La Crònica de Siirt, també coneguda com a Història nestoriana, és un text historiogràfic eclesiàstic àrab escrit per un escriptor nestorià anònim del voltant de l'any 1036, que pertany a la literatura de l'Església Assíria oriental.
Presentació del text El text es va transmetre de manera molt fragmentària per un manuscrit en dos volums, el primer pertany a la biblioteca del patriarcat de l'Església Catòlica Caldea (a Mossul fins a principis del segle XX, i després transferit a Bagdad), el segon trobat per Addai Scher (1867 - assassinat el 1915), arquebisbe caldeu de Siirt (agost del 1902 - 1915),Sur l'œuvre philologique d'Addaï Scher, voir J.-M. Fiey, « L'apport de Addaï Scher († 1915) à l'hagiographie orientale » Analecta Bollandiana 83, 1965, pàgs. 121-142. a la biblioteca de la seua seu (actualment a la Biblioteca Nacional de França, àrab 6653). Com que tots dos volums estan truncats al principi i al final, no s'hi dona el títol ni el nom de l'autor.
El text consta d'avisos sobre el Catolicós de Selèucia Ctesifont, primats de l'Església Assíria Oriental, acompanyats d'un relat d'esdeveniments contemporanis a l'Imperi Persa Sassànida i a l'Imperi Romà, així com de biografies de monjos i altres figures famoses (com ara reis perses i emperadors romans i bizantins). La primera part conservada va des del regnat de l'emperador Valerià (253-260) fins al pontificat de Mar Farbokht (o Perūkbūkt) cap al 420,La crònica va primer des del 364, l'any de la treva entre Jovià i Sapor II, fins al 420, i després torna al període anterior. la segona part des del final del pontificat de Mar Babowai (457-484) fins al començament del de Mar Isho-Yahb III (649-660), just després de la conquesta musulmana, que també es jutja positivament.
Quant a la data de composició del text, una al·lusió al califa fatimita Ali az-Zahir, que va morir de pesta el 1036, podria haver suggerit el segle XI. Però M. Scher assenyala que aquesta anotació, atesa com apareix al manuscrit, podria ser perfectament obra del traductor a l'àrab de l'original siríac, o fins i tot d'un simple copista. De fet, s'ha demostrat que la Crònica de Siirt és una font important per a la Cronografia d'Elies de Nisibis, de l'any 1019.Vegeu Pierre Nautin, art. cit.
Basant-se en aquest darrer treball, Pierre Nautin creu haver establert que l'autor de la Crònica anònima és Ichodenah de Bàssora, metropolità de la ciutat de Bàssora al s. IX. Hem conservat d'aquest prelat una obra en siríac, el Llibre de castedat, una col·lecció de 140 notes breus sobre "tots els pares que van fundar monestirs al regne dels perses o dels àrabs", així com autors que han escrit sobre la vida monàstica.Edició del text i traducció per J.-B. Chabot en Mélanges d'archéologie et d'histoire de l'École française de Rome XVI, 1896, pàgs. 225-291, text siríac en paginació separada. Però Ebdiso bar Berika, en el Catàleg en vers de la seua biblioteca, atribueix a Icodenah un llibre de qlisiasṭiqi, és a dir, d'història eclesiàstica (v. 128). La Crònica de Siirt podria ser la traducció àrab incompleta d'aquesta obra. Tanmateix, Jean Maurice Fiey tenia dubtes sobre aquesta atribució.J.-M. Fiey, 1975-76: "Peut-on conclure? Et dans quel sens? Que la Chronique de Séert peut difficilement être l'œuvre d'Išō‘dnāḥ de Baṣra? Je serais porté à le croire.[...] Je préférerais laisser la question en litige et continuer à considérer la C. S. comme l'œuvre d'un auteur incertain".
Notes i referències
Categoria:Alta edat mitjana Categoria:Cròniques Categoria:Síria