María de Bohórquez (Sevilla, ca. 1533 - Sevilla, 24 de setembre de 1559) va ser una màrtir protestant cremada a la foguera al Prat de Sant Sebastià per la Inquisició espanyola juntament amb Isabel de Baena.

Procés inquisitorial Bohórquez va estudiar amb el doctor Juan Gil (doctor Egidio), coneixia perfectament el llatí, mitjanament el grec antic, tenia molts llibres luterans i se sabia de memòria la Sagrada Escriptura, sobretot els llibres del Nou Testament relatius a qüestions com la doctrina de la justificació, les bones obres, els decrets o els trets distintius de la meva veritable Església.

Poc abans de complir 21 anys, va ser empresonada acusada de luteranisme. En un primer moment, va declarar que les seves creences eren catòliques (no herètiques) i que, per tant, no havien de ser condemnades, sinó més aviat imitades. Pel que fa als testimonis, va donar per vàlids aquells que considerava verdaders, o va recordar que ho eren, alhora que en va rebutjar d'altres, perquè els jutjava falsos o equivocats, perquè no se n'anrecordava o perquè, per tractar-se de correligionaris, no volia delatar-los.

Va ser condemnada a relaxació, és a dir, a ser executada per la justícia ordinària. Però com que fins a la vigília de l'acte no es comunicava al reu que es disposés a morir, els inquisidors de Sevilla van acordar que, mentrestant, s'intentés convertir-la, la qual cosa molt probablement evitaria la seva mort. Per a això, es va requerir la presència successiva de dos dominics i dos jesuïtes, els quals, pel que sembla, van sortir admirats dels seus coneixements, alhora que de la contundència amb què refutava, l'una rere l'altra, les seves interpretacions dels textos bíblics. La vigília de l'auto de fe (23 de setembre) hi van concórrer dos nous dominics i altres membres de diferents ordes religiosos, i tot i que va tractar a tots amb agradabilitat i cortesia, els va dir que, per molt que desitgessin la seva salvació (mai tant com ella mateixa), no anava a retractar-se de les seves creences, menys ara que cap teòleg «papista», dels molts que l'havien visitat, havia estat capaç de fer-la dubtar (encara que fos mínimament) de ni un sol dels seus suposats errors.

En el mateix moment de l'execució, Juan Ponce de León, que s'havia retractat durant el judici, li va dir que no confiés tant en les doctrines de fra Casiodoro, a la qual cosa ella, després de titllar-lo d'«ignorant», «idiota» i «xarlatà», va afegir que no era hora de perdre el temps en discussions, sinó de meditar sobre la passió i mort del Redemptor per avivar més i més la fe que justifica i salva.Fonts:

Segons les mateixes fonts, molts dels assistents a l'acte de fe (especialment frares i clergues), compadits de la seva extrema joventut, van manifestar el desig que no fos cremada viva, conformant-se que, per a això, recités el Credo. Així ho va fer i, tot i que va començar a continuació a explicar les ensenyances de l'Església Catòlica, des d'un punt de vista luterà, sobre el judici de vius i morts, «va morir garrotada, i no al foc, el qual va consumir després el seu cos».

Ressò en la ficció La novel·la Cornelia Bororquia. Historia verdadera de la Judith española de Luis Gutiérrez, escrita al voltant de 1799, es basa en un tractament molt lliure de les vides de María de Bohórquez i de María Coronel combinades en una persona fictícia.

Luis Gutiérrez: Cornelia Bororquia o La víctima de la Inquisición, Ediciones Cátedra, primera edició (30 de juny de 2005), ISBN 8437622522.

Bibliografia Juan Antonio Llorente: Historia crítica de la Inquisición española, Volum 2, Gmünd 1820 1. Secció 21 part principal, capítols 14 i 15. William M'Gavin: The protestant. Volum 2, Hartford, Hutchison y Dwier, 1833 p. 155F. Johann Lorenz Mosheim: Vollständige Kirchengeschichte des Neuen Testaments (Història completa de l'Església del Nou Testament), Volum 5, Leipzig 1773, pàgina 66, nota 55.

Referències

Categoria:Executats a la foguera Categoria:Executats per condemnes inquisitorials Categoria:Executats a Espanya Categoria:Sevillans Categoria:Protestants espanyols