"Els ninots de neu" (títol original en anglès "The Snowmen")Els ninots de neu a Doctor Who Català, ofereix la versió original subtitulada al català és un episodi de la setena temporada de la sèrie de televisió de ciència-ficció britànica Doctor Who, emès per primera vegada el dia de Nadal de 2012 a BBC One. És el vuitè especial de Nadal de Doctor Who des de la represa de la sèrie el 2005 i el primer que s'integra dins d'una temporada. Va ser escrit pel guionista principal i productor executiu Steven Moffat i dirigit per Saul Metzstein, l'especial es va produir l'agost de 2012 i es va rodar a Newport (Gal·les) i Bristol.

Ambientada a l'època victoriana, la història presenta el Doctor (Matt Smith), un alienígena viatger en el temps, retirat i amagat. Aviat es veu obligat a sortir del seu amagatall per investigar uns misteriosos ninots de neu conscients que es construeixen a si mateixos, i coneix la Clara Oswald (Jenna-Louise Coleman), una institutriu que també investiga els ninots de neu. Amb l'ajuda d'aliats —la Siluriana Madame Vastra (Neve McIntosh), la seva esposa humana Jenny Flint (Catrin Stewart) i el Sontaran Strax (Dan Starkey)—, descobreixen que els ninots de neu són animats per la Gran Intel·ligència (amb la veu d'Ian McKellen) amb l'ajuda d'un home anomenat Dr. Simeon (Richard E. Grant).

L'episodi parteix de la introducció sorpresa de la nova companya del Doctor a El manicomi dels dàleks i serveix de punt de partida per a la trama principal de la segona meitat de la setena temporada, centrada en les seves aparicions abans de trobar-se amb el Doctor en l'actualitat a l'episodi següent, Les campanes de Saint John. L'episodi també va presentar una TARDIS redissenyada i un canvi de vestuari per al Doctor de Smith, així com una seqüència de títols i una música de capçalera renovades, coincidint amb els preparatius per al 50è aniversari de Doctor Who. Va obtenir una audiència final de 9,87 milions d'espectadors al Regne Unit, convertint-se en el quart programa més vist del dia de Nadal. Els ninots de neu va rebre crítiques positives; la majoria dels crítics van acollir bé la introducció i el personatge de la Clara, tot i que van criticar alguns elements de la trama.

Argument Preqüeles Per promocionar l'especial, es van publicar tres miniepisodis a manera de preqüela. El primer es va emetre durant la marató televisiva Children in Need del 2012, el 16 de novembre de 2012, amb el títol "La gran detectiu". La siluriana Madame Vastra, la seva esposa humana Jenny Flint i el Sontaran Strax descriuen diversos fenòmens estranys a l'Onzè Doctor, qui comunica al grup que s'ha retirat.

Una segona preqüela, titulada "Vastra investiga", es va publicar en línia el 17 de desembre de 2012. En acabar un cas, la Vastra i la Jenny conversen amb un agent de Scotland Yard i es disculpen pels desitjos violents d'en Strax pel que fa al càstig del culpable. La Vastra explica a l'agent els orígens d'en Strax —un guerrer clon de l'espai exterior— i els seus propis —un rèptil intel·ligent prehistòric—, deixant-lo astorat. La Vastra revela que va despertar arran d'una ampliació del Metro de Londres i que inicialment sentia aversió pels humans, tot i que això va canviar quan es va enamorar de la Jenny. Durant el trajecte de tornada a casa en carruatge, la Jenny s'adona que comença a nevar i la Vastra comenta que la neu hauria de ser impossible, ja que no hi ha núvols al cel.

Una tercera preqüela, titulada "La batalla del Cos del Dimoni, dos dies després", es va publicar a les botigues iTunes i Amazon Video dels Estats Units el 25 de març de 2013. Dos dies després de l'aparent mort de Strax a Cos del Dimoni, la Vastra i la Jenny el convencen que no està ferit de mort i el conviden a acompanyar-les de tornada al Londres del segle XIX. L'escena es va rodar com a contingut addicional, ja que es preveia que els fans preguntarien com havia ressuscitat en Strax i com havia acabat al servei de la Vastra.

Sinopsi Després de la pèrdua de l'Amy i en Rory, el Doctor cau en una depressió i es retira de la seva tasca de salvar gent; utilitza els seus aliats —la Vastra, la Jenny i l'Strax— per mantenir la gent allunyada mentre viu entre els núvols, per sobre del Londres de 1892. La cambrera Clara Oswin Oswald es troba amb el Doctor i tots dos es veuen envoltats per ninots de neu creats a partir de neu amb propietats psíquiques. El Doctor s'adona que els pensaments de la Clara són els que creen els ninots de neu i posa fi a l'amenaça dient-li que pensi que es fonen.

La Clara torna a la seva altra feina com a institutriu d'en Digby i la Francesca Latimer. La Francesca té malsons terribles sobre el retorn d'ultratomba de la seva anterior institutriu. La Clara s'adona que l'estany on hi ha el cos de l'antiga institutriu és l'únic element que encara està glaçat al seu voltant. Intenta localitzar el Doctor i és portada davant de la Vastra. La Vastra li diu que només disposa d'una paraula per impressionar el Doctor si vol la seva ajuda. La Clara tria la paraula "Pond", fet que desperta l'interès del Doctor.

