Konstantin Konstantínovitx Ivanov (en rus, Константин Константинович Иванов; Iefrémov, 21 de maig de 1907 – Moscou, 15 d'abril de 1984) va ser un director d'orquestra i compositor soviètic. Entre 1946 i 1965 va ser director principal de l'Orquestra Simfònica Estatal de l'URSS, actual Orquestra Simfònica Acadèmica Estatal de Rússia, una de les principals formacions simfòniques soviètiques. Durant el seu mandat l'orquestra va ampliar notablement l'activitat de concerts i les gires internacionals, i Ivanov es va especialitzar especialment en el repertori rus, amb una atenció destacada a Piotr Ilitx Txaikovski, Nikolai Miaskovski, Serguei Rakhmàninov, Aleksandr Glazunov i Serguei Prokófiev.

Biografia Ivanov va néixer a Iefrémov, a la gubèrnia de Tula, en una família vinculada a la construcció d'instruments musicals. El 1920, després de la mort del seu pare, va ser acollit per un regiment de l'Exèrcit Roig, on va començar a tocar instruments de vent, especialment la trompeta, i va participar en bandes militars de cavalleria. Durant aquests anys també va començar a compondre marxes. El 1924 va ser destinat a Tbilissi, on va assistir a classes al conservatori, i el 1927 va continuar els estudis a Moscou, al Col·legi Musical Aleksandr Skriabin, on va estudiar composició amb Aleksandr Aleksàndrov i instrumentació amb Serguei Vassilenko.

El 1929 va ingressar als cursos de direcció militar del Conservatori de Moscou, però posteriorment va ser transferit a la facultat de direcció simfònica, on va estudiar amb Konstantin Saràdjev i Leo Ginzburg. Es va graduar el 1937. Entre 1935 i 1937 havia començat ja a dirigir l'orquestra del Teatre Central de l'Exèrcit Roig, i posteriorment va treballar com a assistent de direcció a l'Estudi d'Òpera del Conservatori de Moscou. El 1938 va obtenir el tercer premi del Primer Concurs de Directors de tota la Unió, darrere d'Ievgueni Mravinski, Natan Rakhlin i Aleksandr Melik-Paixàiev, i va ingressar com a director en pràctiques a l'Orquestra Simfònica Estatal de l'URSS.

Entre 1939 i 1941 va treballar a l'estudi operístic de Konstantín Stanislavski i al Teatre Musical de Vladímir Nemiróvitx-Dàntxenko. El 1941 es va incorporar a la Gran Orquestra Simfònica de la Ràdio de tota la Unió, actual Orquestra Simfònica Txaikovski de la Ràdio de Moscou, amb la qual va continuar treballant fins al 1946. Durant la Segona Guerra Mundial va mantenir una intensa activitat de concerts; el 1944, per exemple, va dirigir diversos programes dedicats a Txaikovski a la Filharmònica de Leningrad.

El 1946 va succeir Natan Rakhlin com a director principal de l'Orquestra Simfònica Estatal de l'URSS. Va ocupar el càrrec durant gairebé vint anys, fins al 1965, quan va ser succeït per Ievgueni Svetlànov. Durant el mandat d'Ivanov la formació va consolidar la seva posició com una de les principals orquestres soviètiques i va ampliar significativament les seves gires. A partir de la dècada de 1950 va actuar a diverses repúbliques soviètiques i posteriorment a l'estranger, amb visites a Polònia, Romania, Bèlgica, la Xina, els Estats Units i Àustria.

Ivanov va dirigir un repertori ampli, però va ser especialment reconegut com a intèrpret de la música russa. Els seus programes incloïen habitualment obres de Txaikovski, Miaskovski, Rakhmàninov, Glazunov i Prokófiev, així com simfonies de Ludwig van Beethoven, Robert Schumann, Johannes Brahms i Antonín Dvořák, la Simfonia fantàstica d'Hector Berlioz i Les campanes de Rakhmàninov. Va dirigir estrenes de diverses simfonies de Miaskovski i el compositor Andrei Eixpai li va dedicar, juntament amb l'Orquestra Simfònica Estatal de l'URSS, la seva Simfonia núm. 2.

Després d'abandonar la direcció principal de l'orquestra estatal el 1965 va continuar treballant com a director convidat tant a la Unió Soviètica com a l'estranger. Va mantenir una relació especialment estreta amb la Filharmònica de Leningrad, on va arribar a dirigir quaranta-set concerts al llarg de la seva carrera. Els seus darrers concerts documentats a la sala gran de la institució van tenir lloc el juny de 1975, amb el Concert per a piano núm. 2 de Rakhmàninov i la Simfonia Manfred de Txaikovski.

Compositor Paral·lelament a la carrera de director, Ivanov va mantenir una activitat compositiva. Ja en la seva joventut havia escrit marxes militars i, un cop consolidada la seva carrera, va reprendre formalment els estudis de composició a l'Institut Musical Pedagògic Gnessin, on va estudiar entre 1970 i 1973 amb Nikolai Peiko.

La seva producció inclou obres simfòniques, vocals i concertants. Entre les composicions més destacades hi ha:

el poema simfònic Anys de foc; la Simfonia còsmica; la simfonia-cantata Glòria a la joventut, sobre textos de Vladímir Maiakovski; un Concert per a contrabaix i orquestra; obres vocals i cançons.

També va publicar el llibre autobiogràfic Волшебство музыки («La màgia de la música»), en què va resumir les seves experiències artístiques i la seva trajectòria professional.

Enregistraments Ivanov va deixar nombrosos enregistraments per al segell soviètic Melódiya, alguns dels quals van ser distribuïts posteriorment a l'Europa occidental. La seva discografia inclou simfonies i obres orquestrals de Txaikovski, Glazunov, Miaskovski, Rakhmàninov, Nikolai Rimski-Kórsakov, Anatoli Liàdov i altres compositors russos i soviètics. Entre els enregistraments que van assolir més difusió internacional hi ha la Simfonia núm. 5 de Glazunov i la simfonia Antar de Rimski-Kórsakov.

Premis i distincions Ivanov va obtenir el tercer premi del Primer Concurs de Directors de tota la Unió el 1938. El 1943 va ser nomenat artista emèrit de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia i el 1956 Artista del Poble de la RSFSR. El 1958 va rebre el títol d'Artista del Poble de l'URSS, una de les màximes distincions artístiques soviètiques. El 1949 va rebre també el Premi Stalin per la seva activitat com a director.

Referències

Categoria:Directors d'orquestra russos Categoria:Compositors soviètics Categoria:Trompetistes europeus Categoria:Directors de l'Orquestra Simfònica Acadèmica Estatal de Rússia Categoria:Compositors russos morts al segle XX Categoria:Compositors russos nascuts al segle XX Categoria:Alumnes del Conservatori de Moscou Categoria:Receptors de l'Orde de l'Amistat dels Pobles Categoria:Artistes del Poble de l'URSS Categoria:Guanyadors del Premi Stalin