va ser un militar espanyol. Era general de brigada i estava al comandament de la 4a Brigada d'Infanteria de la II Divisió Orgànica, amb seu a Màlaga, quan es va produir la revolta militar que va originar la guerra civil espanyola. La seva actitud indecisa al capdavant de la revolta a Màlaga va causar el seu fracàs, i la ciutat va quedar en mans de la República. Va ser empresonat i, com a represàlia per un bombardeig aeri, "tret" de la presó i afusellat.

Biografia Primers anys Va ingressar en 1895 a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo. El seu primer destí, en 1897, va anar a Filipines. Amb la finalitat de la presència espanyola en l'arxipèlag, va ser repatriat.

Un dels resultats de la conferència d'Algesires de 1906 va ser l'establiment a les ciutats més importants de Marroc de tabores de policia del xerif, amb efectius marroquins i oficials espanyols i francesos, depenent de la ciutat. En Tànger es va establir un tabor urbà amb comandaments espanyols (hi havia un altre, extraurbà, amb comandaments francesos). Durant 1907 Patxot, llavors capità, va ser nomenat cap de la unitat recentment creada. Al maig de 1911 li va ser concedida una creu blanca de primera classe del Mèrit Militar. A l'any següent va ser ascendit a comandant.El 1916 ho va ser a tinent coronel i el 1920 a coronel. En 1919 havia estat nomenat pel rei Alfons XIII gentilhome de cambra. En produir-se el desastre d'Annual, Patxot va ser nomenat pel general Berenguer cap de l'Oficina de Rescat dels Presoners (8 de setembre de 1921), amb l'objectiu de negociar amb Abd el-Krim el rescat dels presoners espanyols en mans del líder rifeny, però les seves gestions no van tenir èxit.

Com a cap del tabor de policia de Tànger, va participar en 1923 en les deliberacions de la conferència que va establir l'estatut de Tànger com a ciutat internacional. Va cessar en el seu càrrec al febrer de 1924 i va ser nomenat comandant del regiment Wad-Ras núm. 50 a l'octubre del mateix any. Durant aquesta època col·laborà amb la Revista de Tropas Coloniales.

El 1926, després del desembarcament d'Alhucemas, va ser nomenat cap de les Intervencions Militars i de les forces khalifianes de Ceuta i Tetuan, i consegüentment es va encarregar de labors de pacificació en la zona occidental del protectorat durant la guerra del Rif. El 1928 va ser ascendit a general de brigada sent-li atorgada poc després la gran creu de l'Orde de Sant Hermenegild. Va tenir comandaments successivament a Algesires i Madrid i, poc després d'instaurada la República, va ser nomenat comandant de la 12a Brigada d'Infanteria (31 de juliol de 1931), estacionada a Pamplona. Al gener de 1935 se'l va nomenar comandant de la 4a Brigada d'Infanteria, pertanyent a la Segona Divisió Orgànica, així com comandant militar de la plaça de Màlaga.

Guerra civil espanyola Al juliol de 1936 seguia al comandament de la 4a Brigada d'Infanteria a Màlaga. Estava implicat en la conspiració militar, si bé no massa convençut, i el 18 de juliol, a primera hora de la tarda, després de rebre les indicacions en tal sentit de Queipo de Llano, va declarar l'estat de guerra i va treure les tropes al carrer, per a tractar de controlar la ciutat. Segons la directiva de Mola en relació amb Marroc, del 24 de juny, Màlaga havia de rebre a una de les dues columnes, composta per legionaris i regulars de l'Exèrcit d'Àfrica.

Les tropes d'infanteria que comandava i la Guàrdia Civil es van revoltar. Va comptar amb l'oposició de la Guàrdia d'Assalt i de les milícies obreres. Les forces de Patxot no van poder prendre el Govern Civil, defensat per guàrdies d'assalt i milicians. A les quatre de la matinada, Patxot va donar l'ordre que les tropes tornessin a les seves casernes. En el seu judici, Patxot va explicar que no havia aconseguit posar-se en contacte amb Queipo de Llano. Una altra versió molt difosa, però més improbable, afirma que Patxot va rebre una trucada telefònica de Diego Martínez Barrio, que havia rebut l'encàrrec si es fes càrrec del govern. Segons aquesta versió, Martínez Barrio li hauria dit a Patxot que la rebel·lió a tota Espanya estava dominada i que estava formant un govern que restabliria l'ordre. En tot cas, en la decisió va pesar la defecció de les forces de la Guàrdia Civil, que es van retirar poc abans. Les tropes es van retirar a la caserna de Capuchinos. Allí, el capità Huelín, que portava el comandament operatiu de la revolta, es va presentar al general Patxot i li va retreure: «Mon general, està vostè enganyat i encara que hagués fracassat el Moviment a tota Espanya, com assegura, nosaltres mai hem de donar-nos per vençuts. Per a això hauríem estat a la caserna». A continuació, es va arrencar les seves insígnies i se'n va anar a la seva casa, on va ser posteriorment detingut. Patxot va ser també detingut i conduït el dia 21 al vapor Delfín, que es trobava fondejat al port de Màlaga i que anava a ser utilitzat com a vaixell presó. Ja a bord, el vaixell va ser assaltat per una multitud i els detinguts portats a terra, on van ser tirotejats. Patxot va resultar greument ferit.

Per ordre del ministre de la Guerra de 16 d'agost de 1936 va ser baixa definitiva a l'Exèrcit. El 22 d'agost de 1936 la ciutat va sofrir un bombardeig. L'aviació franquista va atacar i va destruir els dipòsits de Campsa a la ciutat, causant també nombroses víctimes civils, en aconseguir les bombes un dipòsit de carbó. Una munió presa de la indignació pel bombardeig va assaltar la presó i va assassinar a 46 presos dretans, entre ells al general Patxot.

Condecoracions Creu del Mèrit Militar (distintiu blanc) Gran creu de l'Orde de Sant Hermenegild

Referències

Bibliografia

Categoria:Morts a Màlaga Categoria:Generals espanyols Categoria:Militars insurrectes de la Guerra Civil espanyola Categoria:Assassinats polítics al bàndol republicà de la Guerra Civil espanyola