El Doctor visita l'estany de la família Latimer. S'adona que la Gran Intel·ligència —l'entitat que controla un home anomenat Dr. Simeon des que era un nen, així com els ninots de neu— està utilitzant el cos de l'antiga institutriu com a patró d'ADN per formar una criatura de gel que mantingui la forma i no es fongui. Mentre la Clara posa la Francesca al llit, el cos glaçat de l'institutriu irromp a la casa. El Doctor intenta fugir amb la Clara, però aquesta és ferida de mort per l'institutriu de gel, la qual també acaba feta miques abans que Simeon pugui aconseguir el patró. El Doctor enganya Simeon perquè obri una llauna que conté un "cuc de la memòria", el qual s'hi aferra. El Doctor afirma que la Gran Intel·ligència, que ha existit com un reflex dels pensaments d'en Simeon, desapareixerà quan el cuc n'esborri els records. Tanmateix, la Intel·ligència pren el control del cos d'en Simeon. Nogensmenys, la influència de la Gran Intel·ligència s'esvaeix ràpidament i Simeon cau mort. A fora, ha començat a ploure aigua salada i el Doctor dedueix que una altra habilitat psíquica ha pres el control de la neu a la Gran Intel·ligència: la família Latimer, que plora la mort de la Clara. Al funeral, el Doctor llegeix el nom complet de la Clara a la làpida i s'adona que és la mateixa dona que l'Oswin Oswald, la que va morir al planeta-asil dels dàleks. Com que és impossible que una persona mori dues vegades, el Doctor marxa amb la TARDIS per investigar, amb l'esperança de tornar a trobar la Clara.

Continuïtat El Segon Doctor ja s'havia trobat amb la Gran Intel·ligència anteriorment en els serials The Abominable Snowmen (1967), ambientada als anys 30, i The Web of Fear (1968), ambientada als anys 60. En aquestes històries, la Gran Intel·ligència utilitza un Yeti robòtic com a manifestació física. El Doctor fa referència als esdeveniments de The Web of Fear a l'episodi "Els ninots de neu" quan mostra a la Gran Intel·ligència, al laboratori del Dr. Simeon, una llauna de galetes amb el disseny del mapa del metro de Londres; la Intel·ligència afirma: No entenc aquestes marques, referint-se al disseny del mapa del metro de Londres de 1967 que hi ha a la llauna. El Doctor comenta que el metro és un punt feble estratègic clau de la vida metropolitana, fent referència (i possiblement desencadenant) al futur atac dels Yeti a Londres a través del metro.

Coleman havia interpretat anteriorment l'Oswin a "El manicomi dels dàleks", tot i que la connexió entre els dos personatges no s'aclareix fins que la Clara revela que li interessen els suflés, un tret que també tenia el personatge de l'Oswin. El Doctor, després de conèixer la Clara, respon amb nostàlgia "aquells eren bons temps" quan ella li pregunta per què no es queda per conèixer-la millor; són les mateixes paraules que diu a Craig Owens ("L'hora de tancar") quan en Craig comenta que el Doctor sempre guanya. Les escenes finals al cementiri revelen que la Clara comparteix el mateix nom que l'Oswin, fet que porta el Doctor a deduir que es tracta de la mateixa persona. Tal com es veu a la seva làpida, la data de naixement de la Clara és el 23 de novembre, el dia que es va emetre per primera vegada "Doctor Who" el 1963.

Producció Canvis en el guió i el disseny El guionista Steven Moffat va afirmar que volia que l'especial de Nadal tingués un caràcter "èpic". La història també havia de mostrar com havia reaccionat el Doctor davant la pèrdua dels seus anteriors companys de viatge, Amy Pond i Rory Williams; Moffat va dir: "Crec que probablement ha arribat a un punt de la seva vida en què pensa: 'Per a mi, l'amistat és només un dol ajornat; vull estar sol una temporada'." Moffat va comparar el Doctor retret que es veu a l'inici de l'episodi amb les primeres aparicions del Primer Doctor (William Hartnell) el 1963 i del Novè Doctor (Christopher Eccleston) el 2005. També va atribuir la idea d'un Doctor retirat a una trama proposada per Douglas Adams als anys 70, però que l'equip de producció va rebutjar en aquell moment. Seguint la línia iniciada amb els cinc primers episodis de la sèrie, "Els ninots de neu" es va promocionar com si fos una pel·lícula. Es va publicar un pòster cinematogràfic a la revista Radio Times que mostrava el Doctor i la Clara pujant per l'escala cap a la TARDIS.

L'episodi va introduir diversos canvis importants de disseny a la sèrie. "Els ninots de déu" va suposar l'estrena d'un interior de la TARDIS redissenyat, així com una nova seqüència de títols i una variació de la sintonia. La nova seqüència de títols mostra breument la cara del Doctor; és la primera vegada des de Survival —l'última història de la sèrie clàssica, el 1989— que es veu la cara del Doctor en la seqüència de títols. Moffat havia observat que el disseny de la TARDIS s'estava tornant "progressivament fantasiós" i s'assemblava més a un "lloc màgic" que no pas a una màquina. Va ser dissenyada pel dissenyador de producció de la sèrie, Michael Pickwoad, que va afirmar que el nou interior també havia de ser "més fosc i atmosfèric" i permetre un accés més fàcil a la "galeria" de la nau durant el rodatge.

El Doctor també porta un vestit únic d'estil victorià, que l'actor que l'interpreta, Matt Smith, va descriure com "una barreja entre l'Artful Dodger i el Doctor". Moffat va descriure la nova vestimenta com una "evolució", ja que el Doctor es trobava en "una fase diferent de la seva vida" i se sentia més "madur" i amb un aire més paternal. El vestuari va ser dissenyat per Howard Burden per a aquest episodi. «Els ninots de neu" també conté diverses referències a Sherlock Holmes, incloent-hi el fet que el Doctor es disfressa d'ell. Moffat és cocreador de la sèrie de la BBC Sherlock, per a la qual Smith va fer una prova per al paper del Dr. Watson abans de ser seleccionat per interpretar el Doctor. A més, la música incidental d'aquesta escena recorda el tema musical de Sherlock.

Càsting