Der Barbier von Bagdad (en català, El barber de Bagdad) és una òpera còmica en dos actes amb música i llibret de Peter Cornelius. Basada en episodis de Les mil i una nits, es va estrenar el 15 de desembre de 1858 al Hoftheater de Weimar, sota la direcció de Franz Liszt.

Composició Cornelius va començar a treballar en Der Barbier von Bagdad el 1855, durant la seva etapa a Weimar i en estreta relació amb el cercle de Franz Liszt. A diferència de moltes òperes còmiques alemanyes del període, l'obra no conté diàlegs parlats, sinó que està composta musicalment de manera contínua.

El mateix Cornelius va escriure el llibret, inspirant-se en la «Història del sastre» i altres episodis relacionats amb el barber de Les mil i una nits. El text, escrit el 1855, constitueix una reelaboració literària pròpia del material oriental.

Inicialment Cornelius havia concebut l'obra com una comèdia en un sol acte, però, seguint el consell de Liszt, la va ampliar a dos actes. La partitura va quedar completada el 1858 i va ser dedicada a Liszt.

Estrena L'estrena va tenir lloc el 15 de desembre de 1858 al Hoftheater de Weimar, amb Franz Liszt al podi.

La representació es va convertir en un dels episodis més polèmics de la vida musical de Weimar. Una part del públic va reaccionar hostilment a l'obra, però el rebuig estava dirigit en bona part contra Liszt i el cercle de la denominada Nova Escola Alemanya, del qual Cornelius formava part. La representació va ser interrompuda repetidament per protestes i l'òpera no va tornar a representar-se immediatament.

El fracàs va afectar profundament Liszt, que poc després va abandonar la seva activitat regular com a director del teatre de Weimar. Les fonts contemporànies i posteriors difereixen sobre el paper que hi va tenir l'intendent Franz von Dingelstedt, al qual alguns autors van atribuir maniobres contra Liszt, però aquesta interpretació ha estat discutida.

Malgrat el fracàs inicial, l'obra va ser recuperada posteriorment i es va consolidar com la composició escènica més coneguda de Cornelius. Una reposició especialment important va tenir lloc a Múnic el 1885.

Personatges Personatge Tessitura El califa de Bagdad baríton Baba Mustapha, cadí tenor Margiana, filla de Baba Mustapha soprano Bostana, parenta del cadí mezzosoprano Nureddin, jove noble tenor Abul Hassan Ali Ebn Bekar, barber baix Tres muetzins dos tenors i un baix Quatre homes armats del califa dos tenors i dos baixos Veu d'un esclau tenor

També hi intervenen els servents de Nureddin, amics del cadí, habitants de Bagdad, ploraneres i el seguici del califa.

Argument L'acció transcorre a Bagdad.

Acte I Nureddin està enamorat de Margiana, la filla del cadí Baba Mustapha. Bostana, una parenta de la família que simpatitza amb els enamorats, ha organitzat una trobada secreta entre tots dos. Abans de presentar-s'hi, Nureddin decideix fer-se arreglar i crida el barber Abul Hassan Ali Ebn Bekar.

El barber resulta ser extraordinàriament xerraire i pretensiós. Es presenta no només com a barber, sinó també com a metge, astròleg, filòsof i coneixedor de tota mena de disciplines. En lloc de limitar-se a afaitar Nureddin, li explica llargues històries i es resisteix a marxar. Nureddin intenta desfer-se'n, però Abul insisteix a acompanyar-lo, convençut que el jove corre algun perill.

Acte II Nureddin arriba a casa de Margiana, on els dos joves es troben en secret. Tanmateix, Baba Mustapha torna inesperadament i Nureddin ha d'amagar-se.

Abul Hassan, que ha seguit el jove, interpreta erròniament els sorolls procedents de la casa i creu que Nureddin ha estat assassinat. Comença a demanar auxili i provoca un gran aldarull al carrer. Els veïns, ploraneres i servents s'hi congreguen, i l'escàndol acaba arribant al califa.

Nureddin és descobert i la situació sembla compromesa, però finalment el califa intervé i escolta els protagonistes. Després de conèixer la situació, afavoreix la unió de Nureddin i Margiana. L'òpera acaba amb la reconciliació general i amb Abul Hassan reivindicant, còmicament, la seva saviesa i la seva intervenció en els esdeveniments.

Música Der Barbier von Bagdad combina elements de l'òpera còmica alemanya amb influències de l'òpera romàntica de Richard Wagner i de l'entorn musical de Liszt. Cornelius evita l'estructura habitual del Singspiel, basada en números musicals separats per diàleg parlat, i construeix una textura musical pràcticament contínua.

La partitura està escrita per a veus solistes, cor mixt i una orquestra formada per flautí, dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, quatre trompes, dues trompetes, tres trombons, timbales, percussió, arpa i cordes.

Malgrat l'ambientació oriental, Cornelius no recorre de manera sistemàtica a un exotisme musical explícit. La caracterització còmica prové sobretot de l'escriptura vocal, del ritme i de les llargues intervencions del barber, concebudes per explotar les possibilitats d'un baix de caràcter còmic.

Un dels fragments més coneguts és l'obertura, que s'ha interpretat sovint de manera independent en concerts simfònics.

Versions de la partitura Després de la mort de Cornelius, l'òpera va circular en versions modificades. Felix Mottl i altres músics van introduir canvis en l'orquestració i en l'estructura de l'obra, alguns dels quals alteraven substancialment la concepció original del compositor.

L'edició completa de les obres de Cornelius va recuperar posteriorment la partitura original. En vida del compositor només s'havia publicat separadament el tercet canònic del segon acte; la partitura vocal completa va aparèixer el 1876.

Enregistraments 1951 – Erich Leinsdorf, Philharmonia Orchestra i cor; Erich Kunz, Elisabeth Schwarzkopf, Nicolai Gedda i altres solistes. 1952 – Heinrich Hollreiser, Orquestra de la Ràdio de Viena i Cor de l'Òpera Estatal de Viena; Gottlob Frick (Abul Hassan), Rudolf Schock (Nureddin), Sena Jurinac (Margiana), Hilde Rössel-Majdan (Bostana) i Alfred Poell (califa). 1973 – Ferdinand Leitner, Orquestra Simfònica de la Ràdio de l'Alemanya Occidental i cor; Hans Sotin (Abul Hassan), Horst R. Laubenthal (Nureddin), Helen Donath (Margiana), Marga Schiml (Bostana) i Dale Duesing (califa).

Referències

Categoria:Òperes en alemany Categoria:Òperes del 1858 Categoria:Òperes del Romanticisme Categoria:Òperes ambientades a Àsia Categoria:Singspiel Categoria:Òperes estrenades a Weimar