'organització d'iniciatives de divulgació de la cuina catalana i dels productes alimentaris de les comarques gironines. També estigué vinculat al Fòrum Culinari Pirineu-Mediterrània de Figueres, del qual coordinà una de les edicions.

Trajectòria professional Abans de dedicar-se plenament al periodisme gastronòmic, Font havia estat relacionat amb l'automobilisme i el motociclisme i havia presidit l'Escuderia Girona.

Posteriorment fou articulista i comentarista gastronòmic del Diari de Girona, anteriorment Los Sitios-Diari de Girona, on mantingué durant anys una secció gastronòmica a l'edició dominical. Els seus articles no es limitaven a explicar l'elaboració dels plats, sinó que n'investigaven els orígens, les primeres matèries, les tradicions, les festes, els mercats i les persones que n'havien preservat les receptes.

Els seus textos relacionaven els plats amb la història, els costums, les celebracions populars, els mercats i els productes del territori. L'abril de 1985 pronuncià al Cercle Català de Madrid la conferència «La cocina catalana, ayer y hoy», en què tractà la tradició culinària catalana des dels receptaris medievals fins a la cuina contemporània.

Al llarg de la seva carrera també publicà articles a mitjans com La Vanguardia, El Correo Catalán, Club de Gourmets i Bouquet.

Girona Gastronòmica L'any 1986 Font fundà i començà a dirigir Girona Gastronòmica, que portava el subtítol «revista de turisme, viatges i gastronomia». El número zero aparegué el maig de 1986 i la publicació es convertí en una iniciativa pionera en el tractament periodístic de la cuina i la gastronomia en llengua catalana.

La revista contribuí a donar a conèixer els restaurants, cuiners, productors, mercats i productes alimentaris de les comarques gironines. També fou una de les primeres publicacions de l'àmbit gironí que incorporà de manera regular la crítica de restaurants, juntament amb reportatges sobre cuina tradicional i contemporània.

Els continguts no es limitaven a la publicació de receptes. La revista incloïa articles sobre la història i l'antropologia de l'alimentació, els vins, els productes del territori, la restauració, els viatges i les diferents cultures culinàries. També comptà amb la participació de cuiners, gastrònoms, historiadors, escriptors i especialistes en cultura alimentària.

L'escriptor i investigador gastronòmic Jaume Fàbrega, que fou col·laborador de la publicació, assenyalà que Font concedia una gran llibertat als autors i prioritzava els continguts culturals i gastronòmics per damunt de la fotografia decorativa o de la promoció personal dels cuiners. Segons Fàbrega, aquesta orientació editorial permeté que la revista tractés la gastronomia en un sentit ampli, relacionant-la amb la història, el territori, els viatges, el vi i la cultura.

Font exercia la direcció de la revista, seleccionava els temes i coordinava les col·laboracions. La seva esposa, la cuinera i divulgadora Nuri Lladó i Besalú, fou responsable durant anys de la secció de receptes. La publicació esdevingué així una plataforma de divulgació de la cuina gironina i catalana en un període anterior a la projecció internacional assolida posteriorment per la gastronomia de les comarques de Girona.

La col·lecció conservada a l'Arxiu Històric de Girona documenta la continuïtat de la revista des de la dècada de 1980 fins al final de la dècada de 1990. Segons el Col·legi de Periodistes de Catalunya, Girona Gastronòmica es publicà fins al 2002.

L'any 1999 la revista fou guardonada durant la Nit del Turisme organitzada per l'Escola d'Hostaleria Ferran Agulló de Girona, com a reconeixement de la seva tasca de divulgació gastronòmica i turística.

Ràdio i televisió Font desenvolupà una trajectòria en la divulgació gastronòmica per ràdio i televisió. A TVE presentà el programa Alacena i l'espai Las cosas del comer, integrat dins del programa Así son las cosas. També col·laborà en diferents espais dedicats a les festes populars i als productes gastronòmics dins dels programes de la franja Corazón de....

L'any 1997 formà part de l'equip del programa de cuina i gastronomia Menjar bé, emès per La 2 de TVE a Catalunya. El programa comptava amb la participació de restauradors que presentaven receptes i intervenien posteriorment en una tertúlia. Font s'hi encarregava especialment d'explicar els mercats, la procedència dels ingredients i les característiques dels diferents productes alimentaris.

El 1998 participà en el programa Corazón de otoño, presentat per Anne Igartiburu a La 1 de TVE. Font es desplaçava amb l'equip de gravació a festes populars de diferents indrets per elaborar reportatges sobre els productes, els costums i la gastronomia de cada celebració.

En l'àmbit local, dirigí el programa setmanal de cuina El Bon Gust, emès per Televisió de Girona. També participà i dirigí diversos programes radiofònics relacionats amb la cuina, el vi i la gastronomia en emissores de les comarques gironines.

Divulgació i iniciatives gastronòmiques Durant la dècada de 1980 impulsà la Llotja de Xarcuteria Regisa, una iniciativa dedicada a la presentació i divulgació d'embotits i altres productes carnis.

També estigué vinculat a SÀPID, una associació de professionals de la cuina i la gastronomia que organitzà el Fòrum Culinari Pirineu-Mediterrània. La primera edició d'aquest certamen tingué lloc a Figueres el 1995 i combinà demostracions de cuina, debats, exposicions de productes i activitats professionals. Font formà part de l'entitat organitzadora i coordinà l'edició celebrada a Figueres el 1997.

Aquest Fòrum Culinari Pirineu-Mediterrània, celebrat a Figueres durant la dècada de 1990, és cronològicament anterior i diferent del Fòrum Gastronòmic, certamen creat a Vic el 1999 per Pep Palau i Jaume von Arend i traslladat a Girona el 2007.

L'any 2000, juntament amb la seva esposa, la cuinera i divulgadora Nuri Lladó i Besalú, creà l'Aula de Cuina de Girona. El centre impartia cursos en què les receptes s'acompanyaven d'explicacions sobre l'origen dels plats, els productes, les tècniques culinàries i el maridatge amb vins. La parella també col·laborà en l'edició de diversos llibres de cuina.

Pensament gastronòmic Font defensà una gastronomia lligada al territori, a la història i a la memòria col·lectiva. Considerava que la cuina tradicional havia d'evolucionar sense perdre el coneixement dels productes, les tècniques i els sabors propis de cada indret.

En els seus articles fou crític amb la uniformització gastronòmica, les modes culinàries sense arrelament i la concentració del turisme gastronòmic exclusivament en els restaurants de prestigi. En canvi, reivindicava la cuina quotidiana, els establiments locals, els mercats i el coneixement directe de les primeres matèries.

Mort i llegat Jaume Font morí a Girona el 3 de setembre de 2018, a setanta-cinc anys, després d'una malaltia de progressió ràpida. El Col·legi de Periodistes de Catalunya el recordà aquell mateix any en l'homenatge dedicat als periodistes gironins desapareguts.

La seva activitat contribuí a consolidar el periodisme gastronòmic a les comarques gironines i a donar visibilitat als cuiners, restaurants, productors i productes del territori abans de la projecció internacional assolida posteriorment per la gastronomia gironina. El periodista gastronòmic Lluís Bofill l'ha assenyalat com una de les persones que l'introduïren professionalment en aquest àmbit.

Referències

Categoria:Periodistes catalans